Llengües triquis
El triqui o trique és una macrolengua pertanyent a la família otomangueana que es parla en l'occident de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, encara que posseïx també una comunitat llingüística en varis núcleus urbans del centre del país i els estats de Sonora i Baixa Califòrnia, en a on els indígenes triquis treballen en els camps de cultiu.
El terme "triqui"
[editar | editar còdic]Les paraules «triqui», «triki», «trique» o «trike» són exònims en els que es coneix a este grup indígena i a la seua llengua, no obstant, conforme a l'artícul 16 de la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca el nom oficial de dit poble indígena és «triqui»,[1] encara que en atres idiomes se'ls coneix com «trique». Respecte a l'etimologia i significat de dita paraula, és desconeguda. Hi ha, no obstant, els qui com el presbítero José Antonio Gai en la seua «Història d'Oaxaca», va escriure que se'ls va denominar «triqui» per la repetició constant de consonant;[2][3] el senyor Wilfrido C. Cruz en la seua obra «Oaxaca recóndita» va anotar que triqui deriva de riquija o nerikiha «avall» i kuihi «gent» de modo que kuiniriki significa «gent que va vindre d'avall o davall», coincidint en la comuna conseja de que els triquis varen eixir dels pous profunts de la terra;[4] l'antropòlec César Horta Rius va descriure que és una corrupció llingüística de dri «pare» i qui «gran» o «superior», en conseqüència driqui significa «pare suprem».[5] Els triquis tenen autónimos depenent de la varietat llingüística.
Classificació
[editar | editar còdic]Les llengües triquis junt en les llengües mixtecas i l'idioma cuicateco, formen part del grup llingüístic mixtecano de la gran família otomangueana.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Estatus oficial
[editar | editar còdic]Les varietats del triqui junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada i publicada en l'any 2003.
Varietats
[editar | editar còdic]L'Institut Nacional de Llengües Indígenes (INALI) reporta que existixen quatre variants,[6] mentres que el Ethnologue reporta les primeres tres variants:
- Triqui de Copala o Xna'ánj nu, parlat per al voltant de 7 628[7] persones en Sant Joan Copala i els seus diferents barris, Oaxaca i Sant Quintín, Baixa Califòrnia, en este últim punt per la migració laboral. També és conegut com "triqui baixa", encara que en el catàlec realisat pel INALI apareix com "triqui de Sant Joan Copala".
- Triqui d'Itunyoso o Snáhánj nìh, parlat per 2 102[7] persones en el municipi de Sant Martín Itunyoso (Oaxaca), cridat també com "triqui mija".
- Triqui de Chicahuaxtla o Nánj nïnh-ïn, parlat per prop de 2 957[7] persones en Sant Andrés Chicahuaxtla (Oaxaca).
- Triqui de Sant Dumenge de l'Estat o Tnánj nình-in, parlat aproximadament per 1 412[7] persones. Esta varietat es parla en Sant Isidro de l'Estat, El Chorrito d'Aigua i Sant Dumenge de l'Estat. La característica del triqui de Sant Dumenge de l'Estat és que conta en dos vocals menys que el triqui de Chicahuaxtla. Tant esta variant com el de Chicahuaxtla es coneixen com "triqui alta" per la zona alta en la que estan ubicades.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües otomangues .
Les llengües triquis pertanyen al grup mixtecano i esta a la família otomangue, que el seu urheimat o «lloc d'orige» podria ser el vall de Tehuacán, en l'estat de Pobla.[8] Este lloc va ser un dels escenaris de la domesticació de la dacsa. La presència milenària dels pobles de parla otomangueana en eixa regió fa provable que ells hagen segut protagonistes d'eixe procés que va favorir la sedentarización dels habitants del Altiplano i després va influir en el desenroll de la civilisació mesoamericana.[9] Per la seua banda, Campbell i Kaufman han propost que les llengües otomangueanas varen començar a diversificarse al voltant de l'any 1500 a. C. La dificultat per a establir vínculs més generals entre els huit grups de la família otomangueana obstaculisa la possibilitat de realisar inferència sobre el desenroll històric d'este conjunt de llengües.
