Individualisme metodològic
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El individualisme metodològic és un método àmpliament utilisat en les ciències socials, sosté que tots els fenomens socials —estructura i canvis— són en principi explicables per elements individuals, és dir, per les propietats dels individus, com poden ser les seues fiques, les seues creències i les seues accions. Els seus defensors ho veuen com una filosofia-método destinada a l'explicació i comprensió àmplia de l'evolució de tota la societat com l'agregat de les decisions dels particulars. En principi és un reduccionisme, és dir, una reducció de l'explicació de totes les grans entitats en referències en les més menudes.
L'individualisme metodològic nega que una colectivitat siga un organisme autònom que pren decisions, i exigix que les ciències socials fonamenten les seues teories en l'acció individual.[1] Esta idea també ha segut utilisada per a atacar, entre atres idees, al historicisme, el funcionalisme estructuralista, el 'sociologisme' o creència que les funcions de la classe social, els rols de gènero, o l'ètnia com a factors determinants del comportament individual.[2]
Reduccionisme
El reduccionisme de l'individualisme metodològic és un reduccionisme racional, ya que com la meta de la ciència és explicar la realitat per mig de lleis és necessari resumir la cadena de causas i efectes.
Este reduccionismo, des d'esta perspectiva, no és un fi en sí mateix sino un mig tant per a donar una explicació més detallada, com per a comprendre millor qué succeïx quan passem de lo macro a lo micro i de lapsus de temps més breus a més llarcs.
Explicacions intencionals
L'individualisme metodològic utilisa explicacions intencionals per a comprendre els fenomens individuals. Les explicacions intencionals estan formades per les accions individuals dels agents. Aixina llavors, una acció colectiva pot ser explicada distribuint els propòsits i metes del grup en cada u dels agents. Lo fonamental de les explicacions intencionals és l'especificació de la meta, és dir, la situació que el grup desija i pel que l'acció es porta a terme.
Algunes d'estes explicacions es basen en la maximisació 'racional' d'utilitats de l'individu o cost-beneficie, com és el cas de l'escola neoclàssica; unes atres sostenen que els individus racionals actuen per a satisfer les seues necessitats més importants, no obstant estes necessitats no poden valuarse numèricament, i depenen de la subjetividad, tal com indica l'escola austríaca.[3][4] Les explicacions intencionals més desenrollades es troben en teories com la praxeología[5] o teoria de l'elecció racional.[6]
Referències
- ↑ Friedrich Hayek - Individualisme: el verdader i el fals
- ↑ Individualisme metodològic i socialisació: ¿Dominació o escogencia racional?, per Willy Soto A.
- ↑ The Principle of Methodological Individualism. Cap. 2 L'acció humana, Ludwig von Mises
- ↑ El método de les ciències socials, resenya al llibre de Carl Menger
- ↑ Revisant l'individualisme metodològic, per Alberto Gómez Corona
- ↑ Teoria de jocs i individualisme metodològic de Jon Elster. Un acostament per a l'anàlisis de l'educació. [1] archivat en Wayback Machine. René Pedroza
Bibliografia
Estudis: filosofia-història-lletres. L'individualisme metodològic segons J. Elster. 1987
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Individualismo metodológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.