Anar al contingut

Analfabetisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El analfabetisme[1] és l'incapacitat de llegir i escriure, la qual és conseqüència generalment de la falta d'aprenentage i esta a la seua volta de la falta de recursos i per això de carències en l'escolarisació.[2]

Segons l'ONU, una persona analfabeta és aquella que no pot dir ni fer un simple mensage relacionat en la seua vida diària.[3] En alguns països, la comprensió llectora pot ser deficient a pesar de que la seua taxa d'analfabetisme estricte (iletrisme) siga menuda, puix llegir no és solament conéixer les lletres, sino entendre mensages per escrit.

En alguns països les lleis comprenen condicions especials per a analfabets. Aixina, per eixemple, el Còdic Civil d'Espanya establix que aquells analfabets que desigen otorgar testament tancat, i demanen a una atra persona que li l'escriga, deuen firmar en cada una de les pàgines.

L'Unesco no evalua de forma independent les taxes d'alfabetisació, sino que simplement registra les que rep dels governs de cada país. Este organisme classifica com a territori lliure d'analfabetisme aquells que reporten una taxa d'analfabetisme inferior al 5 %.

En l'actualitat no posseir la capacitat de llegir constituïx un sério problema per al desenroll individual i social. En l'antiguetat la situació era completament diferent, la persona analfabeta no vea llimitat el seu desenroll per carir de l'habilitat per a llegir i escriure, i el concepte que tenia la societat d'ella era totalment distint al que tenim hui en dia.[4]


Analfabetisme funcional i digital

A dia de hui es distinguixen diferents variants d'analfabetisme, entre els que es troba l'analfabetisme funcional. La Direcció Nacional d'Anàlisis i Informació Educativa de l'Equador, va realisar una investigació (2016) en a on agrupa en el terme analfabetisme funcional a totes les persones que posseïxen alguns anys d'escolaritat i a pesar d'això no conseguixen comprendre lo que lligen o escriuen, i ademés no saben realisar operacions matemàtiques elementals.[5] Afecta a les persones que varen anar a l'escola sense adquirir el suficient domini de la llectura, escritura i aritmètica per a poder ser autònomes en actes senzills de la vida quotidiana. [6]

L'analfabetisme digital és un resultat de la nova economia, que consistix en no posseir els rudimentos necessaris per a usar les noves tecnologies, especialment Internet, lo que contribuïx a la brecha digital.


Campanyes contra l'analfabetisme

Hui en dia molts països en molts analfabets han posat en marcha efectius proyectes d'erradicació de l'analfabetisme en sistemes que han demostrat alta efectivitat. Per eixemple, Perú està portant a terme una intensa capacitació, en la qual es perseguix l'objectiu de poder aplegar a la gent dels pobles més atrassats per mig de programes socials i de la televisió, a fi de disminuir l'analfabetisme. Seguint el model peruà en el Cusco, existix un programa que pren en consideració la realitat sociocultural i sociollingüística de la regió de Cusco i el tractament llingüístic que es propon i aplica, que es realisa en dos idiomes: quèchua i espanyol.

El model cubà d'alfabetisació «Yo, sí puc» s'ha exportat a Bolívia, Equador, Hondures, Nicaragua i Veneçola. Un dels objectius del programa Yo, sí puc és dirigir-se a la població femenina, que és la principal víctima d'esta discriminació. Hi ha una raó essencial per a això explicada per la pedagogo cubana Leonela Inés Relys Díaz, creadora del programa.

La dòna és el centre de la família. Qui primer va traslladant la llengua materna, la cultura, els valors, els modos de procedir, els sentiments, és la dòna. Per això la mare és el centre de la formació familiar. Una dòna culta, una dòna preparada, una dòna que sap llegir, una dòna que sap escudriñar en els llibres […] té una família culta. Es preocupa i ocupa perque els seus fills assistixen a l'escola. [El programa Yo, sí puc dona la prioritat a la dòna] pel seu nivell d'influència en la formació de la família, dels fills, dels nets i fins a de els esposos. [6]

La Campanya Bolivariana d'Alfabetisació, ha segut producte d'analisar la situació educacional d'adults en Veneçola i és la Missió Robinson la que eixecuta el pla d'anar en busca de les persones ávidas de coneiximents bàsics per a que deprenguen a llegir i escriure. És llançada pel president Hugo Chávez en 2003 i dos anys més tart l'Unesco reconeix a Veneçola com a territori lliure d'analfabetisme.

