Segon Imperi francés
Llivia[1] (oficialment en català: Llívia) és un municipi i localitat espanyola pertanyent a la província de Girona, en la comunitat autònoma de Catalunya, rodejada totalment de territori francés. Localisat en la part nort-oriental de la comarca de la Baixa Cerdanya, Llivia es troba a 153 quilómetros de la capital provincial, rodejat pel departament de Pirineus Orientals com a resultat del Tractat dels Pirineus de 1659, i del Tractat de Llivia (12 de novembre de 1660); exactament llimita en les comunas franceses de: Targazona, Estavar, Sallagoza, Santa Leocadia, Bourg-Madame, Ur i Angostrina-Villanueva de les Escaldas. Per tant, constituïx un enclavament d'Espanya en França.
El municipi lliviense comprén els núcleus de població de: Llivia, Cereja i Gorguja. En el núcleu històric de Llivia estava la farmàcia Esteve, i els seus restants, albarelos i caixes de simples s'exhibixen en un museu.
Història
[editar | editar còdic]Gràcies al Tractat dels Pirineus de 1659, Espanya va cedir a França els trentatrés pobles de les comarcas catalanes del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l'Alta Cerdanya que hui formen, junt en la Fenolleda, el departament francés dels Pirineus Orientals. Estes comarques havien pertanygut al Imperi Carolingio (Regne Franco) i posteriorment cedides a la Corona d'Aragó. Les fronteres actuals de Llivia es deuen a la delineació fronteriça entre França i Espanya; cal resaltar que la frontera de Llivia es va concretar en el tractat de 12 de novembre de 1660, posant-se la condició de que no hi haguera fortificacions.
Llivia va quedar fòra d'este tractat per tractar-se d'una vila, privilegi concedit pel Emperador Carlos I, per lo que va continuar baix domini del Rei d'Espanya.[2] A pesar d'açò, la seua relació en França no ha estat exenta de dificultats.[3]
Durant el XIX va haver una important activitat textil, en diverses fàbriques, aixina com dos molins harineros i atres indústries. Durant la guerra civil, es va mantindre del bando de la república fins que l'11 de febrer de 1939 les autoritats del bando sublevat varen demanar a les autoritats franceses permís per a ocupar la vila degut a que per a accedir a ella calia chafar sol gal. En entrar no varen trobar resistència. El 4 d'abril de 1968 es va suprimir per les autoritats espanyoles l'obligació d'usar un passe concret o passaport per a accedir, despuix de lo que la població que no aplegava als 800 habitants, va escomençar a incrementar-se.[4]
La seua població en 2011 era de 1665 habitants, repartits en un territori de 12,83 km². Llivia pertany al partit judicial de Puigcerdà. Les llengües parlades en la localitat són l'espanyol, el català i el francés.
Geografia
[editar | editar còdic]La vila de Llivia es troba en l'extrem nort-oriental de la península ibèrica, en els Pirineus, concretament en l'entanque de la Cerdanya. Està situada a 1223 m s. n. m., al peu del Turó del Castell, estenent-se pel pla de Fontanelles. Està llimitada pels térmens de Bourg-Madame –zona de Càldegues– i de Sainte-Léocadie –serra de Concellabre–, al sur; d'Ur i d'Angoustrine-Villeneuve-dones-Escaldes, a ponent; de Targasonne, per tramontana; i d'Estavar i de Saillagouse, a alce. el riu Segre creua el terme municipal, entrant per Estavar. Al seu pas per Llivia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targazona i Éguet.
Cap al noreste i darrere de la cresta del Puig del Castell, pot accedir-se als tranquils parages de la font del Sofre, més propenca i situada a la chicoteta vall de Estaüja, i de la font del Ferro, en la confluència del torrent del Tudó en la riera dels Valls o de Targasona. En el seu territori destaquen el pico de Llivia (1.357,5 m) –també cridat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), ademés de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, formant una chicoteta serra prolongada en direcció al caos de Targasonne i de Angoustrine, i descollant de la fèrtil planura que rodeja la vila.
Demografia
[editar | editar còdic]Llivia conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
| Núcleus | Habitants | Varons | Dònes |
|---|---|---|---|
| Llivia | 1362 | 717 | 645 |
| Cereja | 35 | 20 | 15 |
| Gorguja | 20 | 11 | 9 |
Economia
[editar | editar còdic]Actualment, ademés de l'agricultura, la població viu del comercie –rams de l'alimentació i del vestit, sobretot– i de servicis en general, aixina com de l'hostaleria.
