Anar al contingut

Bendix Corporation

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Bendix Corporation és una empresa nortamericana de fabricació de diversos productes i de servicis d'ingenieria, que durant vàries etapes de la seua història va fabricar components per a l'indústria automotriz (com zapatas de fre i sistemes electromecànics), vàlvules termoiòniques, frens d'aeronaus, sistemes hidràulics aeronàutics i d'energia elèctrica, aviónica, sistemes de control de combustible per a aeronaus i automòvils, sistemes de radiocomunicació i de televisió, aixina com computadores. La companyia també va ser coneguda per la marca "Bendix" que va denominar una llínea de llavadores, encara que en realitat mai va fabricar estos electrodomèstics.

Fundada en 1924, Bendix conserve la seua identitat fins a 1983, quan va quedar absorbida dins del grup Honeywell.

Història

Orígens

El fundador i inventor Vincent Bendix inicialment va escomençar la seua empresa en una habitació d'hotel en Chicago en 1914, per mig d'un acort en una empresa fabricant de frens de bicicleta que estava en dificultats, la Eclipse Machine Company d'Elmira (Nova York). Bendix va otorgar a l'empresa permís per a comercialisar el seu invent, "un dispositiu per a facilitar l'arrancada de motors d'explosió". L'empresa va fabricar un tornell de triple roll de baix cost que podia usar-se en la fabricació d'atres peces de transmissió, proporcionant a Bendix el punt de partida per als seus futurs plans comercials.

Sector automotriz

General Motors Corp. va comprar una participació del 24 % del negoci de Bendix en 1924, no en l'intenció de controlar la seua activitat, sino per a mantindre un contacte directe i continu en els desenrolls en l'aviació, ya que les tècniques d'ingenieria d'automòvils i aeronaus eren prou similars per llavors. Bendix en la década de 1920 posseïa i controlava moltes paleses importants de dispositius aplicables en l'indústria automotriz, com per eixemple frens, carburadors i unitats d'arrancada per a motors. També va desenrollar servofrenos a finals de la década de 1920.[1]

Bendix es va fundar formalment en 1924 en South Bend (Indiana), Estats Units. En un principi fabricava sistemes de fres per a automòvils i camions, abastint a General Motors i atres fabricants d'automòvils, i va produir frens hidràulics i de buit (TreadleVac) durant décades. En 1924, Vincent Bendix havia adquirit els drets de les paleses d'Henri Perrot per al disseny de frens de tambor.[2]

En 1956, Bendix va introduir el "Electrojector", un verdader sistema electrònic d'injecció de combustible multipunto, que era opcional en varis models d'automòvils de 1958 fabricats per Chrysler Corporation.[3][4][5]

En la década de 1960, els frens automotrices de Bendix varen conseguir una elevada quota de mercat gràcies a l'introducció dels frens de disc de calibre fix i al sistema "Duo-Servo" (que es va convertir, virtualment, en un estàndart mundial de facto per als frens de tambor). Durant la década de 1960, Bendix també es va introduir en el mercat dels components per a bicicletes, produint un eix atrasser planetari "Kick-Back" de 2 velocitats, fiable i totalment autònom en fre de contrapedal. Ademés, igual de fiable, varen anar els gaveta en fre d'una sola velocitat "Ret Band" i "Ret Band II", seguits pels models Bendix "70" i "80", considerat en el seu moment com un dels millors productes del mercat.

Quan Allied Signal es va fer càrrec de Bendix en la década de 1980, ràpidament va vendre la divisió de direccions i frens a TRW per a centrar-se en aplicacions aeroespacials i en vagons de ferrocarril. (TRW ya havia assumit el control de la divisió de frens Lucas Girling anys abans). La divisió de l'unitat de control electrònic Bendix es va vendre a Siemens-VDO (part del jagant Robert Bosch GmbH) i va formar la base del sistema VW Digifant i més tart de les unitats de control electrònic Bosch Motronic introduïdes a finals de la década de 1980. En l'autumne de 2018, TRW va ser assumida per ZF Ind d'Alemània i la marca comercial de frens Bendix va ser llicenciada a OPTIMAL d'Alemània, a on es va situar la seua sèu.

