Anar al contingut

Festa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Festes»)
Per a atres usos d'este terme vore Festa (desambiguació).
Caricatura que descriu els preparatius d'una festa infantil.

Una festa[1] o celebració és un acte o event de caràcter grupal organisat de forma pública o privada en el desenroll de la qual es compartix temps i espai per part dels participants i que s'associa a l'oci i la diversió.

El terme presenta, segons els estudiosos del tema, una naturalea complexa, extraordinària i paradòxica.[2] Molts autors consideren que encara que no es pot identificar festa i ritos, si cal tindre en conte que existix en l'interior de tota festa una espècie de ritos, a pesar d'este concepte haja sofrit una transformació a lo llarc del temps, per lo que tindre un aspecte sagrat ha passat a ser una conducta formal i rutinària.[2]


Etimologia

El vocable «festa» és una veu patrimonial (heretada del llatí), l'orige del qual és festa, forma plural de festum, que a la seua volta prové de festus (‘festiu’) i apareix molt pronte en les llengües romançades. Compartix raïl lèxica en «fira», en el significat de ‘dia festiu’.[3] L'idioma espanyol o castellà és una de les poques llengües a on es contabilisen més de trenta maneres de denominar una festa, entre les quals: farra, jarana, festeig, parranda, pachanga, jolgorio, guateque, chala, festeig, kermés, bulla, bullanga, bullería, sarao, zambra, alevalente, caraba, conya, verbena, sandunga, francachela, rumba, bonche,[4] fota (espanyol rioplatense),[5] teteo (República Dominicana),[6] carret o fiestoca (Chile),[7] mica (Costa Rica), arrancada (Panamà),[8] to (Perú), nyofla (Mèxic),[9] chonchuenga (El Salvador),[10] party o pari (anglicisme),[11] leila (arabisme),[12] etc.


Història

Les festes, com a actes socials han canviat a lo llarc de l'història de l'humanitat, han tingut crisis, algunes han desaparegut, unes atres han canviat tant que és difícil relacionar-les en les festes de les que s'originen. En general les festes aumenten el seu número d'any en any.[2]

Els estudis més recents se centren en resaltar les transformacions que les festes han sofrit. Algunes transformacions s'han centrat en la data de la celebració, o en la seua inserció als calendaris que organisen la vida de les poblacions. Atres canvis s'han centrat en la sintaxis de la festa (llenguages), com quan es reduïxen els ritos i s'expandix la festa; o es produïx una exhibició de vestimenta, o una comensalidad pública, un ludismo promíscuo o un esteticisme competitiu. Uns atres han alterat la semàntica de la festa, és dir, l'objecte celebrat, passant a una secularisació i autorreferencia, en busca d'autenticitat del núcleu originari o, inclusiu, a una patrimonialisació i autentificació històriques de la festa. I algunes atres han canviat el subjecte i organisació social, donant lloc a un procés de democratisació i individualisació de la festa, com és el cas de les festes asociacionistas (degudes a una movilisació social de base), al sorgiment de la política de la festa , l'emergència de noves identitats o les festes de comunitats imaginades o virtuals.[2]

Erro al crear miniatura:
Festa en casa del pintor Peder Severin Krøyer en la seua casa en Dinamarca.


La festa i el temps

Hi ha una complexa i clara relació entre la festa i el temps.[2]

La festa trenca en la rutina de la vida quotidiana, té caràcter constitutiu del temps social, diferenciant-se entre festes cícliques i festes ocasionals, entre aquelles que componen un sistema, donant lloc a un orde en la duració de la vida social, i aquelles que són frut d'una excepcionalitat, encara que simbolisen l'irrupció d'uns determinats poders, mensages o events.[2]

En l'aparició del temps modern, l'agricultura pert prioritat i el seu lloc és complimentat per el "orde cristià-catòlic del temps". Sorgixen d'esta manera un grup de festes centrades al ritual agrari, en el que es donen festes tan variades com la bendició d'animals i les rogativas per a demanar la pluja, o les festes de la collita (que acaben convertint-se en la festa major de molts pobles).[2]

