Pirineus Orientals
Pirineus Orientals (en francés Pyrénées-Orientals, en català Pirineus Orientals, en occità Pirenèus Orientals) és un departament del surest de França que forma part de la regió d'Occitània.[1][2] Està constituït per l'històric comtat català del Rosselló (actualment en les comarques catalanoparlants del Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i la Alta Cerdanya), junt en la comarca languedociana de la Fenolleda, de parla occitana. La seua capital és la ciutat de Perpinyà.
Llimita al nort en el departament d'Aude, a l'est en el golf de León (mar Mediterràneu), al sur en la regió autònoma espanyola de Catalunya (província de Girona), a l'oest en Andorra i en el departament d'Arièja.
En el seu interior està Llivia, un enclavament espanyol en territori francés, com a vestigi del domini sobirà que Espanya va eixercir sobre la major part del departament fins a 1659.
Pese a carir de contingut històric, en l'àmbit del separatisme català se li coneix com la Catalunya del Nort o Catalunya francesa.[3][4] En el propi departament és comú la denominació en francés Pays Catalan.[5][6]
Història
[editar | editar còdic]Este departament va ser creat el 4 de març de 1790 durant la Revolució francesa, en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789. Es va formar en una part de la província del Rosselló i una atra més menuda del Llenguadoc cridada Fenouillèdes (Fenolleda).
Dos senyes permeten comprendre millor l'història d'este departament:
- 1258: El Tractat de Corbeil va crear una frontera entre el Regne de França i la Corona d'Aragó, situada en les Corbières (en català: Corberes), pero el Rosselló quedava al sur. Els habitants de l'actual departament pertanyen a dos països diferents i parlen dos idiomes pareguts: el català en el Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Alta Cerdanya, i el occità en Fenolleda.
- 1659: La província del Rosselló, a causa del tractat dels Pirineus, pansa a pertànyer a França, a excepció feta de Llivia. La frontera política de 1258 queda suprimida, pero els habitants del departament continuen pertanyent a dos províncies diferents.
Pese a la creació del departament en 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les époques, es manté entre les dos entitats. Plantilla:Afegir referències
Espanya va invadir el departament en abril de 1793, pero França va tornar a recuperar-ho tretze mesos més vesprada despuix de la batalla de Peyrestortes.
En el XIX, els Pirineus Orientals varen ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a l'intervenció de François Arago, astrònom, sicòlec i polític naixcut en Estagel.
L'1 de giner de 2016 la regió de Llenguadoc-Rosselló, a la que pertanyia el departament, es va fusionar en la regió de Midi-Pirineus (Migdia-Pirineus) per a convertir-se en la nova regió administrativa d'Occitània.
Geografia
[editar | editar còdic]
El departament dels Pirineus Orientals forma partix de la regió d'Occitània. Les seues fronteres estan constituïdes pel mar Mediterrànea, a l'est; Espanya al sur; el departament d'Aude al nort, i Andorra i el departament d'Arièja a l'oest.
Constituïx un d'eixos pocs departaments francesos (com els Alps Marítims o els Pirineus Atlàntics) que permeten als seus habitants i als turistes gojar tant de la mar com de la montanya.
Està travessat d'oest a est per tres rius paralels, el Têt, el Tech i el Agly. En els Pirineus Orientals naix el Aude, i el seu punt culminant és el Pico Carlit (2921 m). Al sur dels Pirineus Orientals es troba la cordillera pirenaica que culmina a 2785 m d'altitut en el Canigó, a 2921 en el ya citat pico Carlit, i a 2910 en el Puigmal, en la frontera espanyola.
A l'est, se situa la reserva natural marina de Cerbère-Banyuls, comprenent 650 hectàrees de mar, formant part dels reserves nacionals de França des de 1974.[7]
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]
El departament dels Pirineus Orientals està subdividido en tres districtes, que a la seua volta es troben dividits en cantones i, estos, en comunas o municipis. Vàries comunes del departament s'agrupen en 16 mancomunidades, encara que unes atres tantes no pertanyen a cap mancomunidad.
- Districte de Céret (en 5 cantones, subprefectura en Céret):
- Districte de Perpinyà (en 20 cantones, prefectura en Perpinyà)
- cantón de Canet-en-Roussillon
- cantón de la Côte Radieuse (capital en Saint-Cyprien)
- cantón de Elne
- cantón de Latour-de-France
- cantón de Milles
- Cantones de Perpinyà, numerats de l'1 al 9: Perpinyà-1, Perpinyà-2, Perpinyà-3, Perpinyà-4, Perpinyà-5, Perpinyà-6, Perpinyà-7, Perpinyà-8, Perpinyà-9
- cantón de Rivesaltes
- cantón de Saint-Estève
- cantón de Saint-Laurent-de-la-Salanque
- cantón de Saint-Paul-de-Fenouillet
- cantón de Thuir
- cantón de Toulouges
- Districte de Prades (en 6 cantones, subprefectura en Prades)
En total hi ha 3 arrondissements, 31 cantones i 226 municipis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Décret n° 2016-1264 du 28 septembre 2016 portant fixation du nom et du chef-lieu de la région Occitanie» (en francés). JORF n°0227. Secrétariat général du gouvernement. Consultat el 5 d'octubre de 2016.
- ↑ En el marc de la reforma territorial mampresa en 2014, Llenguadoc-Rosselló es va fusionar l'1 de giner de 2016 en la regió limítrofa de Migdia-Pirineus. Vore en: [1].
- ↑ «L'invent nacionaliste de la «Catalunya nort»: el territori que va perdre Espanya per culpa del separatisme». Consultat el 12 de febrer de 2023.
- ↑ «a-desgastar-a-illa.html La 'Catalunya francesa', el nou front del separatisme per a desgastar a Illa». Vozpópuli. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «Pays catalan, Pyrénées Catalans… els Pyrénées-Orientals vont-elles changer de nom ?» (en fr). leparisien.fr. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «Regirada en França per a conservar el “Pays Catalan”» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «Cerbère-Banyuls | RESERVES NATURELLES DE FRANCE». www.reserves-naturelles.org. Consultat el 7 de juny de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirineos Orientales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.