Agricultura i ganaderia
[editar | editar còdic]La superfície cultivada representa al voltant del 60 % del terme municipal, i resulta ser la de major volum de la Baixa Cerdanya. Ademés, casi una tercera part és de regadiu. Predomina el cultiu de creïlles per damunt del de cereals (casi exclusivament blat), els prats i els forrajes. Pel contrari, la superfície destinada a horta i frutals –perals– és molt reduïda. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà.
Hostaleria i gastronomia
[editar | editar còdic]Llivia és una població en gran abundància de restaurants, tant de calitat com a assequibles. Sobre l'estage, existixen varis hotels, apartahoteles, hostals i fondes, ademés d'un alberc, oferint un total de 133 places d'hotel i 29 d'estage rural.[6]
Evolució del deute viu
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. El deute viu municipal per habitant en 2014 ascendia a 371,74 €.[7]
Administració i política
[editar | editar còdic]Cultura
[editar | editar còdic]Festes
[editar | editar còdic]
- Festcat. Escola de la festa. Se celebrava la segona semana completa del més de juliol, en cursos, tallers, espectàculs i activitats obertes a tota la població de la comarca, en les que participen destacats artistas i tertúlianos. Es va realisar des de 1996 fins a 2012, any en que es va celebrar l'última edició per la baixa participació.
Educació
[editar | editar còdic]El centre educatiu Escola Jaime I s'ubica en Llivia.[9] Va ser construït en la década de 1950. A partir de 2016 un nou centre educatiu està en construcció, en una planta baixa de 500 m quadrats i un pis segon de 250 m quadrats.[10]
Deport
[editar | editar còdic]Llivia dispon d'un pabelló polideportiu municipal, un camp de fútbol, una piscina municipal, una pista de monopatinaje i un centre de hípica. Els deports més practicats entre els llivienses són el bàsquet i el fútbol. En estiu la piscina s'ompli de turistes. Per Llivia passa el Camí de Santiago que procedent de l'Europa meridional que entrava pels collados de la Perxa i Pimorent en direcció a Jaca a on confluïa en atres camins.[11]
Localitats hermanades
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- N-154, carretera nacional entre Puigcerdà i Llivia (cridada D68 en el tram que transcorre per territori francés).
- Iglésia de La nostra Senyora dels Àngels.
- Guerra dels stops.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Variacions dels municipis d'Espanya des de 1842» (pdf). Ministeri d'Administracions Públiques. Secretaria General Tècnica. Consultat el 14 d'octubre de 2010.
- ↑ Joan Capdevila Subirana: Història d'el deslindar de la frontera Hispà-Francesa. Del tractat dels Pirineus (1659) als tractats de Bayona (1856-1868), Ed. Ministeri de Foment, Centre Nacional d'Informació Geogràfica, Madrit, 2009, pp. 146-149. ISBN 978-84-416-1480-2.
- ↑ «Ellogaret espanyol ubicat en l'interior de França que resistix els atacs de París des de fa tres sigles» (en castellà). ABC.
- ↑ [La Vanguardia Espanyola, 4 d'abril de 1968, secció "Noticiari de Catalunya]
- ↑ Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional
- ↑ «Idescat. El municipi en sifres. Llívia».
- ↑ Divisió del deute viu de 2014 (senya del Facenda i Administracions Públiques, Deute Viu de les Entitats Locals [1] archivat en Wayback Machine.) entre el número d'habitants del municipi d'eixe mateix any (senya del Institut Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional).
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Llívia».
- ↑ Inici. Escola Jaume I. Consultat el 3 de decembre de 2017.
- ↑ «Llívia és construirà la seua nova escola i despuix la llogarà a Ensenyament». Diari de Girona. Consultat el 3 de decembre de 2017. «L'actual centre educatiu del municipi, Jaume I, és va construir fa més de 60 anys,[...]El nou centre escolar de Llívia serà un edifici a dues aigües en una planta de 500 metres quadrats i un segon pis de 250 metres.»
- ↑ «Segre. Tram de Cerdanya. Llivia Martinet.». Consultat el 2020-05-31.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Segon Imperi francés.- Sitie web de l'Ajuntament de Llivia