Myrtillocactus geometrizans
,_november.jpg){kind=link}
El garambullo (Myrtillocactus geometrizans) és una espècie de planta fanerógama de la família Cactaceae. Myrtillocactus geometrizans va ser descrita per (Mart. ex Pfeiff.) Console i publicat en Bollettino delle Reale Orto Botanico vaig donar Palermo 1: 10. 1897.[1] Myrtillocactus: nom genèric que deriva del grec i es referix a la forma del seu frut. Geometrizans: epítet llatí.
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]És una planta arbolada perenne carnosa, armada d'espines. Cactácea arborescente, erecta, fins a de 2- 7 m d'altura, té forma d'un "candelabro", molt ramificat prop de la base d'un tronc curt, els tallos medixen entre 6-12 cm de diàmetro, en 6 -8 costelles, verdes azuladas, en boles de llana de color pardo-blanquecinas en les puntes.
Espines, en la part central absent o solament en una, d'1 a 3 cm de llarc, de color gris i de forma recta; Espines radials de 5-8, curtes i grosses, grises i rojoses quan estan jóvens. Flores, axilars, fins a 3.5 cm d'ample i 3 cm d'ample, de color vert-groguenques a blanc-groguenques. Fruts, de color roig obscur, púrpura o azulosos en la madurea, globosos, de 8-15 mm de diàmetro, a voltes en algunes espines dèbils.[2] Polpa Sucosa de color púrpura. Llavor asimètrica, ovalada d'1 .2 a 1.7 mm de llarc per 1 a 1.5 mm d'ample, de color negra, d'aspecte rugoso.[3] El seu sabor és similar al d'una tuna.
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica de Mèxic. En la regió de Zapotitlán és una planta abundant en planicies, en a on aplega a formar grans colónies. En Mèxic es distribuïx en els següents estats: Aguascalientes, Baixa Califòrnia, Sonora, Durango, Guanajuato, Guerrero, Hidalgo, Jalisco, Estat de Mèxic, Michoacán, Morelos, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Zacatecas. Cultivada en Mèxic i Centroamérica.[4][5][6]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és característica de la xara xeròfit i àrees de transició en selva baixa caducifolia. Esta espècie és característica de les zones àrides i semiáridas del centre del país, es troba també en els selva seca caducifolia.[7] Generalment es troben en sols d'algeps i calcàrea, moltes voltes en alts continguts de sals, com lo és en el cas de la vall de Tehuacán-Cuicatlán.[8] Els llocs a on es distribuïx l'espècie, presenta un clima sec àrit, semicálido, en una marcada época de pluges en l'estiu, a on la precipitació promig anual és entre 380 i 450 mm i el seu promig de temperatura a lo llarc de tot l'any és de 21.2 °C.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie s'aprofita a partir de poblacions selvades i es reporta maneig in situ.[9] En la mixteca baixa es troba cultivada en horts familiars i els fruts són recolectats en poblacions intercaladas en milpa, hort familiar i en poblacions selvada.[4] Per a la població local de Zapotitlán, el garambullo és una de les espècies comestibles més apreciades, del com s'obtenen beneficis econòmics per la venda dels seus productes.[10] És una planta multiusos, ya que les flors, tallos i fruts tenen us comestible, medicinal, per a la preparació de begudes alcohòliques i com forraje. S'utilisa també com prop viva, per a llenya, com fungicida i per a la construcció. Actualment se li utilisa com porta‐esgall per a us ornamental. Espècie que conta en permís otorgat per SEMARNAT per a l'obtenció i autorisació de colecta de llavor i esquejes per a la propagació com a Unitat de Maneig per a la Conservació de Vida Selvada.
En la vall de Tehuacán-Teotitlán, és una de les espècies comestibles més apreciades. És una espècie abundant, en àmplia distribució, i pels seus múltiples usos, sol ser protegida pels llauradors. A pesar del seu us, no es troba en alguna categoria de la NOM‐059‐ECOL‐2010 de la SEMARNAT.
Galeria
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx
- www.uaq.mx/investigacion/difusion/.../31_6UAQCoronaMartinez
- Myrtillocactus geometrizans
- Naturaliste.
- http://cactiguide.com/cactus/?genus=Myrtillocactus&species=geometrizans
- Ficha tècnica de l'Universitat Autònoma de Querétaro: https://web.archive.org/web/20140407045206/http://www.uaq.mx/fcn/naturaleza/myrtillocactus%20geometrizans.php
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Myrtillocactus geometrizans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de març de 2015.
- ↑ Martínez M. 1979. Catàlec de noms vulgars i científics de plantes mexicanes. Botes. Mèxic D.F.
- ↑ Franco, I. D. 2013. Catàlec ilustrat de cactáceas columnars del Valle de Tehuacán –Cuicatlán. Tesis. Facultat d'Estudis Superiors Iztacala. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Mèxic. Pp. 180.
- ↑ 4,0 4,1 Lluna-Morals C.C. 1999. Etnobotánica de la pitaya mixteca (Pachycereae). Tesis doctoral. Colege de Postgraduados, Chapingo, Estat de Mèxic.
- ↑ Bravo–Hollis, H. i H. Sánchez–Millorada. 1978. Les cactáceas de Mèxic, vol. I. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F. 743 p.
- ↑ Arias, T. A. A., M. T. Valverde V. i J. Reye S. 2000. Les plantes de la Regió de Zapotitlán Salines, Pobla. SEMARNAT. Institut Nacional d'Ecologia. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Pp. 80.
- ↑ Àries S. 1997. Suculentes mexicanes: Cactáceas Distribució, grups taxonómicos i formes de vida. (ed) PROFEPA, UNAM i CUCC. CVS publicacions. Mèxic D. F. pp.143.
- ↑ Stacey A. Weller. Plantes de la Reserva de la Biósfera Tehuacan-Cuicatlán. Vol. l: Espècies de Pobla. Peace Corps Mèxic. USAID.
- ↑ Cases A.J. Cavaller i A. Valent-Banuet. 1999. Use, management and domestication of columnar cacti in south-central Mèxic: a historical perspective Journal of Ethnobiology 19 71-95
- ↑ Parets-Flores M.R. Lira Saade, P. D. Dávila Aranda. 2007. Estudi Etnobotánico de Zapotitlán de les Salines, Pobla. Acta Botànica Mexicana. Vol. 79. 13-61
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Myrtillocactus geometrizans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.