Anar al contingut

Triqui de Sant Dumenge de l'Estat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El triqui de Sant Dumenge de l'Estat (triqui: tnánj nình-in, pronunciació: [tnãh˦ nĩʔ˩ ĩ˧]), és una variant del triqui de Chicahuaxtla parlat en les localitats de Sant Dumenge de l'Estat,[1][2] Sant Isidro de l'Estat i el barri El Chorrito d'Aigua, pertanyents al municipi de Putla Vila de Guerrero, Oaxaca, Mèxic.

Nom de la llengua

A la llengua triqui, en general, se li ha denominat de dos formes: triqui o trique, en la variació ortogràfica es trascribe triki o trike. En Mèxic s'ha preferit la denominació triqui o triki. No obstant en atres idiomes s'usa més la forma trique. Encara que no es coneix l'etimologia de la paraula triqui o trique, hi ha els qui han tractat d'explicar el seu significat. Per eixemple, el presbítero José Antonio Gai en la seua «Història d'Oaxaca» nos diu que se'ls va denominar «triqui» per la repetició constant de certs consonants;[3][4] el senyor Wilfrido C. Cruz en la seua obra «Oaxaca recóndita» diu que triqui deriva de riquija o nerikiha «avall» i kuihi «gent» de modo que kuiniriki significa «gent que va vindre d'avall o davall», coincidint en la comuna conseja de que els triquis varen eixir dels pous profunts de la terra;[5] l'antropòlec César Horta Rius diu que dri deriva de dre «pare», i qui, «gran o superior», en conseqüència driqui significa «pare suprem».[6] Empero, cada variant té la seua autodenominación.

A la variant que es parla en Sant Dumenge de l'Estat se li denomina en llengua triqui tnánj nình-in i el significat de la qual és "la llengua completa". Dins de la comunitat, en el parla coloquial, quan una persona li pregunta a una atra si parla la llengua triqui, preferix la paraula sinùgwùnh, la nostra llengua. Per eixemple:

Esta pregunta és formal.

¿Ahmiint tnánj nình-in aj?
parlar. la teua llengua completa part. inter
"¿Parles triqui?"

Coloquialmente es pregunta:

¿Ahmiint sinùgwùnh aj?
parlar. el teu pref. pos-paraula. nosatres(inclusivo) part. inter
"¿Parles el nostre idioma?

Classificació

El triqui de Sant Dumenge és una de les quatre variants llingüístiques del triqui, llingüísticament està relacionat en el cuicateco i el mixteco, estes a la seua volta pertanyen a la família mixtecana, que junt en el Amuzgo, forma el grup amuzgo-mixtecano, el qual, pertany a la família otomangue oriental i esta al gran tronc Otomangue.

Plantilla:Arbre genealògic/inici

Plantilla:Arbre genealògic

Plantilla:Arbre genealògic

Plantilla:Arbre genealògic/fi


Distribució geogràfica

Variants

El Institut Nacional de Llengües Indígenes (INALI) reporta 4 variants, encara que l'últim és considerat un subvariante del triqui de Chicahuaxtla.[7]

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

El triqui de Chicahuaxtla i el de Sant Dumenge de l'Estat, compartixen el mateix còdic trs de l'ISO 639-3. ya que estes dos variants compartixen un llenguage molt paregut, l'estructura és igual, llevat per alguns canvis de to aixina com alguns canvis de pronunciació d'alguns sons o variació d'algunes paraules.

Les diferències existents entre abdós variants no impedixen la intercomunicación, com poguera succeir en les atres dos variants, són alguna cosa equivalents a les que es troben entre l'espanyol d'Espanya i el de Mèxic. Per a mantindre certa neutralitat sobre el parla de Chicahuaxtla i Sant Dumenge de l'Estat, es preferix denominar-ho «triqui alta», en la que s'inclou a abdós variants.

El Ethnologue solament reconeix les primeres 3 variants, pero, inclou la variant de Sant Dumenge dins de la variant de Chicahuaxtla, possiblement a la minoria parlant de la variant de Sant Dumenge de l'Estat.