Tampoc es pot deixar de costat l'importància que aplega a tindre este orde cristià-catòlic en el calendari festiu de les societats cristianizadas, que passen a centrar el seu calendari festiu en el Calendari Llitúrgic cristià, basat en la superposició d'una llògica llunar, de caràcter mòvil, com lo eren els Misteris de Crist, i la llògica solar, considerada més estable, i que està centrada en el santoral o calendari del màrtirs de l'Iglésia primitiva.[2]

Esta cristianisació de les festes té una repercussió en la sintaxis, el llenguage, la forma d'articular actes i el tipo d'articulacions que es donen lloc. cal destacar per eixemple en la festa valenciana com es produïx un aument de l'exhibició indumentarista de certes associacions que terminen en un esteticisme competitiu (com els disfrassos de les festes de Moros i Cristians, o els vestits de valenciana en les falles .. .); alguna cosa semblança ocorre en el comensalisme públic o l'organisació d'àgapes massius, que en alguns casos tenen orige en rituals procedents de la caritat pública.[2]

També la semàntica de la festa canvia, ya que els continguts de la mateixa, és dir, l'objecte que se celebra canvia; comprovant-se la secularisació de les festes, en les que se substituïx la celebració d'un personage per la celebració de l'identitat comunitària o personal. Aixina tenim els eixemples de cóm la festa d'un sant, com a Sant Antonio, se substituïx per la bendició dels animals, de manera que es dona una reflexividad de la festa, ya que el subjecte celebrat i l'objecte que se celebra s'identifiquen simbòlicament.[2]


Tipos de festes

També en concerts privats o públics es pot festejar

Festes hi ha de molts tipos, donant lloc a classificacions que poden fer-se des de varis punts de vista:[13]


Per la seua finalitat o dedicació

Classificació donada per Luis de Clots Sainz:[14]

Festes naturals o primitives

  • Estacionals: conseqüència del caràcter cíclic dels fenomens de la naturalea.
  • Mítiques: orige en llegendes, aparicions, etc. Estes sorgirien com un intent d'explicació dels fets naturals.
  • Agrícoles o Ganaderes: conseqüència de l'aplicació pràctica de les Estacionals.

Festes socials

  • Religioses: atenuen el caràcter d'admiració. Les festes religioses són aquelles en les que el motiu de celebració és la Necessitat profunda dels individus i grups socials per a expressar la devoció religiosa, i per lo tant reflectixen sentiments d'acostament al món espiritual. En elles se sol demanar la intercessió sobrenatural per a solucionar algun problema, ya siga personal o colectiu; o be es dona gràcies pels favors rebuts.[13] Les festes religioses a sovint són frut de l'adopció d'una festa anterior pagana, com és el cas de la Nadal o de la Nit de Sant Joan associades antigament en el moviment aparent del sol. Unes atres en tant es realisen en celebració o recordacó d'un fenomen religiós com una aparició d'una Verge o la canonisació d'un sant. I Atres festes originàriament religioses han desacralizado per a molta gent (Semana Santa en Sevilla, festes populars en conjunció en l'Immaculada Concepció, etc.). Inclús es dona el cas de festes religioses com el Carnestoltes caigudes en cert desús que s'han recuperat i revivat per part d'institucions cíviques per a accentuar el seu alvertent lúdic.
  • Paganes o Crítiques: Exclouen el caràcter d'admiració. Les festes paganes o profanes poden ser en primer lloc cícliques, i poden estar organisades per les autoritats civils i per organisacions no gubernamentale

s, en el respal de l'empresa privada.[13] Les festes locals com la Festa major, les festes de barri, les Falles, La Patum de Berga, Moros i Cristians, Sant Fermín en Pamplona, la Fira d'Abril, l'Oktoberfest alemà, el Carnestoltes de Rio de Janeiro, les festes de la verema i moltes atres han incrementat en el temps la seua incidència en l'atracció de molta gent forànea i la promoció dels mijos de comunicació.

