Geraardsbergen
Geraardsbergen (pronunciació neerlandesa: 'ɣiːraːrdzbɛrɣə, en francés: Grammont) és una ciutat i municipi situat en Denderstreek i en les Ardenas flamenques, en la partix sur montanyosa de Bèlgica, província de Flandes Oriental. El municipi comprén la ciutat de Geraardsbergen i les següents ciutats:
- Goeferdinge, Grimminge, Idegem, Moerbeke, Nederboelare, Nieuwenhove, Onkerzele, Ophasselt, Overboelare, Schendelbeke, Smeerebbe-Vloerzegem, Viane, Waarbeke, Zandbergen i Zarlardinge.
L'1 de giner de 2019 Geraardsbergen tenia una població total de 33.439 habitants. La superfície total és de 79,71 km² resultant una densitat de població de 419 habitants per km².
L'actual alcalde de Geraardsbergen és Guido De Padt, pertanyent al partit Lliberals i Demócrates Flamencs.
Història
[editar | editar còdic]
Geraardsbergen és una de les ciutats més antigues de Bèlgica. Es va fundar prop de l'assentament de Hunnegem. En 1068, Geraardsbergen va ser una de les primeres comunitats d'Europa Occidental que es va concedir com a Vila Belga[1]
Geraardsbergen va ser destruïda en 1381 per Walter IV de Enghien i les seues tropes. Conta la llegenda que durant el sege al poble de Geraardsbergen varen llançar alguns dels seus aliments per damunt del mur de la ciutat volent demostrar que tenien suficient menjar per a sobreviure un sege durant molt temps. A pesar d'esta valentia, la ciutat va ser capturada finalment per les tropes de Enghien. Este event se celebra cada any en la ciutat durant la seua carnestoltes que s'organisa en la part superior del Oudenberg, el denominat 'krakelingenworp' que celebra este acontenyiment històric.[2]
Durant la guerra dels Huitanta Anys, es va sumar en 1579 a l'Unió de Arras, quedant en mans dels Països Baixos Espanyols. A partir de 1697 es va convertir en el centre del encaix de chantilly en la zona.[3]
El 29 de maig de 1815, poc abans de la batalla de Waterloo, Arthur Wellesley, primer Duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher varen passar revista a la cavalleria aliada en este lloc. Uns 6000 soldats varen desfilar en prats en les vores del Dender entre Geraardsbergen i Jedeghem.[4]
Demografia
[editar | editar còdic]Evolució
[editar | editar còdic]Totes les senyes històriques relatius a l'actual municipi, el següent gràfic reflectix la seua evolució demogràfica, incloent municipis despuix d'efectuada la fusió l'1 de giner de 1977.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]- Manneken Pis, l'estàtua més antiga que el Manneken Pis.
- El Muur van Geraardsbergen, un carrer empinat pavimentada en adoquinar, pujada cada any pels ciclistes durant el Tour de Flandes.
- Castell Boelare, sèu de l'antic domini feudal de Terres (Baronia) de Boelare.
- Aeròdrom Overboelare, chicotet aeròdrom planejador.
-
Plaça de Mercat. -
Ajuntament. -
Manneke Pis és l'estàtua més famosa de Geraardsbergen. -
El Dendre en Geraardsbergen. -
De Muur van Geraardsbergen (el Mur de Geraarsbergen). -
Priorat de Hunnegem (2005). -
Capella de La nostra Senyora de Oudenberg (1724)
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}
Mattentaart
[editar | editar còdic]Geraardsbergen és conegut pels seus mattentaarts, un tipo de pastiços dolços. Estos es fan en matten, un tipo de pasta o brullo,[5]
Se li va concedir al mattentaart l'Estatus de Protecció geogràfica per l'Unió Europea en 2006, lo que indica que tan solament es pot produir en Geraardsbergen o en el municipi propenc de Lierde.[5][6]
Personages famosos
[editar | editar còdic]- Daniël van Geraardsbergen (1116—1196).
- Guillermo de Moerbeke (1215—1286), primer traductor de les obres d'Aristóteles al llatí.
- Guillebert de Mets. (1415—1460).
- Robert de Foy, (1893—1960), magistrat belga i cap del Servici de Seguritat de l'Estat Belga.
- Paul Van donen Berghe (1933), bisbe belga de l'Iglésia catòlica.
- Pieter van der Moere, Fra Pedro de Gante, evangelisador i educador franciscano.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Stad Geraardsbergen - Geschiedenis van de stad Geraardsbergen». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2011.
- ↑ «Stad Geraardsbergen - Krakelingen & Tonnekensbrand». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2011.
- ↑ (1910) L'Expansion belge (en fr).
- ↑ Cavalié Mercer. Diari de la Campanya de Waterloo durant 1815, Dona Cape Press, 1995.
- ↑ 5,0 5,1 «Publicació d'una solicitut de registre segons l'apartat 2 de l'artícul 6 del Reglament (CEE) no 2081/92 del Consell, relatiu a la protecció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d'orige» (en anglés). Consultat el 23 de novembre de 2015.
- ↑ «Mattentaart». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 17 de setembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Geraardsbergen.- Web oficial.
- Llocs d'interés en Geraardsbergen.
- La ciutat històrica de Geraardsbergen.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geraardsbergen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.