Nasalisació

La nasalisació és un procés fonètic pel qual un sò que normalment és oral es pronuncia en el vés-ho del paladar baixat, de manera que, en major o menor mida, l'aire també escapa a través de la nas. En l'alfabet fonètic internacional (AFI), un sò nasalizado s'indica per mig d'una virgulla () sobre el sò nasalizado: /ã/, /æ̃/, /ʌ̃/, /ɒ̃/ /ẽ/, /ɛ̃/, /œ̃/, /ə̃/, /õ/, /ɔ̃/, /ɤ̃/, /ĩ/, /ɨ̃/, /ɯ̃/, /ũ/. En l'alfabet fonètic americanista, en canvi, s'ampra un diacrític diferent (ogonek): /ą/, /ę/, /į/, /ǫ/, /ų/, etc. Note's que la nasalisació pot ser un procés asimilatorio que no crea distinció fonològica o ben ser un fonema més de l'idioma. Aixina, en francés, hi ha vocals nassals que contrasten en no nassals (distinció entre bon i beau, a on contrasta la traça [+nassal] de bon), per lo que són fonemas distints. En castellà, en canvi, la nasalisació en sílaba travada en consonante nassals (com a manta) és un procés asimilatiu de la traça nassal i no existix oposició entre un sò [a] no nassal i un sò [ã] nassal (distribució complementària, és dir, a on apareix [ã] no apareix [a]). En certes varietats d'esta llengua, com per eixemple andaluses o caribenyes, la nasalidad adquirix rellevància fonològica, ya que al contrari de lo que succeïx en la majoria de les demés varietats, la consonante [n] en posició implosiva tendix a «perdre-se» per elisió. D'esta forma, les paraules "estan" [eh'tã] i "està" [eh'ta] passen a ser parells mínims. Estes varietats tenen per lo tant un sistema fonològic vocàlic més complex i extens que moltes unes atres. En portugués la nasalisació s'usa únicament sobre la vocal "a" (sent representada com [ã]) per a nasalizar el seu accent original, en algunes paraules i sílabes com: ção, en espanyol; ción -de informació, "informação", "tradução" etc., i ão, en espanyol; "o", -de no i -són; "não" i "são". En l'espanyol, la virgulla s'utilisa per a nasalizar la "n", transformant-la en la "ñ", que és malnomenada com "eñe", "tilde de la n", "virgulla de la n" o "n nasalizada". La "ñ" està reconeguda com una lletra de l'alfabet llatí per la RAER. Aixina mateix, hi ha consonants nasalizades (diferents a les consonante nassals, com a /m/ o /n/, que són purament nassals, no ix aire per la boca) que contrasten en atres consonante purament orals. Per eixemple, alguns idiomes aràbics meridionals tenen fricatives nasalizades, com [z̃]. La virgulla s'usa per a indicar fonema completament nasalizados, encara que també existixen prenasalizades (ⁿX) i postnasalizades (Xⁿ, relaixació nassal).

Vore també

• Anusvāra
• Signe diacrític
• Transcripció fonètica

Bibliografia

• Juliette Blevins (2004). Evolutionary Phonology: The Emergence of Sound Patterns. Cambridge University Press. p. 203.
• Ladefoged, Peter; Maddieson, Ian (1996). The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell. p. 134. ISBN 0-631-19814-8.
• The World Atles of Language Structures Online – Chapter 10 – Vowel Nasalization