Us i estatus oficial

En les comunitats triquihablantes és la principal via de comunicació en la vida pública i privada. S'ampra tant en l'administració de justícia consuetudinària, en l'elecció de les autoritats, en l'educació (solament en primàries), en a on es conten en alguns llibres publicats per la SEP. Encara que esta llengua realment és una llengua oral més que escrita, s'ha tractat d'inculcar en els estudiants i profesionistas per a que escriguen en llegua triqui, no obstant, encara no s'ha conseguit tal objectiu de tindre un corpus extens de texts en triqui.

En l'any 2003, el Congrés de l'Unió dels Estats Units Mexicans va aprovar la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes, en la que eleva a la categoria de «Llengües Nacionals» a tots els idiomes indígenes. Açò vol dir que es poden amprar estes llengües minoritàries en el govern federal, local o municipal, aixina mateix poden expedir-se documents oficials en dites llengües.

Història

Artícul principal → Llengües otomangues .

Les llengües triquis pertanyen al grup mixtecano i esta a la família otomangue, que el seu urheimat o «lloc d'orige» podria ser el vall de Tehuacán, en l'estat de Pobla.[8] Este lloc va ser un dels escenaris de la domesticació de la dacsa. La presència milenària dels pobles de parla otomangueana en eixa regió fa provable que ells hagen segut protagonistes d'eixe procés que va favorir la sedentarisació dels habitants del Altiplano i després va influir en el desenroll de la civilisació mesoamericana.[9] Per la seua banda, Campbell i Kaufman han propost que les llengües otomangueanas varen començar a diversificarse al voltant de l'any 1500 a. C. La dificultat per a establir vínculs més generals entre els huit grups de la família otomangueana obstaculisa la possibilitat de realisar inferència sobre el desenroll històric d'este conjunt de llengües.

El proto-otomangue ha segut reconstruït per Robert Longacre i Calvin Rensch. El sistema fonològic de la protolengua conta en nou consonants, quatre vocals i quatre tons.[10] Els grups consonàntics i els diptongos formats a partir d'eixe repertori llimitat haurien segut l'orige dels fonema en les protolenguas naixcudes a partir del proto-otomangue. Alguns dels canvis més significatius en la diversificació de les consonant del protomixtecano a partir del proto-otomangue són els següents.

proto-otomangue **t **k **kʷ **s **n **i **w ***nt ***nk ***nkʷ ***ns ***nn ***ny ***nw
protomixtecano t k θ i w ⁿd ⁿg ⁿgʷ ⁿgʷ l m

Rensch va fer una revisió del treball reconstructiu de Longacre. Va revisar la provabilitat del repertori fonològic descrit per este últim i va descartar algunes de les seues propostes, basat en comparacions sobre cognados en les llengües del grup mixtecano. Despuix d'eixe treball, va propondre una reconstrucció del sistema fonològic protomixtecano.[11] Esta proposta comprén 16 sons consonàntics, quatre vocals i quatre tons.

Reconstrucció del sistema de consonant del protomixtecano
  Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusivas t ⁿd   k kʷ
ⁿg ⁿgʷ
ʔ
Fricativas   θ x xʷ h
Aproximantes l j w  
Nassals m n    
Font: Rensch (1977): 59.

El protomixtecano es va parlar al voltant de l'any 1500 a. C., i d'esta llengua es varen dividir tres grups, entre ells el prototriqui. És acceptat que el prototriqui es va separar del grup mixtecano poc despuix de l'era comuna. Esta llengua es va ser dividint fins a aplegar a les quatre varietats que es parlen actualment.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

L'orige històric del triqui de Sant Dumenge diferix de l'orige de les atres variants. Antigament els pobladors de Xumanh Li o Sant Dumenge de l'Estat eren parlants de la llengua la teua'un sávi o llengua mixteca. Pero quan migraren a la seua ubicació actual es varen mesclar en els triquis, pero per la major comunicació que tenien en ells, es va produir un canvi de llengua en la comunitat emigrada. És notable que esta comunitat emigrada va tindre influència de la variant de Copala pero sobretot va tindre major influència de la variant de Chicahuaxtla, no obstant també manté certes característiques pròpies.

