Anar al contingut

Carburador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carburador
Carburador d'automòvil

El carburador és el dispositiu que s'encarrega de preparar la mescla d'aire-combustible en els motors d'explosió. A fin de que el motor funcione més econòmicament i obtinga la major potència d'eixida, és important que el combustible estiga mesclat en l'aire en les proporcions òptimes. En el cas de la gasolina, estes proporcions, denominades factor lambda, són de 14,7 parts d'aire en pes per cada part de combustible; és lo que es diu «mescla estequiomètrica». Pero en ocasions es necessiten atres dosificació, lo que es diu mescla rica (factor lambda menor d'1) o ben mescla pobra, és dir factor lambda major.

Construcció i operació del carburador

[editar | editar còdic]
Secció travessera d'un carburador bàsic

El carburador posseïx una secció a on es mesclen la gasolina i l'aire i una atra secció a on s'almagasena la gasolina a un nivell molt precís, per baix del nivell de l'orifici d'eixida (cuba). Estes dos seccions estan separades pero conectades per la tovera principal.[1]

La relació d'aire-combustible és determinant en el funcionament del motor. Esta mescla, cridada també factor lambda, indicada en el paràgraf anterior no deu ser menor d'unes 10 parts d'aire per cada part de gasolina, ni major de 17 a 1; en el primer cas parlem de «mescla rica» i en el segon de «mescla pobra».[1] Per davall o per damunt d'eixos llímits el motor no funciona be, aplegant a «calar-se», en un cas "ofegant" les bugies i en l'atre calfant-se en excés, en fallos en accelerar i explosions de tornada.

En la carrera d'admissió del motor, el pistón baixa dins del cilindre i la pressió interior del cilindre disminuïx, aspirant aire des del purificador (filtre), carburador i colector d'admissió fluint fins al cilindre. Quan este aire passa a través de l'estretament del carburador (venturi), la velocitat s'eleva, i pel efecte Venturi aspira la gasolina des de la tovera principal. Esta gasolina aspirada és bufada i escampada pel fluix d'aire i és mesclada en l'aire.

Esta mescla aire-combustible és despuix aspirada dins del cilindre.

Vàlvula acceleradora

[editar | editar còdic]

Per a que l'usuari poguera controlar a voluntat les revolucions a les que treballa el motor es va afegir al tubo original una vàlvula acceleradora que es acciona per mig d'un cable conectat a un mando del conductor cridat accelerador.

Esta vàlvula acceleradora permet incrementar el pas d'aire i gasolina al motor al mateix temps que es manté la mescla en el seu punt. La mescla aire/gasolina es denomina gas, per lo tant al fet d'incrementar el pas de la vàlvula se li crida coloquialment «donar gas».

Guillotina

[editar | editar còdic]

Per a controlar el gas en certs carburadors s'usa un tipo de vàlvula anomenada guillotina que consistix en un disc que travessa el tubo perpendicularment. Quan s'incrementa el pas, la guillotina es va esgolant cap a dalt com un teló deixant una obertura cada volta més gran.

Palometa

[editar | editar còdic]

També s'usa com a vàlvula la palometa, que és un disc de metal creuat diametralment per un eix que li permet girar. En posició de repòs es troba completament perpendicular al tubo i parcialment oberta; en accelerar es va incrementant el seu inclinament fins que queda completament paralela al tubo.

L'eix de la palometa descolla per un costat, a on pren forma de palanca per a ser accionada per mig del cable.

Principi d'operació del carburador

[editar | editar còdic]

El carburador opera bàsicament en el mateix principi que un pulverisador de pintura. Quan l'aire és impulsat, creuant l'eix de la canonada pulverizadora, la pressió interior de la canonada cau. El líquit en el pulverisador és per tant aspirat dins de la canonada i atomizado quan és roçat per l'aire. Quant major siga la rapidea del fluix d'aire que travessa la part superior de la canonada d'aspiració, major és la depressió en esta canonada i una major cantitat de líquit és aspirada dins de la canonada.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bosch (ed.). Manual de la tècnica de l'automòvil, 4ª edició, pp. 607-608.