Sistema de missils Bendix RIM-8 Talos

Ya abans de la década de 1950, Bendix Pacific havia dissenyat, provat i fabricat components i sistemes hidràulics principalment per a l'Eixèrcit dels Estats Units. En la mateixa instalació es va dissenyar, va fabricar i va documentar en manuals tècnics la aviónica i els seus sistemes electrònics. Gran part d'esta operació es va traslladar a una nova instalació en Sylmar (Califòrnia), a on es disponia d'una profunda piscina interior per a provar equips de sonar. Els components de telemetría per al missil terra-aire RIM-8 Talos incloïen transmissors i osciladors en vàries bandes de freqüència. El propi missil va ser dissenyat i construït per Bendix.

La companyia també va construir i va instalar el sistema de telemetría en totes les estacions terrestres dels primers vols espacials tripulats. Per a este programa, varen desenrollar el primer sistema de monitor de freqüència respiratòria i tacómetro cardiovascular per a que un mege en terra poguera observar els signes vitals d'un astronauta. L'electrònica del torpedo MK46 va provindre igualment d'esta instalació. Atres productes diversos varen incloure detectors de radar en aeronaus que permetien el seguiment de missils terrestres i el llançament de missils terrestres des de l'aeronau. En la década de 1960, varen produir un sistema de antibloqueo frens per a avions militars utilisant tecnologia similar al Maxaret anterior de Dunlop. La tecnologia era similar a la roda dentada i el reluctor que ara s'utilisa en els coches.

Bendix Scintilla va fabricar conectors elèctrics MIL SPEC de molts tipos, incloent models adequats per a ambients agressius i no agressius completament sagellats contra el pas de líquits i gasos.

En 1971, Bendix va introduir el primer sistema ABS (antibloqueo) verdaderament computarizado del món en l'Imperial de 1971 de Chrysler. La producció va continuar durant varis anys. Baix la propietat d'Honeywell, Bendix va continuar fabricant frens automotrices i frens industrials per a una àmplia varietat d'indústries.[6] En 2014, Honeywell va vendre la marca registrada Bendix per a frens automotrices en EE. UU. a MAT Holdings.[7]

Molts frens Bendix per a automòvils, camions i sistemes industrials venuts en els Estats Units usaven asbesto fins a 1987.[8] L'empresa Honeywell va tindre que assumir numeroses demandes presentades com a resultat dels frens en asbesto de la marca Bendix.[9]

En febrer de 2020, Bendix va anunciar que traslladaria la seua sèu d'Elyria (Ohio) a Avon, en una data d'obertura prevista per a la seua nova instalació en novembre de 2021.[10]

Espectrómetro de masses

Erro al crear miniatura:
Espectrómetro de masses de temps de vol Bendix MA-2

Una colaboració entre Fred McLafferty, Roland Gohlke, William C. Wiley i Daniel B. Harrington de Bendix Aviation en la década de 1950 va conduir a la combinació de la cromatografía de gasos i del espectrómetro de masses, i al desenroll de l'instrumentació cromatografía de gasos-espectrometria de masses. A partir de la década de 1960, Bendix va produir instruments científics com el Bendix MA-2, un espectrómetro de masses de temps de vol.[11]

Dosimetría Radiològica

Bendix també va fabricar dosímetros radiològics per a la defensa civil durant la guerra freda, produint un kit de medició de radiació familiar per a us domèstic, que incloïa un dosímetro CDV-746 i un medidor de taxa CDV-736, que semblava un dosímetro.

Els dosímetros fabricats per Bendix per a l'Oficina de Defensa Civil varen incloure els models CDV-138; CDV-730; CDV-736-medidor de taxa; CDV-740; CDV-742 (el més utilisat per Defensa Civil); i CDV-746.

Els dosímetros medien en roentgens per hora, la mida estàndar per a la radiació ionisant.

Carril-guia automatisat 'Dashaveyor'

A fins de la década de 1960, Bendix va comprar els drets del sistema Dashaveyor, desenrollat per a la mineria i el moviment de mercaderies, a fi d'usar-ho com a base per a un sistema automatisat de carrils guia (AGT), durant l'apogeu de l'investigació del transport urbà a finals de la década de 1960. A sovint denominat Bendix-Dashaveyor, el sistema utilisava el disseny bàsic dels sistemes de càrrega, pero en un compartiment per a passagers més gran que funcionava en rodes de goma. Encara que es va demostrar en el Transpo '72, junt en tres competidors, solament es va instalar un sistema Dashaveyor de 5 km (3.1 mi) de llarc en el Zoològic de Toronto que va operar des de 1976 fins al seu tancament en 1994 despuix d'un accident per un manteniment deficient. Bendix va deixar de comercialisar el sistema en 1975 en acabant de que no va conseguir atraure l'interés dels organismes potencialment interessats.

