Catedral de Beauvais

Catedral de Beauvais

La catedral de Sant Pedro de Beauvais és un temple catòlic situat en la localitat de Beauvais, al nort de França, en la vall de Thérain de Picardie, en l'intersecció de les carreteres que conduïxen a Amiens, Soissons i París. És la sèu del bisbat de Beauvais, Noyon i Senlis. És, en alguns aspectes, el guany més audaç de l'arquitectura gòtica. Construïda sobre un temple carolingio de el IX, la catedral està incompleta, ya que solament es varen terminar el travessia, el cor i l'àbsit, format per sèt capelles absidiales i girola.

Interior de la catedral

Introducció

El bisbat de Beauvais va ser fundat, segons la llegenda, per sant Luciano, el seu primer bisbe, en el III A lo llarc dels següents sigles es varen construir una série d'iglésies sobre la tomba del sant, en el lloc en el que hui en dia es troba la catedral. L'última de les iglésies construïdes va ser la cridada Basse Oeuvre, durant la segona mitat de el X; alguns restants encara es conserven en l'extrem occidental de la catedral original. Un incendi en l'any 1180 i un atre en 1225 varen causar greus danys en ella i, despuix del segon, es va decidir substituir l'antiga iglésia per una nova catedral gòtica. Esta seria una de les últimes construïdes en la regió de Picardía.

El cabildo de la catedral i el bisbe Milón de Nantueil (1217-1234) varen ser els que varen encarregar el proyecte del nou temple, que estaria dedicat a sant Pedro. Varen pensar una catedral anomenada a convertir-se en la més gran i alta en el món. Lo segon es va conseguir, puix encara a dia de hui té la volta més alta construïda en una catedral gòtica.

Per a Stephen Murray, qui ha passat quatre décades estudiant la catedral de Beauvais, la construcció va poder ser un desafiu a la Corona francesa. Els enfrontaments entre els poderosos barons aliats del bisbe i la burguesia aliada del rei eren típics de l'época. Milón de Nanteuil estava relacionat en els nobles que es varen rebelar contra el rei Luis VIII i inclús, sense èxit, varen intentar seqüestrar al seu fill Luis IX. Construint esta catedral, el bisbe potser volia fer valdre la seua independència front al rei, pero per la falta de fondos i els greus defectes en la construcció, estos plans es varen conseguir només en part.

Encara que la catedral està sense terminar (despuix de vàries solsides i reconstrucció es varen abandonar els esforços per terminar-la), i a pesar de que només la travessia i el cor es mantenen en peu, seguix sent un dels edificis gòtics més impressionants del món. Els arquitectes de Beauvais transgredieron els llímits de la tècnica portant a terme un valent experiment usant noves tècniques de construcció. L'experiment va fracassar quan el disseny va superar la viabilitat tècnica i inclús hui en dia els especialistes seguixen lluitant en els problemes d'estabilitat de la catedral.

Com explica José Pijoan: En art hi ha un onceno manament: no imaginaràs sense raonar. La catedral de Beauvais no és un llímit fins a a on es pot aplegar, sino un més allà pel que forçosament es té que sucumbir.

Vidrieres de la catedral

El Gòtic i l'arquitectura

Frontera exterior de la catedral de Beauvais

El terme “Gòtic”, en el qual se sol denominar el periodo artístic entre mediats de el XII i finals de el XIV, carix tant de significat històric com de referència directa cap als godos, civilisació de l'antiga Alemània.

“Gòtic” és una paraula d'orige renaixentiste i pretén significar generalment “bàrbar”, o ben salvage destructor de la tradició clàssica; per lo tant es pot considerar una paraula despectiva, que es presenta com el terme al que el moviment del Renaixença busca contrapondre's, considerant-se a sí mateix restaurador de l'antiga grandea clàssica.

Podem afirmar en convicció que va ser Giorgio Vasari, qui “va llançar el desgraciat adjectiu de gòtic [...]; un estil supostament iniciat en Alemània, estil que, segons ell, varen inventar els godos i, per lo tant, devia cridar-se gòtic”.

Una volta perduda la càrrega pijorativa i revalorisat l'art Gòtic, sobretot gràcies als estudis dedicats a l'Edat Mija per part del moviment romàntic, la paraula “gòtic” s'usa per a designar les característiques estilístiques d'una época concreta, sense prejuïns positius o negatius.