Per la guerra entre comunitats del baix triqui en comunitats de l'alt triqui, Sant Dumenge de l'Estat va tindre que manar un contingent en la frontera que colindar en territori copalteco per a defendre el territori. En estendre's este conflicte, aquell contingent va fundar de manera permanent vàries rancherías o colles. En el temps, vàries de les rancherías es varen desintegrar permaneixent només dos: Sant Isidro de l'Estat i El Chorrito d'Aigua. Hui en dia Sant Isidro s'ha convertit en una agència de policia municipal pertanyent a Sant Dumenge de l'Estat. Per això el Xumanh-an de Sant Isidro de l'Estat és Sant Dumenge de l'Estat, i per tant compartixen la mateixa llengua i territori.

Actualment, per la desocupació i la pobrea que assota la zona triqui, des de fa varis anys arrere han emigrat varis indígenes triquis a les ciutats propenques o també a les grans ciutats com la Ciutat de Mèxic, en l'Estat de Mèxic, sobretot en les àrees confrontants a la metròpoli del D. F. No obstant, uns atres tants han emigrat més al nort i inclús han creuat la frontera i ara treballen i radiquen en els Estats Units d'Amèrica. Per lo tant, podem apreciar que esta llengua també s'ha expandit en ells, pero llamentablement al mateix temps que s'expandix, la llengua també va en decadència, puix els fills d'estos indígenes emigrats ya no deprenen ni parlen la llengua triqui. Est ha segut una de les grans problemàtiques de la zona triqui, aünat en els problemes socials que patix.

Pronunciació

En els següents quadros es mostren els fonema del triqui de Sant Dumenge de l'Estat.

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ o ũ
Mija i ẽ1 o õ1
Oberta a ə̃
  1. Les vocals nasalisades /ẽ/ i /õ/ es presenten només en contexts particulars del parla triqui.

Qualitat de les vocals

En triqui les vocals poden ser nassals. En l'ortografia pràctica s'ampra la lletra "n" per a representar la nasalisació de la vocal anterior, alguna cosa semblat a les vocals nasalisades en francés. Per eixemple:

kan "carabassa"
nanj "ret"

L'aspiració es marca en una "jota" al final de les paraules. Hi ha ocasions que es presenta despuix d'una vocal nasalizada formant aixina vocals nassal-aspirades. Per eixemple:

yej "pedra"
yanj "paper"
yahaj "chile"

Les vocals orals i nassals poden ser glotalisades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] i [ãʔã]. En l'ortografia pràctica s'escriu en una "h", encara que hi ha persones que ampren l'apòstrof. Per eixemple:

goho "plat"
yahaan-an "fòc, lumbre"
kah-a "vés-la"
tanh-an "mazorca"

Consonante

Bilabial Alveolar Postalveolar Retrofleja Palatal Velar Labiovelar Glotal
Oclusiva p b t d k g kʷ gʷ ʔ
Oclusiva prenasal nd ŋɡ ŋɡʷ
Fricativa s ʃː ʃ r h
Africada t͡s t͡ʃ t͡ʂ
Nassal mː m nː n
Lateral lː l
Aproximante jː j wː w (β)
  • La consonant "p" i "b", es presenten principalment en préstams de l'espanyol.

Existixen atres consonants o grups consonàntics que no es troben en l'inventari bàsic de consonant triquis, per eixemple: [tn] <tn>, [dʲ] <dy>.

Evolució fonètica

En l'alvanç de les investigacions sobre esta variant, aixina com de les distintes variants que conformen la llengua triqui, s'ha aplegat a observar que el triqui d'Itunyoso té vàries característiques que compartix en el triqui de Sant Dumenge, per eixemple, en el triqui d'Itunyoso "món" es diu "chungwì", en el triqui de Sant Dumenge es diu "xugwì-i", encara que hi ha parlants que diuen "xumiin gwì-i" per l'influència que es té de Chicahuaxtla; en el triqui d'Itunyoso "chiquet" es diu "llij", en el Triqui de Sant Dumenge també es diu "llij", mentres que en el triqui de Chicahuaxtla es diu "sinh-in".