Aviónica, militar i governamental

En 1929, Vincent Bendix va separar la divisió aeronàutica i va reestructurar l'empresa com "Bendix Aviation" per a reflectir les noves llínees de productes.

Bendix Aviation es va fundar com una societat de cartera en els actius de Delco Aviation Corporation, Eclipse Machine Company, Stromberg Carburetor Company i atres fabricants d'accessoris per a aeronaus.[12]

Va suministrar als fabricants d'aeronaus tot tipo de sistemes hidràulics para frenat i activació de flaps, i va introduir nous dispositius com un carburador de pressió que va dominar el mercat durant la Segona Guerra Mundial. També va fabricar una àmplia varietat d'instruments elèctrics i electrònics per a aeronaus.

La companyia va patrocinar la famosa carrera aérea continental que va escomençar en 1931 i és coneguda com el Trofeu Bendix. La competició consistia en una carrera transcontinental per mig de EE. UU. punt a punt, destinada a fomentar el desenroll d'aeronaus duradores i eficients per a l'aviació comercial. Els civils varen ser exclosos de la carrera en 1950, i l'última carrera va tindre lloc en 1962.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bendix va fabricar casi tots els instruments o equips auxiliars per als avions militars. La divisió de radi de Bendix es va establir en 1937 per a fabricar ràdio transmissors/receptors per a aeronaus i atres tipos de aviónica. Durant la guerra va fabricar al voltant del 75% de tota la aviónica de les aeronaus nortamericanes. Durant i despuix de la guerra, també va fabricar equips de radar de varis tipos. Bendix va ocupar el lloc 17 entre les corporacions nortamericanes en el valor dels contractes de producció en temps de guerra.[13]

Un producte fabricat per Bendix va ser un equip de detecció de mines terrestres per a l'Eixèrcit dels EE. UU. i la Força Aérea dels EE. UU. en juliol de 1952. Els números de manual per a este equip de detecció portàtil són el número de manual de l'Eixèrcit dels EE. UU. TM-5-9540 i el número de manual de la Força Aérea dels EE. UU. TO39B-40 -5. Este conjunt tenia indicacions d'àudio i visuals i funcionava en bateries de baix voltage. El conjunt de detecció estil mochila venia en dos sondes, bateries, placa de detecció i atres components electrònics bàsics en una caixa de fibra de vidre sagellada. També va fabricar puntales oleodinámicos per a trens d'aterrisage i controls de combustible per als primers reactors General Electric J79 i va dissenyar sistemes de guia i ensambló el missil Talos per a la Marina dels EE. UU. Les caraces i reguladors de pressió dissenyats per als avions es varen modificar i varen provar per al seu us en aplicacions de buceig i per a cambres hiperbáricas.[14][15]

En la década de 1950, Bendix i els seus successors varen administrar les instalacions de la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units en Kansas City (Misuri) i Albuquerque. Estes instalacions varen produir components no nuclears que formaven part de distintes armes nuclears.

Un computador Bendix G-15

En 1956, la divisió informàtica de Bendix Aviation va presentar la Bendix G-15, una minicomputadora del tamany de dos archivadores. La companyia va vendre al voltant de 400 unitats a preus de l'orde de 50.000 dólars. La divisió de computadores de Bendix va ser assumida en 1963 per Control Data Corporation, que va continuar donant soport al G-15 durant alguns anys.

El dissenyador cap del G-15 va ser Harry Huskey, que havia treballat en Alan Turing en l'ACE en el Regne Unit i en el SWAC en la década de 1950. Huskey va crear la major part del disseny mentres treballava com a professor en Berkeley i atres universitats, i també com a consultor.

L'empresa va passar a cridar-se Bendix Corporation en 1960.

Durant la década de 1960 va fabricar sistemes de telecomunicacions terrestres i aéreus per a la NASA. També va construir la plataforma inercial ST-124-M3 utilisada en l'unitat d'instruments del Saturn V, realisada per la Divisió de Control i Navegació en Teterboro, Nova Jersey. També va desenrollar el primer sistema d'injecció de combustible per a automòvils en els EE. UU.

