Tractat de Plessis els Tours
En el tractat de Plessis els Tours, firmat en setembre de 1580 entre les Províncies Unides dels Països Baixos i el duc Francisco d'Anjou, este acceptava el tro dels Països Baixos, en un intent de les Províncies Unides per independisar-se de la monarquia espanyola de Felipe II d'Espanya. L'acort mai va aplegar a fer-se efectiu per les restriccions que el tractat imponia al poder d'Anjou, i per l'intent fallanc per part d'est d'atacar Amberes.
| Províncies Unides |
| Francisco d'Anjou |
Antecedents
[editar | editar còdic]
En el context de la guerra dels huitanta anys o guerra de Flandes que les Províncies Unides mantenien contra Espanya des de 1568 per a conseguir la seua independència, els Estats Generals dels Països Baixos varen intentar repetidament trobar un monarca estranger que acceptara ocupar el tro dels Països Baixos, en la finalitat de lliberar-se de la monarquia espanyola de Felipe II d'Espanya.
Isabel I d'Anglaterra rebujaria l'oferta en 1575, davant la possibilitat d'una guerra contra Espanya. Descartat l'archiduc Matías de Habsburgo, els holandesos varen entrar en conversacions en Francisco d'Anjou, hereu del tro d'Enrique III de França i en tràmits de matrimoni en Isabel I (unió que mai va aplegar a fer-se efectiva). A favor de la seua candidatura, recolzada pel estatúder Guillermo d'Orange, estava el fet de que atrauria les simpaties i respals militars de França i Anglaterra cap a la causa de les Províncies Unides; no obstant, les sospites sobre les intencions d'Anjou de anexionar els Països Baixos a França, i la seua religió catòlica contraria al protestantisme majoritari en els Països Baixos varen provocar la desconfiança de les Províncies cap a Anjou.
El tractat
[editar | editar còdic]El 19 de setembre de 1580[1] els representants de les Províncies Unides es varen reunir en el castell de Plessis els Tours (La Riche) en el duc d'Anjou, firmant un tractat provisional en el que el duc acceptava ocupar el tro de la república holandesa com a sobirà, assumint el títul de "Defensor de les llibertats dels Països Baixos". L'acort es va firmar en l'oposició de les províncies d'Holanda i Zelanda, superada gràcies al dret de vet de Guillermo d'Orange. Els térmens del tractat reduïen les competències del nou sobirà al mínim, deixant-ho en una figura representativa, mentres el poder quedava en mans dels Estats Generals. Aixina, el tractat incloïa:
- L'obligació d'Anjou de residir en els Països Baixos;
- Les Províncies es reservaven el dret d'elegir al successor d'Anjou d'entre els seus descendents;
- Compromís de mantindre privilegis, cartes, estatuts i costums locals, i obligació d'abdicar a la primera violació d'estos;
- El dret d'Anjou a designar càrrecs importants deuria contar en l'aprovació de les Províncies. Permetria només natius en els càrrecs públics;
- Obligació de respectar la llibertat religiosa;
- Aliança militar perpètua en França, sense permís d'incorporar cap territori holandés al regne de França;
- Sostindre la guerra contra Espanya pels seus mijos i els de el seu germà Enrique;
- Anjou deuria contribuir anualment en 2.400.000 florines;
- Prohibició de tractats en Espanya sense consentiment dels Estats Generals;
- L'eixèrcit holandés estaria baix el mando dels Estats Generals.
L'acort seria ratificat en la convenció de Bordeus (o tractat de Bordeaux) en giner de 1581.
En juliol de 1581 els Estats Generals dels Països Baixos publicarien l'acta d'abjuració, per mig de la qual declaraven formalment la seua independència de la monarquia de Felipe II d'Espanya, deixant aixina disposta la possibilitat d'aplicar els térmens del tractat.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El 29 de setembre segons el calendari gregoriano, en vigor en esta data en Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Plessis les Tours» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.