Aqüeducte del Pare Tembleque

El aqüeducte del Pare Tembleque o aqüeducte de Tembleque, en Mèxic, és un aqüeducte ubicat en els municipis de Nopaltepec, Axapúsco i Otumba del Estat de Mèxic i el municipi de Zempoala i Tlanalapa del Estat d'Hidalgo. L'obra d'ingenieria hidràulica més important construïda pel virreinato de la Nova Espanya durant el mandat del virrey Antonio de Mendoza i Pacheco en el continent americà que va tindre la finalitat de conduir aigua als pobles indígenes de Otompan, actual Otumba i la Congregació de Tots els Sants actualment Zempoala, aixina com a atres poblacions natives ubicades en el seu trayecte.

L'obra va ser planejada i dirigida per un flare franciscano de nom Francisco de Tembleque, natural de la província de Toledo, Espanya, qui va aplegar a la Nova Espanya en 1542 en companyia de fra Juan de Romanones i fra Francisco de Bustamante al poble de Otumba (hui Estat de Mèxic), a on motivat per l'escassea d'aigua en la regió i per l'acostament que existia en les ciutats colonials espanyoles decidix iniciar una obra encarregada de dur el vital líquit als indígenes de dites poblacions junt a totes aquelles que es trobaven en el trayecte. Finalment, en 1562, en ajuda d'indígenes en la seua majoria, el pare Tembleque va conseguir dur aigua a una font ubicada en el centre de Otumba.

Conformada per 6 arquerías, de les quals la més coneguda es troba sobre el riu Papalote pròxima a la població de Santiago Tepeyahualco; la Arquería Major o Arquería Monumental de Tepeyahualco, s'ubica entre els llímits de l'Estat de Mèxic i l'Estat d'Hidalgo, sent el caixer del Papalote el llímit natural; esta secció conta en 68 arcs de mig punt que es extienen a lo llarc de 904 metros, alcançant en el seu punt més alt 38.75 metros.

El conveni entre Otumba i Zacuala de 1553

En data 2 de febrer de 1553 existix un document conveni entre els indígenes principals de Otumba i del poble de Zacuala, a on la primera població solicita aigua a la segona, ya que els manantiales pròxims al cerro El Tecajete es trobaven dins de la seua jurisdicció. Una part interessant del document és que no es troba a fra Francisco de Tembleque en les firmes, pero si ho faran fra Francisco de Bustamante, llavors Comissari General de la Nova Espanya, fra Juan de Sant Francisco, Ministre Provincial de l'Orde, aixina com fra Diego de Oloarte, fra Juan de Gaona, fra Antonio de Ciutat Rodrigo i fra Bernardino de Sahagún.

Part del document indica lo següent:

[...] por cuanto vós el poble de Zacuala, governador, alcaldes i principals d'ell, per l'amor de Deu i per la nostra intercesión vàreu ser concertats en el poble de Otumba, governador i alcaldes principals d'ell, dels donar la mitat de l'aigua que teniu en el vostre poble de Zacuala per al proveïment i be dels naturals de dit poble de Otumba i profit del monasteri de la nostra orde que en ell està fundat, en lo que vàreu fer gran be a ells i a dit el nostre monasteri per nostra intercesión com dit és, o perque demés i açò vós el dit poble de Zacuala, en molt treball i pel be de les vostres ánimas vos junteu en el poble de Tlaquilpan i Zempoala en el lloc en que al present edifiqueu un monasteri de Tots els Sants.

Dimensions

Archiu:Zempoala Aqueduct, Acueducto del Padre Tembleque, Tepeyahualco Aqueduct 2.jpg

L'obra té una llongitut total de 48 quilómetros, 38 des del seu orige en els manantiales de les faldes del cerro El Tecajete fins a Otumba, i un forcall de 10 quilómetros que sortia aigua a les poblacions de Zacuala i Zempoala.

Si ben l'aqüeducte del pare Tembleque es coneix principalment per la arquería major, prop del 95 per cent és subterràneu, variant la seua profunditat des d'uns quants centímetros fins als 2 metros; trobant-se 6 seccions aérees, la primera en la Facenda de Tecajete, la segona en la Facenda de La nostra Senyora de Guadalupe-Arcs, un chicotet arc en Acelotla, la més important en Santiago Tepeyahualco, i finalment dos arcs en el municipi de Otumba cridats Sant Pedro i Sant Marcos.

Els glifos de l'arcada major

En l'any de 1960, Ángel María Garibay Kintana presenta per al llibre El pare Tembleque d'Octaviano Valdés l'estudi d'una série de jeroglífics pintats en la arquería major copiats pel arq. Ricardo Robina i presentats al célebre historiador; en dit treball, Garibay interpretant 44 símbols, indicava l'existència d'algunes imàgens d'orige hispànic, i proporcionava com a teoria que el conjunt de glifos de la arquería no eren més que marques artesanals que indicaven els pobles que havien participat.

El treball de Garibay és analisat a mitan de 2010 en un estudi presentat per l'historiador Gerardo Bravo Vargas, qui descobrix l'existència de 73 símbols en la cara ponent de la arquería major, contrastant en 6 imàgens religioses en el costat oriente; Bravo assegura que els símbols no són d'orige hispànic sino netament prehispànics, sent la major part d'ells representacions religioses i militars; l'historiador descobrix ademés una série de símbols cronològics que revelen dates de construcció de l'aqüeducte.

Patrimoni de la Humanitat

L'Aqüeducte, propost en la LlistaIndicativa a ser Patrimoni de la Humanitat de Mèxic com l'obra hidràulica més important del virreinato, va ser favorit el 5 de juliol de 2015 pel Comité del Patrimoni Mundial reunit en la ciutat alemana de Bonn i incorporat a la llista de Patrimoni de la Humanitat com a Canal Patrimonial exent, és dir, que no forma part d'una zona de monuments, dins de la denominació «Sistema hidràulic de l'aqüeducte del Pare Tembleque».

Referències

• Aqüeducte del pare Tembleque, breu estudi de la arquería major

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aqüeducte del Pare Tembleque.
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• Patronat Aqüeducte Tembleque