En giner de 1963, Civil Aeronautics Board (CAB) va publicar un informe que indicava que la "anomalia més provable" que va causar l'accident del Vol 1 de American Airlines l'1 de març de 1962 va ser un curtcircuit causat per cables en el sistema de pilotage automàtic que s'havia danyat en el procés de fabricació. Els inspectors de CAB havien revisat unitats en una planta de Bendix Corporation en Teterboro, Nova Jersey, i varen descobrir a treballadors que usaven pinces per a nugar fas de cables, danyant-los aixina. Bendix Corporation va negar estes imputacions, afirmant que les unitats es varen sometre a 61 inspeccions durant la fabricació, ademés de les inspeccions durant el treball d'instalació i manteniment, i va insistir que si l'aïllament dels cables s'haguera trencat en algun moment, s'hauria detectat i l'unitat s'hauria reemplaçat.

En 1966, la NASA va seleccionar a la Divisió de Sistemes Aeroespacials de Bendix en Ann Arbor per a dissenyar, fabricar, provar i brindar soport operatiu per als paquets del Paquets d'experiments Apolo en la superfície llunar (ALSEP) com a part del Programa Apolo.

Bendix va fabricar el sistema de combustible per al Lockheed SR-71.

Marina

Durant Segona Guerra Mundial, es va contractar a Bendix per a fabricar telégrafs nàutics per a l'Armada dels Estats Units.[16]

Llavadores

Encara que popularment conectada en les llavadores, l'empresa Bendix Corporation mai les va fabricar. En 1936, l'empresa va otorgar la llicència del seu nom a Bendix Home Appliances, una atra empresa de South Bend, per una participació del 25 % en la companyia.

En 1937, Bendix Home Appliances, Inc va ser la primera empresa en comercialisar una llavadora automàtica domèstica.[17] Encara que les vendes varen ser inicialment llentes, els beneficis d'una màquina automàtica pronte varen escomençar a difondre's de boca en boca. Les vendes varen escomençar a pujar, de modo que quan EE. UU. va entrar en la Segona Guerra Mundial, s'havien venut un total de 330.000 unitats. De la mateixa manera que atres fabricants de llavadores, la producció va cessar durant la guerra, pero es va recomençar en 1946. Les vendes totals varen aplegar a 2.000.000 en 1950.[18]

La Bendix Home Laundry[19] de 1937 seria reconeguda com una llavadora automàtica de càrrega frontal per qualsevol usuari modern de tals màquines. Tenia una porta d'ull de bou de vidre, un tambor giratori i un temporisador mecànic accionat eléctricament. La màquina podia autollenarse d'aigua, llavar, enjuagar i centrifugar. Inicialment, la falta d'un esmortidor de vibracions significava que la màquina tenia que estar fermament assegurada al sol. La màquina també caria d'un calfador d'aigua intern.

Bendix Home Appliances, fundada per Judson Sayre, despuix es va vendre a Avco Manufacturing Corporation. En 1956, Avco va vendre Bendix Home Appliances a Philco.[20]

Electrònica per a la llar

Televisor Bendix

Bendix primer va fabricar ràdios domèstiques i fonógrafs per al mercat minoriste despuix de la Segona Guerra Mundial, com a conseqüència de la seua producció de radis per a avions. En 1948 va escomençar a vendre ràdios per a automòvils directament a Ford i atres fabricants d'automòvils. De 1950 a 1959 també va fabricar televisors. La producció de radis per al comerç minoriste va créixer ràpidament en la década de 1950, pero es va detindre ràpidament en la década de 1960 quan Ford, GM i Chrysler varen escomençar a produir les seues pròpies ràdios.

Fusions

En les décades entre 1970 i 1990, Bendix va passar per una série de fusions, vendes i canvis en socis o compradors, inclosos Raytheon Technologies, Allied Signal i uns atres. Açò va diluir la seua identitat corporativa, encara que durant alguns anys estes empreses varen utilisar la marca Bendix per a alguns dels seus productes, com aFCS.[21]

En 1982, Bendix va llançar una oferta pública d'adquisició hostil del conglomerat Martin Marietta, i va comprar la majoria de les seues accions per a convertir-se de fet en amo de l'empresa. No obstant, la gerència de Martin Marietta va aprofitar el curt temps entre la propietat i el control per a vendre negocis secundaris i llançar la seua pròpia adquisició hostil de Bendix (en una estratègia coneguda despuix com defensa Pac-Man). El conglomerat industrial United Technologies Corporation es va unir a la refrega i va recolzar a Martin Marietta en el seu contraoferta d'adquisició. Al final, Bendix va ser rescatada per Allied Corporation que va actuar com cavaller blanc. Bendix va ser adquirida per Allied en 1983 per 85 dólars per acció. Allied Corporation (posteriorment AlliedSignal), va comprar més alvance Honeywell i va adoptar el seu nom, de manera que Bendix es va convertir en una marca de Honeywell, inclosa la marca de aviónica Bendix/King. La divisió de sistemes de transport de Honeywell també va passar a contar en la llínea Bendix de zapatas, pastilles i atres subsistema de frens hidràulics o de buit.