El proto-otomangue ha segut reconstruït per Robert Longacre i Calvin Rensch. El sistema fonològic de la protolengua conta en nou consonants, quatre vocals i quatre tons.[10] Els grups consonàntics i els diptongos formats a partir d'eixe repertori llimitat haurien segut l'orige dels fonema en les protolenguas naixcudes a partir del proto-otomangue. Alguns dels canvis més significatius en la diversificació de les consonant del protomixtecano a partir del proto-otomangue són els següents.
| proto-otomangue | **t | **k | **kʷ | **s | **n | **i | **w | ***nt | ***nk | ***nkʷ | ***ns | ***nn | ***ny | ***nw |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| protomixtecano | t | k | θ | i | w | ⁿd | ⁿg | ⁿgʷ | ⁿgʷ | l | m |
Rensch va fer una revisió del treball reconstructiu de Longacre. Va revisar la provabilitat del repertori fonològic descrit per este últim i va descartar algunes de les seues propostes, basat en comparacions sobre cognados en les llengües del grup mixtecano. Despuix d'eixe treball, va propondre una reconstrucció del sistema fonològic protomixtecano.[11] Esta proposta comprén 16 sons consonàntics, quatre vocals i quatre tons.
| Reconstrucció del sistema de consonant del protomixtecano | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Labial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
| Oclusivas | t ⁿd | k kʷ ⁿg ⁿgʷ |
ʔ | ||||
| Fricativas | θ | x xʷ | h | ||||
| Aproximantes | l | j | w | ||||
| Nassals | m | n | |||||
| Font: Rensch (1977): 59. | |||||||
El protomixtecano es va parlar al voltant de l'any 1500 a. C., i d'esta llengua es varen dividir tres grups, entre ells el prototriqui. És acceptat que el prototriqui es va separar del grup mixtecano poc despuix de l'era comuna. Esta llengua es va ser dividint fins a aplegar a les quatre varietats que es parlen actualment.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Característiques
[editar | editar còdic]Totes les varietats del triqui són llengües tonals, i els seus sistemes de distinció de tons és prou complex. Algunes descripcions del sistema tònic de Sant Joan Copala reporten fins a huit tons diferents (Hollenbach, 1984). El sistema de la varietat d'Itunyoso posseïx nou tons (Vaig donar Canio, 2006), mentres que les descripcions de la varietat de Chicahuaxtla reporten entre dèu tons (Good, 1979) o setze tons (Longacre, 1957).
De les tres variants i una subvariante triquis, la de Copala és la que ha sofrit una major pèrdua de vocals, en ella les sílabes que no s'ubiquen en el final d'una paraula poden presentar elisió de la vocal en l'enunciació. El resultat d'açò és que el triqui, com atres idiomes de la família otomangueana, posseïx un complicat sistema de conjunts consonàntics. De tal sòrt que, per posar un eixemple, la paraula /si5.kuj5/ (vaca) en la varietat d'Itunyoso és equivalent a la paraula /skuj5/ en la varietat de Copala (el 5 és el to més alt en una escala de cinc tons).
La morfologia del triqui és interessant pels seus complexos processos fonològics que han cridat l'atenció per la presència de pronoms clíticos al principi i al final d'una paraula. Estos pronoms —especialment els que corresponen a la primera i segona persones del singular— canvien la forma del tema o alteren el to.
Comparació lèxica
[editar | editar còdic]En seguida es mostren unes paraules en tres variants. Triqui de Sant Dumenge de l'Estat (T-SDE), triqui de Sant Martín Itunyoso (T-SMI) i triqui de Sant Joan Copala (T-SJC). Els números en superíndex expressen tons, sent el 1 el més baix i 5 el més alt en una escala de cinc tons.
