Cerro del Cimatario
El cerro del Cimatario és un volcà extint que es troba sobre la zona de la Taula del Centre, administrativamente està entre els municipis d'Huimilpan, Corregidora i Querétaro, té una altura màxima de 2350 metros sobre el nivell del mar. Constituïx un símbol per a la ciutat de Santiago de Querétaro ya que és dominant en l'horisó i és visible des de casi qualsevol punt d'esta, ademés de que molts carrers, avingudes i colónies duen el seu nom.
La paraula cimatario prové del chichimeca i significa: "coyot macho",[1] i ya era conegut des de l'época prehispánica.
El Cimatario es va decretar com a àrea natural protegida el 21 de juliol de 1982 creant el parc nacional El Cimatario, en una extensió territorial de 2447 ha,[2] sent un important ben natural pels numerosos beneficis ambientals a la població sent una important reserva d'àrees verdes per a la zona conurbada de Querétaro ademés gràcies a la seua composició porosa resultat del seu passat volcànic és una important zona de recarregues dels mants acuífero.
Característiques
[editar | editar còdic]Geologia
[editar | editar còdic]El cerro és lo que es coneix com a con monogenético significant que és resultat d'una erupció, es troba en la taula central no obstant al trobara prop del Eix Neovolcánico a esta se li considera com una zona de transició entre les dos províncies fisiográficas, per lo que provablement aquelles erupció que varen formar l'Eix Neovolcánico també troben format al Cimatario.
Edafologia
[editar | editar còdic]Vertisol pélico en litosol. Este sol es troba en casi tota l'extensió del Cerro del Cimatario i chicotetes àrees en la porció surest. La textura del sol en el parc és fina, a excepció del cim del Cerro El Cimatario a on la textura és mija
Hidrologia
[editar | editar còdic]El Cimatario forma part de la conca hidrològica del Riu Lerma-Santiago i encara que forma una subcuenca junt en la de Corregidora no hi ha cossos d'aigua conspicuos, tals com a rius o assuts en el parc nacional encara que hi ha una chicoteta riera.
Clima
[editar | editar còdic]Predomina únicament el clima semiárido sec en una temperatura mija anual entre 18 i 22 °C. El seu règim de pluges és d'estiu, en un percentage de pluja hivernal menor de l'anual.
Característiques Biològiques
[editar | editar còdic]La vegetació està formada per grups vegetals en fisonomia arbustiva característiques de les zones semiáridas i àrides, la vegetació rara volta supera els quatre metros d'altura, en époques de pluja és d'un vert frondós pero en temps de seques dona impressió de que el cerro està desert. Es distinguixen principalment les següents espècies vegetals: huizache (Vachellia farnesiana), mezquite (Prosopis juliflora), nopales Opuntia, garambullo (Myrtillocactus geometrizans), izotes com la (Yucca filifera) i magueyes de tamany chicotet com el Agave.[3]
La fauna es troba representada per espècies com: tlacuaches (Didelphis virginiana), conills (Sylvilagus floridans), llebres (Lepus callotis), coyots (Canis latrans), rabosots grisos (Urocyon cinereargenteus), cacomixtles nortenys (Bassariscus astutus), mapaches boreales (Procyon lotor), zorrillo (Spilogale putorius), puma (Felis concolor), venados de coa blanca (Odocoileus virginianus), entre atres espècies.
Història
[editar | editar còdic]Hi ha vestigis arqueològics que es daten de 350 a 0 A.C. es creu que era important per als habitants i el nom actual prové de la castellanisació de simaethe - coyot - i iro - mascle -, del chichimeca-jonaz.
En este lloc es va donar una batalla en la matinada del 27 d'abril de 1867 que varen guanyar els generals imperialista Miguel Miramón, Ignacio Gutiérrez i Pantaleón Moret, al front de 2,800 hòmens, vencent a les tropes republicanes de Ramón Corona, Nicolás Régules, Manuel Márquez de León i Aureliano Rivera. Despuix del triumfo, l'emperador Maximiliano de Habsburgo va concórrer al lloc dels fets. Més vesprada, les tropes republicanes es varen reagrupar i a les 11 del matí del mateix dia 27 varen prendre el cerro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mèxic». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022. «"La paraula cimatario té orige chichimeca i significa: ""coyot macho"".»
- ↑ Ruth Julieta Chávez Martínez. «Naturaliste». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022.
- ↑ «Institut Nacional d'Ecologia i Canvi Climàtic». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro del Cimatario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.