En 2002 Knorr-Bremse es va fer càrrec del negoci de frens per a vehículs comercials de mans de Honeywell International Inc., EE. UU. i la seua participació en empreses conjuntes en Europa, Brasil i EE. UU. Bendix Commercial Vehicle Systems es va convertir en una subsidiària de Knorr-Bremse AG. El Grup Knorr-Bremse va conseguir per primera volta unes vendes de 2.100 millons d'euros.

Referències

  1. ↑ Schoneberger, L.A. "Pat" Hyland ; edited by W.A. (1993). Call em Pat : the autobiography of the man Howard Hughes chose to lead Hughes Aircraft, Virginia Beach, VA: Donning Co./Publishers, p. 147. ISBN 9780898658736.
  2. ↑ Henri Perrot va ser un ingenier francés que va patentar els seus dissenys de frens de tambor i zapatas. En 1924, despuix de conéixer-se en un saló de l'automòvil europeu, Vincent Bendix va adquirir la llicència per a fabricar les paleses de frens de zapatas de Perrot.
  3. ↑ Bendix Electrojector Brochure, dated 12-56, Title: "Electronic Fuel Injection For Passenger Cars"
  4. ↑ The News-Palladium, Title: "Fuel Injection For Cars Built By Bendix", September 19, 1956, page7
  5. ↑ Chicago Daily Tribune, Title: "New Chrysler Fuel System Is Introduced", September 29, 1957, Page A9
  6. ↑ «Bendix Brakes official website». Archivat des de l'original, el 2010-03-06. Consultat el 2010-01-20.
  7. ↑ «MAT to acquire Bendix trademark». Tire Business (2015-08-13). Consultat el 2015-08-15. «MAT Holdings Inc. [...] is acquiring from Honeywell International Inc. the exclusive license for the Bendix trademark for automotive braking products sold in the U.S.»
  8. ↑ Independent Laboratory testing of Bendix brakes purchased in 1987 (Enllaç trencat: agost de 2015)
  9. ↑ Lehman Brothers study relating to asbestos liabilities of numerous companies, including Honeywell on page 9
  10. ↑ «550 jobs leaving Elyria as Bendix opens new, multi-million dollar brake plant in Avon». WOIO (2020-02-26). Consultat el 2020-08-07.
  11. ↑ «Gas Chromatography-Mass Spectrometry». American Chemical Society. Consultat el 19 Nov 2019.
  12. ↑ «Bendix Forms Aviation Firm», St. Petersburg Claves, 1929-04-21, p. 2. Consultat el 2020-11-27.
  13. ↑ Peck, Merton J. & Scherer, Frederic M. (1962). The Weapons Acquisition Process: An Economic Analysis. Escola de negocis Harvard. p. 619.
  14. ↑ Leyden, CJ(1957).«Bendix-Friez Wrist Depth Gauge».United States Navy Experimental Diving Unit Technical report.NEDU-Evaluation-9-57Consultat el 2013-05-16.
  15. ↑ Blockwick, TN(1950).«Determination of the Potentialities of the Bendix, MSA and Cousteau-Gagnon Demand Breathing Appliances for Descents to 400 Feet and the Measurement of the Amounts of Gas Required for the Various Depths».United States Navy Experimental Diving Unit Technical report.NEDU-RR-5-50Consultat el 2013-05-16.
  16. ↑ «Marine Surplus Seller, Issues 13-22». Google Books. United States Maritime Commission (1946). Consultat el 2019-10-03.
  17. ↑ «US2165884A - Cleaning textile and similar materials - Google Patents». Consultat el 2019-06-17.
  18. ↑ «LIFE - Google Books» (1950-04-24). Consultat el 2019-06-17.
  19. ↑ «LIFE - Google Books» (1937-11-22). Consultat el 2019-06-17.
  20. ↑ «Bendix Ix by Avco to Philco Affirmed», New York Claves, 1956-11-14. Consultat el 2019-04-16.
  21. ↑ «Bendix Logo: Design and History». FamousLogos.us. Consultat el 2011-08-18.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bendix_Corporation&oldid=1628135»