A continuació mostrarem algunes diferències en quan a la pronunciació, encara que estos canvis no ocorren en totes les paraules:

  1. El sò /st/ del triqui de Chicahuaxtla, moltes voltes canvia a /d/ en el triqui de Sant Dumenge. P. eix.: stanee-i > dalee-i "chivo".
  2. El sò /n/ del triqui de Chicahuaxtla, muda a /l/ en el triqui de Sant Dumenge. P. eix.: stahnaj-a > dahlaj-a "fantasma".
  3. El sò /sn/ del triqui de Chicahuaxtla canvia a /tn/ o /n/ en el triqui de Sant Dumenge. P. eix.: sninhyó > tninhyó "jaguar".
  4. Chicahuaxtla conta en sèt vocals: a, i, ə, i, ɨ, o, o. Sant Dumenge ampra cinc: a, i, i, o, o.
  5. El sò jn /hn/ en el triqui de Chicahuaxtla muda a /t/ o /tn/ en Sant Dumenge. P. eix.:
jnáquìnj-in > táquìnj-in "tlacuache"
jnanikaj > tanikàj "voltear"
jnán'ànj-an > tnáhànj-an "rosari"

Vocal harmonisada

Vore també: Harmonia vocàlica

Molts sustantius i alguns adjectius conten en una sílaba átona independent, pero en realitat es pronuncia com a part de la paraula anterior, en la llengua triqui també sol ser harmonisada, és dir, que l'última vocal de la paraula anterior sol ser la mateixa de la sílaba independent. En l'ortografia pràctica, simplement se separa esta sílaba de la paraula, encara que també sol usar-se un guion per a tal cas. Veja les vocals resaltades en negreta dels següents eixemples:

kah-a "vés-la"
iaaj-a "flor"

La vocal harmonisada també pot ser nasalizada. P. eix.:

tanh-an "mazorca"
kiinj-in "massa (de dacsa)"

No obstant, quan es junta en atres paraules pert la vocal harmonisada. P. eix.:

tanh-an "mazorca"
tanh hnín màre "mazorca de dacsa rojosa"
xumanh-an "poble"
xumanh lìi "poble chic (Sant Dumenge de l'Estat)"

Tons

Totes les varietats del triqui són llengües tonals. Una llengua és tonal quan el contorn de la freqüència fonamental en el que es pronuncia cada sílaba servix per a crear contrasts fonològics i parells mínims, és dir, el significat d'una paraula pot canviar depenent del to en que es pronuncie, per això és de vital importància la pronunciació correcta dels tons, de lo contrari podria donar-se malentender i confusions no agradables. Per eixemple:

(1a) nnee-i "aigua"
(1b) nneè-i "carn"

En (1a), les vocals ee, representen al to /32/, i en (1b), les vocals eè, representa al to /31/.

La variant que es parla en Chicahuaxtla i Sant Dumenge de l'Estat té un dels sistemes tonals més complexos del món.[12] Reporta entre dèu tons (Good, 1979) o setze tons (Longacre, 1957) i onze tons (Matsukawa, 2007). El triqui de Chicahuaxtla va ser la primera llengua en que es va descobrir un sistema en cinc nivells de to; este sistema va ser presentat per Robert Longacre en 1952.

El triqui de Sant Dumenge de la mateixa manera que les atres varietats té cinc nivells de to, sent el 5 el més alt o agut i l'1 el més baix o greu, conte també en varis tons de contorn, açò és, que de cert nivell de to puja o baixa l'intensitat de pronunciació. Per a marcar els tons s'usen dos tildes, els tons alts es marquen en un accent agut (á); els tons baixos en accent greu (à); i el to mig no es marca. Per eixemple:

hnín5 li "dacsa menuda"
nnínt4 "la teua mare"
nnin3 "mare de"
nìn2 "i (conjunció)"
nìn1 "tranquilitat"

Escritura

No es té registre de que la llengua triqui tinguera algun sistema d'escritura abans de l'arribada dels espanyols. Actualment s'ha adaptat l'alfabet llatí per a l'escritura d'esta llengua. El quadro següent mostra l'alfabet modern que s'ampra en la variant de Sant Dumenge de l'Estat i la seua correspondència entre grafemas i fonemas.

Lletres de l'alfabet triqui
A B D I G Gw H I J K Kw L Ll M Mm N Nd Ng Nn O P R S T Ts Tx Txr O W Ww X Xx I Yy
a b d i g gw h i j k kw l ll m mm n nd ng nn o p r s t ts tx txr o w ww x xx i yy
Valors fonètics
a b d i ɡ ɡʷ ʔ i h k kʷ l lː m mː n nd ŋɡ nː o p r s t t͡s t͡ʃ t͡ʂ o w wː ʃ ʃː j jː

El grup consonàntic /ŋɡʷ/ només apareix en una paraula: ngwèj "els dos, abdós". Les consonants c, f, ñ, q, v, z, només es presenten en préstams de l'espanyol.