Esta image és una fotografia dels molt populars Festes dels Falles en Valéncia, Espanya en 2022.
Desfilada en el Carnestoltes de Rio de Janeiro, Brasil.
  • Històriques o Cíviques. Dins d'este grup estarien les nomenades festes pàtria que tracten d'afiançar el sentit de nacionalitat i el seu motiu sol ser patriòtic.[13] Els estats solen celebrar com a festa el dia de l'independència, o de la Constitució, de determinades batalles (pren de la Bastilla) considerades decisives. Les nacionalitats, regions o forces sindicals també tenen les seues festes pròpies. En el primer cas, el 11 de setembre en Catalunya, el 9 d'octubre en Valéncia. En la festa del treball del Primer de maig, esta va viure una transformació sociològica, entre el model del franquisme ( "festa de Sant Josep Obrer", demostracions "sindicals", persecució de les reivindicacions dels sindicats lliures -clandestins) i el de la democràcia , en la festa entesa com a exaltació de la lluita obrera i sindical.

Festes privades o familiars No afecten a la totalitat dels grups socials, encara que poden tindre un caràcter públic. Hi ha autors que es referixen ad elles com a festes que celebren cicles vitals i naturals.[13]

[[Archiu:Christening celebration - Celebració de bateig.JPG|miniatura|Celebració d'un bateig catòlic en Veneçola.] ]

Una chica bufant els vés-los en un aniversari.
Una foto de boda en la plaja.

Per estacions astronòmiques

Esta classificació és presentada per Juliol Car Baroja:[15]

Festes d'Hivern europeu i nortamericà

Festes de Primavera (maig / juny)

Festes d'Estiu i Autumne

  • Sant Joan.
  • Patronals i de la collita.
  • Romeria.
  • Festes Agrícoles i Ganaderes.


Per la seua temporalitat i llitúrgia eclesiàstica

Hivern (en l'hemisferi nort, únicament.)

  • Nadal, Any Nou i Reis.
  • Carnestoltes i Quaresma.

Primavera

[[Archiu:Romería 2011.jpg|miniatura|Romeria de la nostra Senyora dels Àngels, Cartago Costa Rica en 2011.]]

  • Semana Santa.
  • Pasqua de Resurrecció.
  • Romeria en honor de les advocacins locals.
  • Falles.
  • Pentecostés.
  • Maig, Creus de Maig, etc.
  • Corpus.

Estiu / Autumne

  • Sant Joan, Ascensió de la Verge.
  • Patronals.
  • Romeria.
  • Fires i Verbenes.
  • Moros i Cristians.
  • Bous.
  • Fires de Ganado.
  • Tots els Sants, Difunts.


Uns atres

Pel nivell de reproducció d'identitats

Classificació segons Isidoro Moreno Navarro:[16]

  • Festes Familiars.
  • Festes Grupales.
  • Festes Semicomunales.
  • Festes Comunals.
  • Festes Supracomunales.
  • Festes Ètnic-Regionals.
  • Emigrants i reproducció de l'identitat local.
Janur, composició de fulls de palma que s'utilisa com a decoració per festes en Indonèsia.


Per la seua vigència

Segons Javier Marcos Arévalo:

  • Clàssiques: Semana Santa, Corpus Christi, Patronals, Nadal, etc.
  • Recuperades: Carnestoltes, Bous, etc.
  • De Recent creació: Emigrants, Sant Cristóbal, Commemoracions Històriques (Constitució), Dies de les comunitats autònomes, Dia de l'Estatut, Dia de la Dòna, Fites locals, etc.
  • Desaparegudes: bisbetó, Locos, Bou de Sant Marcos, etc.