Històricament, l'art gòtic coincidix en el començ de la crisis dels imperis i el sorgir de les monarquies nacionals, que organisen sòlida i burocráticamente l'estat contraponent-se al poder del que gojava anteriorment la vella noblea feudal i aliant-se en la ciutadania burguesa, com va succeir en França. Esta organisació estatal monàrquica es justifica també gràcies als nous sistemes filosòfics, particularment gràcies a aquell de Sant Tomás d'Aquino segons el qual, seguint una idea aristotèlica “l'home és per naturalea un animal social” i com tal tendix a agregar-se socialment, “pero no pot existir una vida social en una multiplicitat sense el govern d'un solament que busque el ben comú [...]; el ben comunal predomina sobre aquell individual”.

L'art Gòtic es desenrolla àmpliament en tots els àmbits, des de l'arquitectura fins a l'escultura, des de la pintura fins a la miniatura, l'orfebreria, la tapisseria, etc. Pero és a l'arquitectura a la que es dediquen els majors esforços, perque és esta la que, en la grandea de les seues construccions exhibix el prestigi i la superioritat intelectual i econòmica d'esta societat, contraponent-se a l'arquitectura de chicotetes iglésies de periodos anteriors.

El Gòtic naix en França en casi un sigle de bestreta respecte als demés països europeus. Al voltant del 1140 l'abad de Saint-Denis, Suger, comença la construcció de l'àbsit de la seua iglésia, que hui en dia es considera la primera obra gòtica. L'abad Suger, potent conseller del Rei de França, va entendre l'arquitectura com un mig per a aplegar a Deu:

"Totes les coses que existixen en la terra varen ser creades per Deu, i la seua manipulació tècnica i l'us de l'inteligència humana per a transformar-les acosta l'individu a Deu. Quant major siga el nivell de dificultat del treball, major serà la recompensa".

Front a la esencialidad simple i pobra dels espais característica del periodo precedent, l'abad Suger expressa la potència de la monarquia francesa, manifesta tant en la riquea decorativa, escultòrica i pictòrica, com en nous elements (vidrieres de colors). L'edifici gòtic, jugant entre verticalitat i lluminositat, es convertix en un contenidor de la divinitat, i el sentit de ingravidez que s'aprecia en ell és image del Cel.

La construcció de la catedral de Beauvais va coincidir en l'ascens al tro de Luis IX de França, i constituïx el començ del gòtic radiant (en francés, rayonnant). El temperament del promotor, Milón de Nanteuil, no va poder soportar en indiferència les grans catedrals que s'alçaven en llocs com París, Amiens o Reims i en el 1225 va decidir començar a erigir una catedral que anara més alta que les que s'estaven construint.

Els hereus de Milón, Renato i Thibaut de Nanteuil varen proseguir en la construcció de l'obra, pero quan es va acabar la seua dinastia les llabors varen ser paralisades i tot l'esforç es va dedicar a consolidar allò que els Nanteuil havien construït. A finals de el XIII, dos contraforts de l'àbsit es varen trencar i varen caure vàries voltes del cor, pero casi quaranta anys més vesprada, “Reduïda a un simple cor-àbsit d'elevació prodigiosa”, l'iglésia va ser reforçada per complet. A fins de el XV, l'arquitecte més famós de l'época, Martín Chambiges, va continuar la construcció de l'obra i només a mitan de el XVI varen decidir alçar una flecha-torre en la travessia, una volta més massa alta per a la seua completa estabilitat (153 metros), desplomant-se en 1573.

Beauvais era una de les ciutats més florecientes del nort de França i quan es va mamprendre la construcció de la catedral els plantejaments arquitectònics varen ser molt superiors als de totes les catedrals anteriors i contemporànees; com vorem més alvance, es perseguix una altura de 48 metros, una sifra impressionant per a l'época, que inclús hui en dia pot semblar sorprenent. És provable que el pes econòmic soportat per la ciutat, per les múltiples reestructuracions i restauracions que varen seguir als desplomes i als subsegüents problemes estructurals, incidira decisivament en la pèrdua del seu antic auge i conseqüentment implica el punt final de l'experimentació que du implícita el Gòtic.

