Idioma chatino
El idioma chatino és una família de llengües indígenes que es parla en el sur de l'estat mexicà d'Oaxaca. Forma part del grup de llengües zapotecanas de la branca oriental de la família llingüística otomangue. És parlada per uns cinquanta mil individus pertanyents al grup ètnic chatino, el territori ètnic de la qual tradicional es localisa en el sur d'Oaxaca.
Els chatinos són un poble molt propenc en llengua i cultura als zapotecos, les llengües del qual constituïxen l'atra part del grup de llengües zapotecanas. Els chatinos criden a la seua pròpia llengua chat'ña, que significa paraula difícil. La llengua chatina goja de reconeiximent com a llengua nacional en Mèxic
Dialectes
Franz Boes 1913 i Campbell 2013 classifiquen a la llengua chatina com un grup de tres llengües, que mostren graus distints d'inteligibilitat mútua.
- Chatino de Zenzontepec
- Chatino de Tataltepec
- Chatino de l'est
Campbell (2013), en un estudi basat en innovacions compartides primer dividix les llengües chatinas en dos grups: el de Zenzontepec i el grup del chatino de la costa. Després dividix este últim grup en dos: el chatino de Tataltepec i el chatino oriental. El chatino oriental inclou totes les atres variants chatinas i Campbell no troba innovacions compartides per a comprovar la subdivisió del chatino oriental. Esta troballa reflectix la divisió tripartita/tripartida de les llengües chatinas, que el chatino consta de tres "dialectes" en poca inteligibilitat mútua, de Boes (1913), basat en els comentaris d'un parlant del chatino.
Comparació en atres llengües
La rodalia entre les llengües zapotecas i el chatino pot ser examinada comparant la forma dels numerals:[1][2]
| Significat | un | dos | tres | quatre | cinc | sis | sèt | huit | nou | dèu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Zapoteco septentrional (Xhon) | to | chope | shone | tape | gayo' | xope | gaze | xono' | ga | chi |
| Zapoteco de l'Istme | tobi | chuppa | chonna | taapa | gaayu' | shoopa' | gadxe | shono | ga' | chiïta |
| Zapoteco del Valle (Mitla) | tehb | tyo'p | chôn | tahp | gaî | sho'p | gáhdz | shúhn | gâ | cû |
| Zapoteco d'Ixtlán | ttubi | chuppá | tsunná | tappa | gàyu' | sh:uppá | gatsì | sh:unú' | gà | tsìi |
| Zapoteco de Zoogocho | to | chop | shonhe | tap | gayu' | zh:op | galle | zh:ono' | ga | shi |
| Chatino | ska23 | tukwa32 | snã32 | hakwa23 | ki'yu32 | skwa32 | kati21 | snũ23 | kaa2 | tii2 |
Fonologia
L'inventari consonàntic del chatino de la zona alta ve dau per:[3]
| Labial | Alveolar | Alveo- palatal |
Velar | Llavi- velar |
Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t, d | tʲ, dʲ | k, g | kʷ, gʷ | ʔ |
| Africada simple | ts, dz | tʃ, dʒ | ||||
| Fricativa | s | ʃ, hʲ | hʷ | h | ||
| Aproximantes | l, r | lʲ, i | w | |||
| Nassal | m | n | nʲ |
Sobre les vocals existixen cinc timbres, oposició de cantitat i nasalidad, per lo que l'inventari de vocals és extens:
- orals / i, iː, i, iː, a, aː, o, oː, o, oː/
- nassals /ĩ, ĩː, ẽ, ẽː, ã, ãː, õ, õː, ũ, ũː/
L'inventari consonàntic anterior no és el mateix per a totes les varietats, una reconstrucció feta a partir de diverses varietats reconstruïx per al proto-chatino el següent inventari:[4]
| Alveolar | Alveo- palatal |
Velar- palatal |
Velar | Llavi- velar |
Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | t | tʲ | kʲ | k | kʷ | ʔ |
| Africada simple | ʦ | |||||
| Fricativa | s | h | ||||
| Aproximantes | l | lʲ, i | w | |||
| Nassal | n | nʲ |
Sobre les vocals la reconstrucció inclou només vocals breus / i, i, a, o, o/ que poden aparéixer nasalisades /ĩ, ẽ, ã, õ, ũ/ i en dos tons: alt (´) i baix (').
Referències
- ↑ zompist. com/came. htm#oto numerals en llengües amerindies
- ↑ Pride & Pride, chatino de la zona alta, 1997, p. 155
- ↑ Pride & Pride, 1997, pp. 27-30
- ↑ B. W. Upson and Robert I. Longacre, 1965, pp. 312-322
Bibliografia
- Franz Boes (1913): Notes on the Chatino language of Mexico, en American Anthropologist, vol. 15, pág. 78-86.
- Eric Campbell (2013): journals. uchicago. edu/doi/abs/10.1086/670924? journalCode=ijal The internal diversification and subgrouping of Chatino, en International Journal of American Linguistics, vol. 79, pág. 395-420.
- Pride, Leslie i Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, oaxaca, en Archiu de llengües indígenes de Mèxic, ed. COLMEX, ISBN 968-12-0701-7.
- Pride, Kitty i Leslie Pride (comps.), (1970) sil. org/resources/archives/10951 Vocabulari chatino de Tataltepec. Castellà-chatino chatino-castellà, Institut Llingüístic d'Estiu, Mèxic, 103 pp. (Vocabularis i Diccionaris Indígenes "Mariano Silva i Aceves"; 15). Lexicologia i Lexicografia: Diccionaris. Llengües Mexicanes: Chatino i Espanyol.
- Sullivant, J. Ryan (2013) archive. org/web/20150427224824/http://www. ailla. utexas. org/site/cilla6/Sullivant_CILLA_VI. pdf "El contrast de [nt i [nd] i la duració consonàntica en les llengües chatinas"], Proceedings of the Conference on Indigenous Languages of Latin America-VI, University of Texas at Austin, Austin. Fonètica i Fonologia. Llengües Mexicanes: Chatino.
- Sullivant, J. Ryan (2016) journals. uchicago. edu/doi/abs/10.1086/688318? journalCode=ijal "Reintroducing Teojomulco Chatino", International Journal of American Linguistics, 82, núm. 4, 393–423. Fonètica i Fonologia i Sociollingüística: Bilingüisme. Llengües Mexicanes: Chatino; Zapoteco.
- Villard, Stéphanie (2013) "Els conceptes de propietat en el chatino oriental de Zacatepec", Proceedings of the Conference on Indigenous Languages of Latin America-VI, University of Texas at Austin, Austin. Semàntica. Llengües Mexicanes: Chatino.
- Woodbury, Anthony C. i Emiliana Cruz (2014), manoa. hawaii. edu/bitstream/handle/10125/24607/cruz_woodbury. pdf "Collaboration in the context of teaching, scholarship, and language revitalization: experience from the Chatino language documentation project", Language Documentation and Conservation, núm. 8, 262-286. Llingüística i Educació: Ensenyança de la Llengua Oral i de la Llengua Escrita, Sociollingüística: Polítiques Llingüístiques i Documentació Llingüística. Llengües Mexicanes: Chatino.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma chatino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.