Gramàtica

El verp

L'aspecte perfectiu del verp s'indica per mig del prefix /g-/:

unánj4 sij3 "ell corre"
g-unánj4 sij3 "ell va córrer"

En el mateix prefixe /g-/ més canvi de to, indica temps futur:

g-ù2nànj2 sij3 "correrà"

L'oració

L'estructura bàsica de l'oració en la llengua triqui és Verp Subjecte Objecte. Ademés és una llengua analítica i aïllant, encara que en esta llengua existixen paraules polisilábicas.

Un eixemple d'una oració declarativa:

Verp Subjecte Objecte Partícula
ohoo sij nnee-i á
beure ell aigua part. decl.
“Ell beu aigua”.


Un eixemple d'oració negativa:

nun ohoo sij nnee-i mán
no beure ell aigua part. neg.
“Ell no beu aigua”.

Un eixemple d'oració interrogativa:

Verp Subjecte Objecte Part.
ohoo sij nnee-i aj
beure ell aigua part. inter
“¿Ell beu aigua?”.

La partícula gramatical

Una característica que també té la llengua triqui és que conta en vàries partícules gramaticals per a indicar la força ilocutiva de l'oració, és dir, si l'oració és una pregunta, una declaració, si és vocativa, etc.; hi ha partícules específiques per a hòmens, per a dònes o d'us general. Per eixemple:

(1a) ¿Dàj gùhnàjt ríh?
"¿Cóm et dius?"
(1b) ¿Dàj gùhnàjt nánh?
"¿Cóm et dius?"
(1c) ¿Dàj gùhnàjt nànj?
"¿Cóm et dius?"

En l'eixemple (1a) la partícula final indica una pregunta pero ademés indica que la pregunta va ser feta per una dòna, en (1b) en canvi la pregunta va ser formulada per un home, i en (1c) va poder ser formulada per qualsevol persona.

Breu vocabulari

En seguida es mostren unes paraules en tres variants. Triqui de Sant Dumenge de l'Estat (T-SDE), triqui de Sant Martín Itunyoso (T-SMI) i triqui de Sant Joan Copala (T-SJC). Els números en superíndex expressen tons.

T-SDE T-SMI T-SJC Glossa
ʃi3lu3 t͡ʃi3lu3 ʃluː3 "gat"
ʃo3we3 t͡ʃo3βi3 ʃo3βiː3 "gos"
ʃa43 t͡ʃa43 t͡ʃa4 "menjar"

Numerals comparats

En la següent taula es comparen els números en les diferents variants triquis junt en atres llengües mixtecanas. Les paraules triquis duen els signes en els que es marquen els tons junt en els seus números en superíndex:

GLOSSA Triqui PROTO-
TRIQUI
PROTO-
MIXTECO
PROTO-
AMUZGO
PROTO-
MIXTECANO
Sant Dumenge
de l'Estat
San Martín
Itunyoso
[13]
ChicahuaxtlaErro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Sant Joan
Copala
[14]
'un' ʔŋɡoh¹³ ŋɡoh¹³ ʔŋɡoh²³ ʔɔ² ʔŋɡoh²³ ĩ ĩ **nkwi
'dos' wːi¹³ βːi¹³ wːi¹³ βih¹ wːi¹³ **uwi **we **wi
'tres' waʔ¹nĩ³ βaʔ¹nĩ³ waʔ¹nɨ̃³ waʔnuh¹ **waʔ¹nɨ̃³ **uni **ndʲiː ʔni
'quatre' gãʔ¹ã³ kə̃ʔ¹ə̃³ gãʔ¹ã³ kɜ̃ʔɜ̃h¹³ kə̃ʔ¹ə̃³ **kumi ɲenkʲi kʲũ (?)
'cinc' ũʔ¹ũh³ ũʔ¹ũh³ ũʔ¹ũh³ ʔũʔ¹ o ũʔũʔ¹ ũʔ¹ũh³ ũʔũ ʔon ʔũ
'sis' wa¹tãh³ βa¹tə̃h³ wa¹tãh³ watɜ̃ʔ¹ **wa¹tãh³ iɲo **yon **ñu (?)
'sèt' t͡ʃih² t͡ʃːih² t͡ʃih² t͡ʃih² t͡ʃ(ː)ih² **uka **ntʲkʲiʔ kʲaʔ (?)
'huit' tĩh² tːũh² tɨ̃h² tũh² t(ː)ɨ̃h² oɲa ɲi **ña
'nou' ʔĩ² ũ² ʔɨ̃² ũː² ʔɨ̃² ĩĩ ɲʲhe
'dèu' t͡ʃiʔ² t͡ʃːiʔ² t͡ʃiʔ² t͡ʃiʔ² t͡ʃ(ː)iʔ² **uki **ki **ki

