Unió d'Arràs
La unió d'Arràs va ser un acort internacional firmat el 6 de giner de 1579 en la ciutat d'Arràs pel que algunes províncies del sur dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felipe II en el marc de la guerra dels Huitanta Anys. Alguns dels territoris que formaven dites províncies formen part de França des de 1659, despuix de la firma del Tractat dels Pirineus, 1668 en la firma del Tractat d'Aquisgrà i 1678 per mig dels Tractats de Nimega.
Els punts acordats en l'unió varen ser els següents:
- Expulsió de les tropes estrangeres.
- Organisació del Consell d'Estat en el mateix modo en que lo va estar durant el regnat de Carlos V.
- Dos terços dels membres del Consell d'Estat devien ser acceptats per tots els membres.
- Tots els privilegis vigents abans de la rebelió es devien tornar a instaurar.
- El catolicisme era l'única religió. El calvinisme devia ser perseguit.
Les parts firmants de l'unió varen ser:
- El comtat de Henao.
- El comtat d'Artois.
- Douai, Lila i Orchies.
Ràpidament es varen ser unint ciutats d'àmplia majoria catòlica com Aalst, Bailleul, Bourbourg, Geraardsbergen, Malinas i Nivelles.
Les províncies de Namur, Luxemburc (mai es va sumar al tumult) i el Ducado de Limburgo, pese a ser favorables a l'unió d'Arràs, no varen firmar l'acort.
La resposta de les províncies que es mantenien rebels va ser l'unió de Utrecht firmada uns dies més vesprada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión de Arrás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.