Per els qui les organisen

Segons Javier Marcos Arévalo:

  • Organismes i Institucions Públiques: civils i religioses.
  • Institucions Privades: la Família.
  • Generacionals: Quints, de societat, etc.
  • De Gènero: La Candelaria, Les Passejadores, Dijous de Comadre, etc.
  • Associacions i Grups Voluntaris: Associacions de Veïns, Germandats, Penyes i atres grups informals.


Uns atres

Segons Javier Marcos Arévalo:


Segons els nivells d'integració sociocultural (variant de la classificació anterior)
  • De Grups socioculturals, Ètnics (Grupales), etc.
  • De Barris.
  • De Mitats o semicomunales.
  • Comunals.
  • Supracomunales.
  • Nacionals, Regionals, Ètniques (Ètnic-Regionals).
  • Estatals.
  • Supraestatales.
Ofrena del Dia de morts que se celebra sobretot en Mèxic.
Festa en jocs mecànics en una kermés, en Passau, Baviera, Alemània en 2007.


Segons els sectors sociolaborals: professionals, ocupacionals.
An Election Entertainment, obra de William Hogarth, de cap a 1755.


Segons diversos criteris i categories temàtiques
  • Religioses.
  • Profanes.
  • Mixtes.
  • Històriques.
  • Mítiques.
  • Estacionals.
  • De Promoció i de Fires de Mostra: Verema, Cerezo, Tabac, etc.
  • Gastronòmiques: de la matança, de la pisto, del cuixot, del formage, etc.

Algunes tipos de festes són:

Eixida d'un ball de caraces, pintura de José García Ramos de 1905.
Targeta postal de 1904 sobre la festa de Halloween.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Ostrowetsky, Sylvia; Chaudoir, Philippe(1996).«L'espace festif et son public. Intervention culturelle en espace public en villes nouvelles et villes moyennes».Les Annales de la Recherche Urbaine.70(1): 78–88.doi:10.3406/aru.1996.1930.Consultat el 2018-12-22.(en francés)
  3. ↑ «fiesta». Definiciona..
  4. ↑ «bonche». Diccionario de americanismos. Asociación de Academias de la Lengua Española (2025-04-30). Consultat el 2025-05-16.
  5. ↑ «joda | Diccionario de americanismos». Diccionario de americanismos. Asociación de Academias de la Lengua Española (2025-04-30). Consultat el 2025-05-16.
  6. ↑ Guzmán Ariza (2021-06-12). «“Teteo” y masificación lingüística». Fundéu. Consultat el 2025-05-16.
  7. ↑ «Carrete». Etimologías de Chile: diccionario que explica el origen de las palabras. Consultat el 2022-06-10.
  8. ↑ Rodríguez, Mir; von Saenger, Papus (2019-06-05). Almanaque Azul Panamá: guía de viajes, Fundación Almanaque Azul. ISBN 978-9962-5535-2-6. Consultat el 2025-05-16.
  9. ↑ Diccionario de la lengua española
  10. ↑ Diccionario de la lengua española
  11. ↑ Diccionario de la lengua española
  12. ↑ Diccionario de la lengua española
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 (2004) La fiesta, la otra cara del patrimonio: valoración de su impacto económico, cultural y social (en es), Convenio Andrés Bello. ISBN 9789586981477. Consultat el 5 de mayo de 2019.
  14. ↑ García, Carmen Ortiz (1987). Luis de Hoyos Sáinz y la antropología española (en es), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400066550. Consultat el 5 de mayo de 2019.
  15. ↑ «Julio Caro Baroja - hiru». www.hiru.eus. Consultat el 5 de mayo de 2019.
  16. ↑ Moreno, Isidoro (2008). La identidad cultural de Andalucía: aproximaciones, mixtificaciones, negacionismo y evidencias (en es), Centro de Estudios Andaluces. ISBN 9788461239085. Consultat el 5 de mayo de 2019.

Enllaços externs