Teoria de l'elecció pública
La teoria de l'elecció pública o opció pública (Public choice theory)[1] és una branca de l'Economia que estudia problemes típics de les ciències polítiques.[2] Dins de la Ciència Política, és considerada part de l'elecció pública positiva, la qual estudia les decisions colectives o públiques dels agents polítics, i pretén desenrollar un marc institucional que aminorar les falles del poder polític front a la societat civil. Dins de l'Economia està considerada com una subdivisió de la microeconomía, enfocada en l'anàlisis de decisions relacionades en la llegislació, clientelismo, eleccions i el comportament dels votants.
La teoria partix del individualisme metodològic, i sosté la premissa de que el comportament dels burócratas i polítics no és diferent al d'atres actors econòmics, i lo que busca és maximizar el presupost públic, principalment en busca de complir els seus propis interessos i solament com a objectiu secundari busca el ben social. Ademés, estudia les eleccions fòra del mercat, és dir, eleccions com a procés social que involucra als individus independentment de la seua voluntat per a prendre decisions colectives i públiques.
En general, estudia els fallos de l'Estat provocats per un intent de solucionar els fallos de mercat. Aixina, postula que l'evidència científica senyalaria al Govern, i no al mercat, com l'ent que deu ser llimitat o reduït pel benestar de la societat.
Antecedents i desenroll de la teoria
[editar | editar còdic]Knut Wicksell (1896) és considerat un dels precursors de la teoria de l'elecció pública.,[3] Ell va tractar al govern com un intercanvi polític, quid pro quo, establint un principi de benefici conectat a les despeses públiques en els imposts.[4]
Posteriors anàlisis econòmics han descrit al govern com si anara una entitat que tractara de "maximizar un tipo de funció de benestar per a la societat", divorciant-ho d'una caracterisació com a agent econòmic, a diferència del cas dels negocis.[2] En contraposició a açò, la teoria de l'elecció pública modela als governs com un conjunt de funcionaris que, ademés de buscar l'interés públic, pot ser que actuen en benefici propi, per eixemple, en el model d'maximización de presupost de la burocràcia, possiblement sacrificant eficiència econòmica en el procés.[2]
La teoria de l'elecció pública moderna va nàixer del treball del Duncan Black, a voltes cridat el "pare de la teoria de l'elecció pública".[5] En una série de publicacions de 1948, que varen culminar en la "Teoria dels Comités i les Eleccions" (1948),[6] i en treballs posteriors, Black va resumir un programa d'unificació cap a una "Teoria de Decisions Econòmiques i Polítiques" més general basada en métodos formals comuns,[7] i va desenrollar els conceptes bàsics de lo que més alvance es convertiria en la teoria del votant promig, redescubriendo treballs passats sobre la teorema del votant mijà.[8][2][9]
L'obra de 1951 de Kenneth J. Arrow, Elecció Social i Valors Individuals va influenciar la formulació de la teoria. Entre atres treballs importants es troben Una Teoria Econòmica de la Democràcia d'Anthony Downs de 1957 i La Llògica de l'Acció Colectiva de Mancur Olson de 1965.[10]
James Buchanan
[editar | editar còdic]L'economiste James M. Buchanan va descobrir que era possible l'aplicació i l'extensió de la teoria econòmica a les decisions polítiques i governamentals; trobant ademés que era possible estendre dita teoria a les decisions dels ciutadàs per a fer possible l'elecció entre les diverses opcions existents en el mercat polític. Dit descobriment li va valdre el Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel en 1986.
Ademés, i com a resultat de l'anàlisis abans precisat, Buchanan va determinar que les decisions polítiques, aquelles realisades pels estaments de l'Estat encarregats del maneig estatal, necessàriament generen costs als particulars i a la societat en el seu conjunt. Aixina mateix, les decisions polítiques no li costen a l'Estat com a tal, sino a tots els que es troben baix el domini de dit estat. El cost de la presa de decisions es convertia llavors en un factor que influïx decididament en l'eficiència i en els efectes de les decisions polítiques.
Com a resultat de la constatació referida en els paràgrafs precedents, i ya que els Estats administren bens i fondos públics, els votants deuria tindre la possibilitat de recórrer a mecanismes llegals, d'obligatori compliment, que li permeteren controlar les decisions dels actors públics i intervindre en elles.
La teoria resulta important per a comprendre diversos fenomens polítics i jurídics que es donen en la realitat. Aixina mateix, permet entendre la raó per la que les normes jurídiques constitucionals deuen elaborar-se de manera que permeten un adequat control del comportament de l'Estat per part de l'electorat i ademés permeta entendre també per qué dit control resulta indispensable.
Vore també
[editar | editar còdic]- Interés públic
- Nova economia política
- Teoria de l'elecció racional
- Burocràcia
- Ben comuna (Economia política)
- Busca de rendes
- Captura del regulador
- Escola d'Economia de Chicago
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ La "teoria de l'elecció o opció pública" ("Public Choice theory").
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gordon Tullock, [1987] 2008, "public choice," The New Palgrave Dictionary of Economics. Abstract.
- ↑ Knut Wicksell (1896 [1958]). "A New Principle of Just Taxation," J.M. Buchanan, trans., in Richard A. Musgrave and Alan T. Peacock, ed. (1958). Classics in the Theory of Public Finance, Palgrave Macmillan, an essay from Wicksell (1896), Finanzthcoretische Untersuchungen, Jena: Gustav Fischer.
- ↑ Dennis C. Mueller (1976). "Public Choice: A Survey," Journal of Economic Literature, 14(2), p. 396. [pp. 395–433.
• James M. Buchanan(1986). "The Constitution of Economic Policy," IV. Politics as Exchange & V. The Constitution of Economic Policy, Nobel Prize lecture. Republished in 1987, American Economic Review, 77(3), pp. 243–250. - ↑ Charles K. Rowley (2008). "Duncan Black (1908–1991," ch. 4 in Readings in Public Choice and Constitutional Political Economy, Springer, p. 83.
- ↑ Duncan Black (1958). The Theory of Committees and Elections, 2nd rev. ed, 1998, Springer. Description and preview.
- ↑ Duncan Black (1950). "The Unity of Political and Economic Science," Economic Journal, 60(239), pp. 506, 514.
- ↑ Duncan Black (1948a). "On the Rationale of Group Decision-making, Journal of Political Economy, 56(1), pp. 23–34.
• _____ (1948b). "The Decisions of a Committee Using a Special Majority," Econometrica,16(3), pp. 245–261.
• _____ (1969). "Lewis Carroll and the Theory of Games," American Economic Review, 59(2), pp. 206–210.
• _____ (1976). "Partial Justification of the Broda Count," Public Choice, 28(1), pp 1– 15. - ↑ Bernard Grofman ([1987] 2008). "Black, Duncan (1908–1991)", The New Palgrave Dictionary of Economics, 2nd Edition. Preview link.
- ↑ Mancur Olson, Jr. ([1965] 1971). The Logic of Collective Action: Public Goods and the Theory of Groups, 2nd ed. Harvard University Press, Description, Table of Contents, and preview.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de la elección pública» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.