El 21 de decembre de 2008, l'Unesco i Evo Morales varen declarar a Bolívia un país lliure d'analfabetisme, en un índex d'analfabetisme del 3,4 %.[7]

El 22 de juny de 2009, la Comissió Verificadora d'Alfabetisació Nicaragüenca va anunciar que Nicaragua es convertia en un país lliure d'analfabetisme, reduint les seues estadístiques del 19 % al 4,73 %.

El 13 de juny de 2011, el Perú va ser declarat com a lliure de l'analfabetisme pel president Alan García, en alcançar una sifra menor al 3 % de la població en esta condició. No obstant se seguirà treballant per a reduir encara més la sifra.[8]

L'organisació sense ànim de lucre Alfabetisació Sense Fronteres ha posat en marcha de campanyes en Espanya i en Burkina Faso, un dels països en la taxa d'analfabetisme més alta del món.[9]


Cas de Mèxic

En el XIX, s'establix el primer antecedent de la necessitat de l'educació en Mèxic, sent una nació en vies del processe independentista a on en 1814 es va decretar el document a on s'establix a l'instrucció com a necessària per a tots els ciutadans en el seu artícul 29.

Va ser en 1917 quan en la Constitució del país s'establix com a independent de tota doctrina religiosa a l'educació en Mèxic, citant l'artícul tercer com: "hi haurà plena llibertat d'ensenyança, pero serà llaica la que es done en els establiments oficials d'educació i gratuïta l'ensenyança superior i elemental, que s'impartixca en els mateixos establiments". I el caràcter d'obligatòria es dona en l'artícul 31 a on diu que són obligacions dels mexicans "fer que els seus fills o pupils concórreguen a les escoles públiques o privades, per a obtindre l'educació, preescolar, primària i secundària, i reben la militar, en els térmens que establixca la llei". (Galván, 2019)

Para José Narre Roures i David Moctezuma Navarro, "L'alfabetisació deu servir, sobretot, per a que les persones participen de millor manera, en condicions d'igualtat, en el món social; per a contribuir a evitar la marginació i l'exclusió; per a que no existixquen estigmes que impedixquen a les persones conéixer móns distints als que ha-bitan, plens de nous significats, informació i cultures diferents i enriquecedoras".[10] També diuen: "Els 5,4 millons de persones analfabetes que existixen en Mèxic representen 4,8 % de la població total. Els 6,1 millons que hi havia en 1895 significaven casi 48 % de la població que llavors tenia el nostre país".[10]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Ruiz Jardón, Yolotzin Mane(2022).«Estudio monográfico sobre el analfabetismo en México: Antecedentes, panorama y problemática actual».Universidad Nacional Autónoma de México.doi:10.22201/sdi.9786073011945p.2018.Consultat el 2023-11-22.
  3. ↑ . Technical Notes. Consultado el 16-05+2014.
  4. ↑ Rodríguez Gallardo, Adolfo(2007-06).«Definiendo la lectura, el alfabetismo y otros conceptos relacionados».Investigación bibliotecológica.21(42): 143–175.ISSN 0187-358X.Consultat el 2023-11-22.(en es)
  5. ↑ Pivaque Ortega, Lesly Noemy(2022).«Analfabetismo funcional y su incidencia en las condiciones de vida de los padres de familia en la Comuna Cerezal-Bellavista Parroquia Colonche.».Biblioteca Digital UNAM.Consultat el 22-11-2023.
  6. ↑ 6,0 6,1 Lamrani, Salim(2022-08-15).«El programa de alfabetización “Yo, sí puedo”: una propuesta cubana a la problemática del analfabetismo en el mundo».Études caribéennes.(52)ISSN 1779-0980.doi:10.4000/etudescaribeennes.25061.Consultat el 2023-11-22.(en es)
  7. ↑ El món (ed.): «[http://www.elmundo .és/elmundo/2008/12/21/internacional/1229830699.html Evo Morales declara a Bolívia lliure d'analfabetisme]» (2008). Consultat el 24 d'agost de 2013.
  8. ↑ Periódico "Andina" (ed.): «Presidente García: hoy es un día histórico porque Perú ya es libre del analfabetismo» (2011). Archivat des de l'original, el 14 de agosto de 2014. Consultat el 24 de agosto de 2013.
  9. ↑ «Analfabetismo: uno de los principales males que afectan a la población mundial» (2005). Consultat el 24 de agosto de 2013.
  10. ↑ 10,0 10,1 José Narro Robles y David Moctezuma Navarro: Analfabetismo en México: una deuda social (2012)

Enllaços externs