Elecció

Fer una elecció consistix en el procés mental de jujar els mèrits de múltiples opcions i seleccionar una o més d'entre elles.

Mentres una elecció pot fer-se entre opcions imaginàries («¿qué passaria si...?»), normalment es fa entre opcions reals i seguides de la corresponent acció. Per eixemple, la ruta en un dia de treball s'elegix segons la preferència d'aplegar un destí tan pronte com siga possible. La ruta preferida deriva de cuán llarga és cada una de les possibles rutes. Si la preferència és més complexa, com en implicar un determinat escenari en la ruta, la cognició i els sentiments intervenen en major mida i l'elecció és més difícil.

Existixen molts eixemples complexos (en decisions que afecten lo que la persona percep, pensa o sent), com elegir un modo de vida o una posició política.

La major part de la població veu la presa de decisions com alguna cosa positiu, encara que existix una gran cantitat de llimitacions que poden dur a considerar l'elecció com una molèstia i, possiblement, un resultat insatisfactori.

Contrasta en el fet de que una cantitat illimitada d'eleccions pot dur a la confusió, ben arrepenedint-se de no haver elegit una atra opció, be per mig de l'indiferència davant una existència sense estructura. Si l'elecció d'un objecte o camí conduïx necessàriament al control d'eixe objecte o camí, és possible que es tracte d'un problema sicològic.

Tipos d'eleccions

Hi ha quatre grans tipo de decisions; encara que poden expressar-se de vàries formes, Brian Tracy, les dividix en:

1. eleccions d'orde, que només poden ser preses pel subjecte com "comandant en cap"
2. eleccions delegades, que poden ser fetes per qualsevol, (vore Llei de Parkinson de la trivialidad) ya que les conseqüències carixen d'importància.
3. eleccions a evitar, a on el resultat pot ser tan poc apetecible que no deuria tindre que prendre's la decisió, ya que les conseqüències no van a permetre recobrar el punt d'inici si l'elecció és mala (per eixemple si l'acció pot provocar la mort).
4. eleccions "sense cervell", a on l'elecció és tan òbvia que només pot prendre's una decisió raonable.

Existix un atre tipo si es combinen la tercera i quarta en una sola, és la decisió colaborativa, que deuria fer-se consultant i acordant-la en atres persones.

Una atra forma de classificació de les decisions és segons el mecanisme mental utilisat:

1. Decisions racionals
2. Decisions intuïtives
3. Decisions basades en el reconeiximent
4. Decisions combinades

<!-- Recognizing that "type" is an imprecise term, an alternate way to classify types of choices is to look at outcomes and the impacted entity. For example, using this approach three types of choices would be:

• Business
• Personal
• Consumer

In this approach, establishing the types of choices makes it possible to identify the related decisions that will influence and constrain a specific choice as well as be influenced and constrained by another choice.

There llaure many "executive decision maker" products available, such as the decision wheels and the Magic 8-Ball, which randoml i produïx yes/no or other "decisions" for someone who ca not make up their mind or just wants to delegate.

A Ouija board is also a delegated decision.

As a moral principle, decisions should be made by those most affected by the decision, but this is not normally applied to persons in jail, who might likely make a decision other than to remain in jail. Robert Gates cited this principle in allowing photographs of returning war dead. -->

Vore també

• Escola Sudbury Valley
• Teoria de l'elecció pública
• Voluntat

Bibliografia

• Barry Schwartz (2005). The Paradox of Choice: why more is less, Harper Perennial. ISBN 978-0-06-000569-6.
• Rosenthal, Edward C. (2006). The Era of Choice: The Ability to Choose and Its Transformation of Contemporary Life, MIT Press. ISBN 0-262-68165-X.
• Daniel Kahneman (Editor), Amos Tversky (Editor) (1999). Choices, Values, and Frames, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-62749-8.
• Hsee, C.K., Loewenstein, G.F., Blount, S., Bazerman, M.H. (1999). Preference reversals between joint and separate evaluations of option: A review and theoretical analysis. Psychological Bulletin 125(5), 576–590.
• Irons, B. and C. Hepburn. 2007. "Regret Theory and the Tyranny of Choice." The Economic recort. 83(261): 191–203.
• Iyengar, S.S. and M.R. Lepper. 2000. "When Choice is Demotivating: Ca One Desire Too Much of a Good Thing?" Journal of Personality and Social Psychology. 70(6): 996–1006.
• Norwood, F. 2006. "Less Choice is Better, Sometimes." Journal of Agricultural and Food Industrial Organization. 4(1). Artícul 3.
• Norwood, F. Bailey, Jayson L. Lusk, Bharath Arunachalam, and Shida Rastegari Henneberry. "An Empirical Investigation Into the Excessive-Choice Effect." American Journal of Agricultural Economics. Forthcoming.

Enllaços externs

• «elecció». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).