| T-SDE | T-SMI | T-SJC | GLOSSA |
|---|---|---|---|
| /ʒi3lu3/ | /ʧi3lu3/ | /ʃluː3/ | "gat" |
| /ʒo3we3/ | /ʧo3βi3/ | /ʃo3βiː3/ | "gos" |
| /ʒa43/ | /ʧa43/ | /ʧa4/ | "menjar" |
Els numerals següents mostren les diferències entre les llengües triquis i la divergència entre les mateixes:
| GLOSSA | Triki de Copala |
Triki de S. Dumenge |
Triki de Chicahuaxtla |
Triki de Itunyoso |
PROTO- TRIKI |
|---|---|---|---|---|---|
| 'un' | ʔɔ² | ʔŋɡoh¹³ | ʔŋɡoh²³ | ŋɡoh¹³ | ʔŋɡoh¹³ |
| 'dos' | βih¹ | wːi¹³ | wːi¹³ | βːi¹³ | wːih¹³ |
| 'tres' | waʔnũh¹ | waʔ¹nĩ³ | waʔ¹nɨ̃³ | βaʔ¹ni³ | **waʔ¹nɨ̃³ |
| 'quatre' | kɜ̃ʔɜ̃h¹³ | ɡãʔ¹ã³ | ɡãʔ¹ã³ | kə̃ʔ¹ə̃³ | kə̃ʔ¹ə̃³ |
| 'cinc' | ʔũʔ¹, ũʔũʔ¹ | ũʔ¹ũh³ | ũʔ¹ũh³ | ũʔ¹ũh³ | ũʔ¹- |
| 'sis' | watɜ̃ʔ¹ | wa¹tãh³ | wa¹tãh³ | βaʰ¹tə̃h³ | **wa¹tə̃h³ |
| 'sèt' | ʧih² | ʧih² | ʧih² | ʧːih² | ʧ(ː)ih² |
| 'huit' | tũh² | tĩh² | tɨ̃h² | tːũh² | tɨ̃h² |
| 'nou' | ũː² | ʔĩ² | ʔɨ̃² | ũ² | ʔɨ̃² |
| 'dèu' | ʧiʔ² | ʧiʔ² | ʧiʔ² | ʧːiʔ² | ʧ(ː)iʔ² |
Vore també
[editar | editar còdic]- Llengües otomangueanas
- Llengües mixtecanas
- Llengües de Mèxic
- Poble triqui
- Triqui de Sant Dumenge de l'Estat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Honorable Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà d'Oaxacacongresooaxaca. gob. mx/lxi/info/legislacion/001. pdf «Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca».Periòdic Oficial.Govern de l'Estat d'Oaxaca.Oaxaca, Mèxic:Consultat el 10 de decembre de 2012.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGai, José Antonio1982">Gai, José Antonio (1982). Història d'Oaxaca, Mèxic: Porrúa.
- ↑ (1979).iih. unam. mx/moderna/ehmc/ehmc07/082. html «L'història d'Oaxaca del presbítero José Antonio Gai».Estudis d'història moderna i contemporànea de Mèxic.UNAM, Institut d'Investigacions Històriques.Mèxic:7
- 93 - 104.Consultat el 21 de juliol de 2011.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCruz1946">Cruz (1946). Oaxaca recóndita, Mèxic: Comité organisador d'el cdl aniversari de la ciutat d'Oaxaca.
- ↑ «everyculture. com/Middle-America-Caribbean/Triqui. html Triqui» (en inglés). Everyculture. Consultat el 13 de juliol de 2011.
- ↑ Institut Nacional de Llengües Indígenes [INALI]inali. gob. mx/clin-inali/ «Catàlec de les llengües indígenes nacionals: Variants llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas».Diari Oficial de la Federació.Secretària de Governació.Mèxic:652(9)
- 31-78 (primera secció), 1-96 (segona secció), 1-112 (tercera secció).Consultat el 26 de decembre de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Institut Nacional de Llengües indígenes [INALI]. «inali. gob. mx/pdf/estadistica/VARIANTE/VARIANTE_C3_monolinguisme. pdf Població de 5 anys i més parlant d'alguna llengua indígena per variant llingüística segons bilingüisme llengua indígena-espanyol. Localitats en assentaments històrics, 2000». Estadística bàsica de la població parlant de llengües indígenes nacionals. Consultat el 1 de juliol de 2012.
- ↑ Suárez, 1983: 153.
- ↑ Bellwood, 2005: 239.
- ↑ Rensch, 1966.
- ↑ Rensch, 1977: 59.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Wikibooks Erro al crear miniatura: Llengües triquis en el Viccionari.
- triquis. org triquis. org
- inali. gob. mx INALI
- cdi. gob. mx CDI cdi. gob. mx/ archivat en Wayback Machine.
- archive. org/web/20070928061831/http://www. es. tradupedia. org/wiki/index. php? title=Categor%C3%ADa:Triqui,_Copala Recursos Disponibles en el Triqui de Copala
- sil. org/~hollenbachb/Spanish/Posted. htm Gramàtica Popular del triqui de Copala
- sil. org/~hollenbachb/Spanish/Posted. htm Vocabulari Breu del triqui de Sant Joan Copala
- sil. org/mexico/mixteca/triqui%2Dcopala/L051-DiccIlustrado-trc. htm Chicotet Diccionari Ilustrat en el Triqui de Copala
- triquicopala. com Triquis de Copala en llínea
- archive. org/web/20110513075938/http://lingweb. eva. mpg. de/numeral/Triqui-Copala. htm Els números en el triqui de Copala
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas triquis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.