SWAC
La SWAC (Standards Western Automatic Computer) va ser una de les primeres computadoras electròniques digitals, construïda en 1950 pel Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (INTS) dels EE. UU.. Va ser dissenyada per Harry Huskey. De la mateixa manera que el SEAC, construït en la mateixa época, el SWAC va ser un ordenador a chicoteta escala dissenyat per a ser ràpidament construït i lloc en funcionament, mentres que el INTS esperava que anaren completades computadores més potents (en particular, la RAYDAC de mans de Raytheon).
La màquina utilisava 2300 tubos de buit. Tenia 256 paraules de memòria (utilisant tubos de Williams), sent cada paraula de 37 bits. Tenia només sèt operacions bàsiques: sumar, restar i multiplicar (versions de precisió simple i de doble precisió); comparació, extracció de senyes, entrada (input), i eixida (output).
Quan el SWAC va ser completat en juliol de 1950, era l'ordenador més ràpit del món, fins que un any despuix es va completar l'IAS machine. Podria sumar dos números i almagasenar el resultat en 64 microsegons. Una multiplicació similar prenia 384 microsegons. Va ser utilisat per la INTS fins a 1954, i després en modificacions per l'UCLA fins a 1967. Els costs eren de 40$ el hora.
En 1952, Rafael M. Robinson va utilisar el SWAC per a descobrir cinc número primo de Mersenne, els número primo més grans coneguts en el moment, en 157, 183, 386, 664, i 687 dígits.
- Este artícul conté una traducció derivada de «SWAC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.