Tractat de Llivia

El Tractat de Llivia va ser un tractat internacional, firmat el 12 de novembre de 1660 per Espanya i per França, representats respectivament per Miguel de Salvá i de Vallgornera (marqués de Vilanant), representant del Govern de Felipe IV d'Espanya, i el bisbe d'Orange, representant del Govern de Luis XIV de França. En este tractat es detallen els 33 pobles (els de la vall del riu Querol i els limítrofs en el Capcir i el Conflent) que passaven a formar part de ple dret de França. Tots ells pertanyien a la cara nort dels Pirineus i eren administrats des de la península Ibèrica des de l'época romana. A última hora, els representants d'abdós Governs, en anar a firmar el tractat, es varen donar conte de que, per un error tècnic, Llivia quedava com un enclavament espanyol dins del nou territori francés per tindre el títul de vila i no de poble. Ya que els representants d'abdós Governs volien firmar la pau quant abans, com a solució d'urgència, França va acceptar que Llivia permaneixquera baix sobirania espanyola a condició de que mai anara fortificada. Dita solució d'urgència, adoptada en aquell moment de forma provisional, és la que seguix vigent en l'actualitat.

Aixina es consolidava la cessió de la mitat de la zona de la Cerdanya, que, a causa de la resistència dels seus habitants, no es va poder fer totalment efectiva fins a 1720.

Anteriorment s'havia celebrat en Ceret una conferència de tipo tècnic per a fixar els criteris del tractat.

Vore també

• Tractat dels Pirineus (1659)