En la taula anterior no es reconstruïxen els tons per al proto-mixteco (com el que deu diferenciar '1' de '9' en eixa llengua), els números en les atres llengües denoten tons.

Mijos de comunicació

La Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes té una radiodifusora cridada "XETLA La veu de la mixteca" ubicada en la Ciutat de Tlaxiaco, Oaxaca i transmet en mixteco, triqui i espanyol.[15] Recentment es va instalar una radiodifusora comunitària en la localitat de l'Estany Guadalupe que transmet els seus programes en l'alt triqui (Chicahuaxtla i Sant Dumenge de l'Estat), cridada 99.1 FM "Eco de la montanya", esta radiodifusora és administrada per la pròpia comunitat.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Promotora Espanyola de Llingüística [PROEL]. «proel. org/index. php? pagina=mundo/amerindia/otomangue/trique Llengua triqui». Llengües del món. Consultat el 25 de juliol de 2011.
  2. ↑ (1969).«The Trique of Oaxaca.».University of Texas Press.United State of America:7
    400-416.
  3. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGai, José Antonio1982">Gai, José Antonio (1982). Història d'Oaxaca, Mèxic: Porrúa.
  4. ↑ (1979).iih. unam. mx/moderna/ehmc/ehmc07/082. html «L'història d'Oaxaca del presbítero José Antonio Gai».Estudis d'història moderna i contemporànea de Mèxic.UNAM, Institut d'Investigacions Històriques.Mèxic:7
    93 - 104.Consultat el 21 de juliol de 2011.
  5. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCruz1946">Cruz (1946). Oaxaca recóndita, Mèxic: Comité organisador d'el cdl aniversari de la ciutat d'Oaxaca.
  6. ↑ «everyculture. com/Middle-America-Caribbean/Triqui. html Triqui» (en inglés). Everyculture. Consultat el 13 de juliol de 2011.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada inali
  8. ↑ Suárez, 1983: 153.
  9. ↑ Bellwood, 2005: 239.
  10. ↑ Rensch, 1966.
  11. ↑ Rensch, 1977: 59.
  12. ↑ Longacre (1957)
  13. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDiCanioCruz Martínez2010">DiCanio; Cruz Martínez, {{{nom2}}} (2010). linguistics. berkeley. edu/~dicanio/Libro_Triqui_DiCanio_Cruz_Martinez. pdf Chungwiì Snáhánj nìh: El món triqui, Paraules de Sant Martín Itunyoso, Cultures Populars, CONACULTA/Secretaria de Cutlura, Govern d'Oaxaca/ Fundació Alfredo Harp Helú Oaxaca. ISBN 978-607-7713-13-5.
  14. ↑ eva. mpg. de/numeral/Triqui-Copala. htm Numeral Systems of the World's Languages: Copala trique eva. mpg. de/numeral/Triqui-Copala. htm archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ «archive. org/web/20151212204607/http://ecos. cdi. gob. mx/xetla. html Radiodifusora cultural indigeniste XETLA "La veu de la mixteca"». Archivat des d'el cdi. gob. mx/xetla. html original, el 12 de decembre de 2015. Consultat el 25 de juliol de 2011.

Bibliografia

  • DiCanio, Christian. (2008). The Phonetics and Phonology of Sant Martín Itunyoso Trique. Ph. D. thesis, University of Califòrnia, Berkeley.

Enllaços externs

Plantilla:Wikibooks Triqui de Sant Dumenge de l'Estat en el Viccionari.

Referències