El idioma chatino és una família de llengües indígenes que es parla en el sur de l'estat mexicà d'Oaxaca. Forma part del grup de llengües zapotecanas de la branca oriental de la família llingüística otomangue. És parlada per uns cinquanta mil individus pertanyents al grup ètnic chatino, el territori ètnic de la qual tradicional es localisa en el sur d'Oaxaca.

Els chatinos són un poble molt propenc en llengua i cultura als zapotecos, les llengües del qual constituïxen l'atra part del grup de llengües zapotecanas. Els chatinos criden a la seua pròpia llengua chat'ña, que significa paraula difícil. La llengua chatina goja de reconeiximent com a llengua nacional en Mèxic

Dialectes

Franz Boes 1913 i Campbell 2013 classifiquen a la llengua chatina com un grup de tres llengües, que mostren graus distints d'inteligibilitat mútua.

  • Chatino de Zenzontepec
  • Chatino de Tataltepec
  • Chatino de l'est

Campbell (2013), en un estudi basat en innovacions compartides primer dividix les llengües chatinas en dos grups: el de Zenzontepec i el grup del chatino de la costa. Després dividix este últim grup en dos: el chatino de Tataltepec i el chatino oriental. El chatino oriental inclou totes les atres variants chatinas i Campbell no troba innovacions compartides per a comprovar la subdivisió del chatino oriental. Esta troballa reflectix la divisió tripartita/tripartida de les llengües chatinas, que el chatino consta de tres "dialectes" en poca inteligibilitat mútua, de Boes (1913), basat en els comentaris d'un parlant del chatino.

Comparació en atres llengües

La rodalia entre les llengües zapotecas i el chatino pot ser examinada comparant la forma dels numerals:[1][2]

Significat  un   dos   tres   quatre   cinc   sis   sèt   huit   nou   dèu 
 Zapoteco septentrional (Xhon) to chope shone tape gayo' xope gaze xono' ga chi
 Zapoteco de l'Istme tobi chuppa chonna taapa gaayu' shoopa' gadxe shono ga' chiïta
 Zapoteco del Valle (Mitla) tehb tyo'p chôn tahp gaî sho'p gáhdz shúhn gâ cû
 Zapoteco d'Ixtlán ttubi chuppá tsunná tappa gàyu' sh:uppá gatsì sh:unú' gà tsìi
 Zapoteco de Zoogocho to chop shonhe tap gayu' zh:op galle zh:ono' ga shi
 Chatino ska23 tukwa32 snã32 hakwa23 ki'yu32 skwa32 kati21 snũ23 kaa2 tii2

Fonologia

L'inventari consonàntic del chatino de la zona alta ve dau per:[3]

Labial Alveolar Alveo-
palatal
Velar Llavi-
velar
Glotal
Oclusiva p t, d tʲ, dʲ k, g kʷ, gʷ ʔ
Africada simple ts, dz tʃ, dʒ
Fricativa s ʃ, hʲ hʷ h
Aproximantes l, r lʲ, i w
Nassal m n nʲ

Sobre les vocals existixen cinc timbres, oposició de cantitat i nasalidad, per lo que l'inventari de vocals és extens:

orals / i, iː, i, iː, a, aː, o, oː, o, oː/
nassals /ĩ, ĩː, ẽ, ẽː, ã, ãː, õ, õː, ũ, ũː/

L'inventari consonàntic anterior no és el mateix per a totes les varietats, una reconstrucció feta a partir de diverses varietats reconstruïx per al proto-chatino el següent inventari:[4]

Alveolar Alveo-
palatal
Velar-
palatal
Velar Llavi-
velar
Glotal
Oclusiva t tʲ kʲ k kʷ ʔ
Africada simple ʦ
Fricativa s h
Aproximantes l lʲ, i w
Nassal n nʲ

Sobre les vocals la reconstrucció inclou només vocals breus / i, i, a, o, o/ que poden aparéixer nasalisades /ĩ, ẽ, ã, õ, ũ/ i en dos tons: alt (´) i baix (').

Referències

  1. ↑ zompist. com/came. htm#oto numerals en llengües amerindies
  2. ↑ Pride & Pride, chatino de la zona alta, 1997, p. 155
  3. ↑ Pride & Pride, 1997, pp. 27-30
  4. ↑ B. W. Upson and Robert I. Longacre, 1965, pp. 312-322

Bibliografia

Vore també