Mons
Mons (/mɔ̃s/ ) és una ciutat belga, capital de la província d'Henao, en la Regió Valona. Situada prop de la frontera en França, es troba a l'est del districte de Borinage, antic centre miner del país.
Història
Antiguetat i Edat Mija
Els primers signes d'activitat en la regió de Mons es troben en Spiennes, a on es varen trobar algunes de les millors ferramentes de sílex en Europa que daten del periodo neolític. Quan Juliol César va aplegar a la regió en el I, la regió va ser colonisada pels nervis, una tribu belga. Es va construir un castrum en l'época romana, donant-li a l'assentament el seu nom en llatí Castrilocus; el nom es va canviar després a Monts per a la montanya en la que es va construir el castrum. En el VII, Saint Ghislain i dos dels seus discípuls varen construir un oratorio o capella dedicada als sants Pedro i Pablo prop del tossal de Mons, en un lloc cridat Ursidongus, hui dia conegut com Saint-Ghislain. Poc despuix, Santa Valdetrudis (en francés: Sainte Waudru), filla d'un dels intendents de Clotario II, va aplegar al oratorio i va ser proclamada santa a la seua mort en 688. Va ser canonizada en 1039.
De la mateixa manera que Ath, el seu veí del noroest, Mons es va convertir en una ciutat fortificada pel comte Balduino IV d'Henao en el XII. La població va créixer ràpidament, el comerç va florir i es varen erigir varis edificis comercials prop del Grand’Plau. En el XII també va vore l'aparició dels primers ajuntaments. La ciutat tenia 4700 habitants a fins del XIII. Mons va succeir a Valenciennes com la capital del comtat d'Henao en 1295 i va créixer a 8900 habitants a fins del XV. En la década de 1450, Matheus de Layens es va fer càrrec de la construcció de l'iglésia de Saint Waltrude de Jan Spijkens i va restaurar l'ajuntament.
Edat Moderna
En 1515, Carlos V va fer un jurament en Mons com a Comte d'Henao. En este periodo de la seua història, la ciutat es va convertir en l'objectiu de diverses ocupacions, començant en maig de 1572 en la pren pels rebels protestant de Luis de Nassau, que esperava rebujar el camí per a que el líder hugonote francés Gaspar de Coligny s'oponguera al domini espanyol. Despuix de l'assessinat de De Coligny durant la massacre del dia de Sant Bartolomé, el duc d'Alba va prendre el control de Mons el 19 de setembre de 1572 en nom del rei catòlic d'Espanya. Les tropes espanyoles varen tindre que abandonar la ciutat en 1577, en l'Edicte perpetu. Ocupada per Francisco d'Anjou entre el 10 de juliol i el 26 de decembre de 1578, quan torna a poder espanyol.[1] De 1580 a 1584, es va convertir en la capital dels Països Baixos Espanyols.
El 10 d'abril de 1691, despuix d'un sitie iniciat el 15 de març, l'eixèrcit de Luis XIV va conquistar la ciutat, que novament va sofrir moltes baixes. En 1697 la ciutat va ser tornada a Espanya en el tractat de Rijswijk. Durant la guerra de successió espanyola, va estar baix el control Borbònic de 1701 al 20 d'octubre de 1709[2] quan és presa per les tropes de l'Aliança de L'Haya, despuix de la seua victòria en la batalla de Malplaquet. En 1714, Mons es va entregar a Àustria baix els térmens del Tractat d'Utrecht. Pero els francesos no es varen rendir; Luis XV va tornar a prendre la ciutat en 1746, tornant-la dos anys despuix a Àustria per mig del tractat d'Aquisgrà. Despuix de la batalla de Jemappes en 1792, l'àrea d'Henao va ser anexionada a França i Mons es va convertir en la capital del districte de Jemappes.
Despuix de la caiguda del Primer Imperi francés en 1814, el rei Guillermo I dels Països Baixos fortificó fortament la ciutat. No obstant, en 1830, Bèlgica va obtindre el seu independència i es va prendre la decisió de desmantellar ciutats fortificades com Mons, Charleroi i Namur. L'eliminació real de les fortificacions solament va ocórrer en la década de 1860, lo que va permetre la creació de grans bulevars i atres proyectes urbans. La Revolució Industrial i la mineria de carbó varen convertir a Mons en un centre d'indústria pesada, lo que va influir fortament en la cultura i l'image de la regió de Borinage en el seu conjunt. Es convertiria en una part integral del silló industrial, la columna vertebral industrial de Valonia.
El 17 d'abril de 1893, entre Mons i Jemappes, sèt folguistes varen ser assessinats per la guàrdia cívica al final de la folga general belga de 1893. La llei proposta sobre el sufragi universal va ser aprovada al sendemà pel Parlament belga. Esta folga general va ser una de les primeres folgues generals en un país industrial.
Batalla de Mons
- Artícul principal → Batalla de Mons.
Del 23 al 24 d'agost de 1914, va tindre lloc la batalla de Mons, la primera lliurada per l'eixèrcit britànic en la Primera Guerra Mundial. Els britànics es varen vore obligats a retirar-se en poc més de 1600 baixes, i la ciutat va permanéixer ocupada pels alemans fins a la seua lliberació pel cos canadenc durant els últims dies de la guerra.
Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, com un important centre industrial, la ciutat va ser fortament bombardejada i vàries escaramuzas varen tindre lloc en setembre de 1944 entre les tropes nortamericanes i les forces alemanes en retirada.[3]
Actualitat
Despuix de la guerra, la majoria de les indústries varen decaure.
_Mons.JPG)
El quarter general suprem de l'OTAN, Allied Powers Europe (SHAPE) va ser reubicat en Casteau, un poble prop de Mons, des de Roquencourt, en les afores de París, despuix de la retirada de França de l'estructura militar de l'aliança en 1967. La reubicació de SHAPE en esta regió particular de Bèlgica va ser en gran medida una decisió política, basada en gran part en les deprimides condicions econòmiques de la zona en eixe moment en l'objectiu d'impulsar l'economia de la regió.
Un tumult en la presó de Mons va tindre lloc en abril de 2006 després de queixes de presoners sobre condicions de vida i tractament; No es varen informar morts com a resultat dels disturbis, pero l'event va centrar l'atenció en les presons de tota Bèlgica. Hui, la ciutat és una important ciutat universitària i centre comercial.
Geografia
Seccions del municipi
El municipi comprén els antics municipis, que es varen fusionar en 1972 i 1977:
Referències
- ↑ Hernán, Enrique García; Maffi, {{{nom2}}} (2006). Guerra i societat en la monarquia hispànica: política, estratègia i cultura en l'Europa Moderna, 1500-1700 (en és), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 978-84-8483-224-9.
- ↑ «RCIN 726036 - Map of the siege of Mons, 1709 (Mons, Walloon Region, Belgium) 50°2714N 03°5708I» (en en). militarymaps. rct. uk. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ The Mons pocket
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.