Anar al contingut

Myrtillocactus geometrizans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bilberry cactus (Myrtillocactus geometrizans), november.jpg
garambullo (Myrtillocactus geometrizans)


El garambullo (Myrtillocactus geometrizans) és una espècie de planta fanerógama de la família Cactaceae. Myrtillocactus geometrizans va ser descrita per (Mart. ex Pfeiff.) Console i publicat en Bollettino delle Reale Orto Botanico vaig donar Palermo 1: 10. 1897.[1] Myrtillocactus: nom genèric que deriva del grec i es referix a la forma del seu frut. Geometrizans: epítet llatí.

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

És una planta arbolada perenne carnosa, armada d'espines. Cactácea arborescente, erecta, fins a de 2- 7 m d'altura, té forma d'un "candelabro", molt ramificat prop de la base d'un tronc curt, els tallos medixen entre 6-12 cm de diàmetro, en 6 -8 costelles, verdes azuladas, en boles de llana de color pardo-blanquecinas en les puntes.

Espines, en la part central absent o solament en una, d'1 a 3 cm de llarc, de color gris i de forma recta; Espines radials de 5-8, curtes i grosses, grises i rojoses quan estan jóvens. Flores, axilars, fins a 3.5 cm d'ample i 3 cm d'ample, de color vert-groguenques a blanc-groguenques. Fruts, de color roig obscur, púrpura o azulosos en la madurea, globosos, de 8-15 mm de diàmetro, a voltes en algunes espines dèbils.[2] Polpa Sucosa de color púrpura. Llavor asimètrica, ovalada d'1 .2 a 1.7 mm de llarc per 1 a 1.5 mm d'ample, de color negra, d'aspecte rugoso.[3] El seu sabor és similar al d'una tuna.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie endèmica de Mèxic. En la regió de Zapotitlán és una planta abundant en planicies, en a on aplega a formar grans colónies. En Mèxic es distribuïx en els següents estats: Aguascalientes, Baixa Califòrnia, Sonora, Durango, Guanajuato, Guerrero, Hidalgo, Jalisco, Estat de Mèxic, Michoacán, Morelos, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Zacatecas. Cultivada en Mèxic i Centroamérica.[4][5][6]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie és característica de la xara xeròfit i àrees de transició en selva baixa caducifolia. Esta espècie és característica de les zones àrides i semiáridas del centre del país, es troba també en els selva seca caducifolia.[7] Generalment es troben en sols d'algeps i calcàrea, moltes voltes en alts continguts de sals, com lo és en el cas de la vall de Tehuacán-Cuicatlán.[8] Els llocs a on es distribuïx l'espècie, presenta un clima sec àrit, semicálido, en una marcada época de pluges en l'estiu, a on la precipitació promig anual és entre 380 i 450 mm i el seu promig de temperatura a lo llarc de tot l'any és de 21.2 °C.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

L'espècie s'aprofita a partir de poblacions selvades i es reporta maneig in situ.[9] En la mixteca baixa es troba cultivada en horts familiars i els fruts són recolectats en poblacions intercaladas en milpa, hort familiar i en poblacions selvada.[4] Per a la població local de Zapotitlán, el garambullo és una de les espècies comestibles més apreciades, del com s'obtenen beneficis econòmics per la venda dels seus productes.[10] És una planta multiusos, ya que les flors, tallos i fruts tenen us comestible, medicinal, per a la preparació de begudes alcohòliques i com forraje. S'utilisa també com prop viva, per a llenya, com fungicida i per a la construcció. Actualment se li utilisa com porta‐esgall per a us ornamental. Espècie que conta en permís otorgat per SEMARNAT per a l'obtenció i autorisació de colecta de llavor i esquejes per a la propagació com a Unitat de Maneig per a la Conservació de Vida Selvada.

En la vall de Tehuacán-Teotitlán, és una de les espècies comestibles més apreciades. És una espècie abundant, en àmplia distribució, i pels seus múltiples usos, sol ser protegida pels llauradors. A pesar del seu us, no es troba en alguna categoria de la NOM‐059‐ECOL‐2010 de la SEMARNAT.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Myrtillocactus geometrizans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de març de 2015.
  2. Martínez M. 1979. Catàlec de noms vulgars i científics de plantes mexicanes. Botes. Mèxic D.F.
  3. Franco, I. D. 2013. Catàlec ilustrat de cactáceas columnars del Valle de Tehuacán –Cuicatlán. Tesis. Facultat d'Estudis Superiors Iztacala. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Mèxic. Pp. 180.
  4. 4,0 4,1 Lluna-Morals C.C. 1999. Etnobotánica de la pitaya mixteca (Pachycereae). Tesis doctoral. Colege de Postgraduados, Chapingo, Estat de Mèxic.
  5. Bravo–Hollis, H. i H. Sánchez–Millorada. 1978. Les cactáceas de Mèxic, vol. I. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F. 743 p.
  6. Arias, T. A. A., M. T. Valverde V. i J. Reye S. 2000. Les plantes de la Regió de Zapotitlán Salines, Pobla. SEMARNAT. Institut Nacional d'Ecologia. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Pp. 80.
  7. Àries S. 1997. Suculentes mexicanes: Cactáceas Distribució, grups taxonómicos i formes de vida. (ed) PROFEPA, UNAM i CUCC. CVS publicacions. Mèxic D. F. pp.143.
  8. Stacey A. Weller. Plantes de la Reserva de la Biósfera Tehuacan-Cuicatlán. Vol. l: Espècies de Pobla. Peace Corps Mèxic. USAID.
  9. Cases A.J. Cavaller i A. Valent-Banuet. 1999. Use, management and domestication of columnar cacti in south-central Mèxic: a historical perspective Journal of Ethnobiology 19 71-95
  10. Parets-Flores M.R. Lira Saade, P. D. Dávila Aranda. 2007. Estudi Etnobotánico de Zapotitlán de les Salines, Pobla. Acta Botànica Mexicana. Vol. 79. 13-61

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.