Treua de Ratisbona
La treua de Ratisbona, o treua de Regensburg, va anar un tractat firmat entre França, Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic el 15 de agost de 1684 en la ciutat de Ratisbona (Regensburg, en l'actual Alemània) posant fi a la Guerra de les Reunions. No s'acorda una pau definitiva, sino una treua de vint anys.
Història
[editar | editar còdic]Despuix de la Guerra de Devolució i de la guerra franc-neerlandesa, Luis XIV inicia la política de Reunions: Per mig d'una interpretació dels tractats de pau, França ocupa diversos territoris pertanyents als Països Baixos espanyols o a príncips alemans. Carlos II i Leopoldo I entren en guerra contra Luis XIV, pero es veuen obligats a negociar.[1]
S'acorda en Luis XIV una treua per vint anys, que li permetia conservar, durant eixe temps, les ciutats que França havia ocupat fins a el 1 de agost de 1681, ademés d'Estrasburc i Kehl, ocupades despuix d'eixa data.[1] En estes cessions, Espanya pert Luxemburc pero recupera Cortrique i Dixmuda que havien segut ocupades per França.[2]
La treua duraria fins a 1688, en iniciar-se la guerra de la Lliga d'Augsburc. Guerra entre França i una coalició de països, coneguda com la Lliga d'Augsburc, contraris a les polítiques belicistes de Luis XIV.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Li Bas, 1841, pp. 41-43.
- ↑ De Mariana, 1852, pp. 595 i 596.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1852) Gaspar i Roig (ed.). Història general d'Espanya.
- (1841) Imprenta del Nacional (ed.). Història de la França.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tregua de Ratisbona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.