Anar al contingut

Cerdanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerdanya


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
El texto que sigue es una traducción defectuosa. Si quieres colaborar con Wikipedia, busca el artículo original y mejora esta traducción.
Copia y pega el siguiente código en la página de discusión del autor de este artículo: {{subst:Aviso mal traducido|Cerdanya}} ~~~~
Localisació de l'Alta i la Baixa Cerdanya

La Cerdanya (en català Cerdanya, en francés Cerdagne, en llatí Ceritania) és un territori de la Catalunya històrica que, com a conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659 entre el Regne d'Espanya i el Regne de França, pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles de la partix nort ceretana, va quedar dividit en dos: la comarca de l'Alta Cerdanya, que forma part dels Pirineus Orientals, és dir, dels territoris administrats per França, i la Baixa Cerdanya, que forma part d'Espanya, dins de la comunitat autònoma de Catalunya. La comarca llimita en Andorra, l'Arièja, el Capcir (part de la Cerdanya quan es va dividir), el Conflent, el Ripollés, el Bergadá i l'Alt Urgel i orográficamente comprén des del port de la Percha fins al coll de Martinet. Es varen cedir tots els pobles de l'Alta Cerdanya menys la població de Llivia a causa de que té el títul de vila; per esta raó, Llivia és un enclavament d'Espanya en França. Posteriorment, en el 1833, la part baix administració espanyola es va fraccionar entre les províncies de Lleida i Girona.

La vall que conforma la Cerdanya és un afonament tectónico situat a l'est de la cordillera dels Pirineus. En una superfície de 1086,07 km², esta regió natural es dividix entre Espanya (50,3 %) i França (49,7 %). Les montanyes que ho delimiten tenen entre els dos mil i els casi tres mil metros d'altura (Carlit, 2921 m; Puigmal, 2909 m). Reguen la regió el Segre i els seus afluents. És de les poques valls pirenaics que transcorre d'est a oest i no de nort a sur o de sur a nort, com és habitual; açò fa que la insolació en l'Alta Cerdanya siga de les més altes d'Europa i s'haja aprofitat en el forn solar de Font-Romeu.

En 2001 els habitants de la Cerdanya ("cerdanos" o "ceretanos") eren 26 500, dels quals el 53,4 % eren espanyols i el 46,6 %, francesos. La seua densitat és escassa, de 24 habitants per km². El major número d'habitants es troba en la conglomerat transfronterer de Puigcerdà-Bourg-Madame, en 10 900 habitants en 2001.

Clima

El clima és mediterràneu de tipo prepirenaico occidental en la plana ceretana i pirenaic occidental en l'àrea del Puigpedros.

El clima de la Cerdanya és diferent respecte als Pirineus perque té més hores de sol d'Europa.

La precipitació mija anual queda molt condicionada per l'altura, en valors compresos entre els 700 mm en la planura i fins als casi 1.000 mm en els picos més alts, en màxims en estiu i mínims en hivern. Els hiverns són molt frets, entre 2 °C i -3 °C de mija i en una marcada inversió tèrmica. Els estius són suaus, entre 14 °C i 18 °C, en una elevada amplitut tèrmica tant anual com a diària. Tot l'any poden registrar-se gelades.[1]

Geografia

La planura ceretana vista des de la Toser d'Alp.

Els municipis que formen la Cerdanya són (entre paréntesis, nom en català):

en Espanya
en França


Referències

  1. ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2010.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerdanya&oldid=1349532»