Amiens i Beauvais suponen l'últim escaló de la gran arquitectura gòtica francesa, a on la verticalitat i la llum -grans anhels del gòtic- alcancen el seu màxim esplendor. Com a novetat, el mur exterior del triforio és calat per lo que la nau central s'allumena també per mig del pis intermig. Les arquerías s'eleven per mig d'arcs extremadament apuntats i el claristorio es fa enormement alt, en lo que l'altura total de la volta roça els 50 metros en el cas de Beauvais.

En Beauvais, ademés, podem apreciar elements del Gòtic ple (les voltes sexpartitas), del Gòtic radiant (grans vidrieres i rosetones en tracería en forma de roda), i del Gòtic flamígero (la portada sur de la travessia, a on les llínees ornamentals adquirixen perfil de flama). És per tant una síntesis de les distintes etapes del Gòtic, encara que predomina l'estil radiant: en esta fase, la llum adquirix el total protagonisme ya que es desmaterializa el mur en detriment de l'altura per a colocar vidrieres, per mig de rosetones o grans vans en tracerías.

Exterior de la catedral

Planta de la catedral; la secció més clara mostra la nau (mai construïda).

Sant Pedro de Beauvais s'eleva sobre el sol fins als 48 metros, molt per damunt de les cases que la rodegen. L'edifici és imponent pese al seu estat inconcluso. En efecte, a esta catedral li l'ha comparat en un dels torsos descabezados pertanyents a l'escultura clàssica, i açò es deu a que solament es tracta d'un cor en àbsit i un transepto. Falta la nau que devia completar l'obra cap a a l'oest.

Pese al seu estat inacabat, la catedral de Beauvais no desmerece, puix les seues proporcions la convertixen en una construcció espectacular. La volta del cor alcança els 48 metros d'altura, el transepto medix 58 d'un extrem a un atre i la distància des del fondo de l'àbsit fins a la frontera que tanca l'espai en el que deuria arrancar la nau medix aproximadament 58 metros. La volta descarrega sobre una série de colossals contraforts al més pur estil gòtic: esvelts, arrematats en agulles i decorats en gàrgolas que representen a criatures infernals. Encara que la catedral pertany en essència al gòtic radiant, les agulles que arrematen els contraforts són més pròpies del gòtic flamígero, com també ho són les fronteres del transepto, de les que parlarem més vesprada.

L'espai que deuria omplir la nau està ocupat per una obra anterior: la Basse Oeuvre, una iglésia anterior a l'inici de la construcció de la catedral que en principi devia ser substituïda per esta. No obstant, en abandonar-se la seua construcció, la catedral va quedar unida a esta antiga iglésia romànica i ara abdós construccions formen un tot.

Entre els contraforts poden apreciar-se les grans vidrieres pròpies de l'estil radiant, que deixen pas a la llum creant jocs de colors en l'interior.

La construcció tardana de la travessia va supondre un d'eixos canvis d'estil tan comuns en este tipo de construccions: Sant Pedro de Beauvais havia inaugurat el Gòtic radiant, pero en el moment de la construcció de les fronteres triumfava el Gòtic flamígero. En este estil, les formes ya de per sí barroques del Gòtic radiant es compliquen encara més. La pedra es retortilla creant formes caprichoses que recorden les flames, en un auge de lo estètic sobre lo estructural. Un dels elements que va sofrir un major canvi és el rosetón. En el flamígero, aumenten de tamany i adquirixen formes molt més complicades. La primera conseqüència d'este canvi és estructural: els rosetones no són elements de sustente efectius, per lo que l'aument del seu tamany implica una major inestabilitat.

Frontera sur.

En este estil s'emmarquen les fronteres del transepto. Dites fronteres varen ser construïdes per Martín Chambiges en el XVI. Des de llavors, la frontera sur ha servit de pòrtic principal a la catedral. Les portes de fusta d'este pòrtic mostren escenes de la vida de sant Pedro i sant Pablo i s'emmarquen ya en la Renaixença.

En 1605 va ser construïda una paret que tancava la catedral en l'espai a on deuria arrancar la nau. Este mur, en inici provisional, ha segut el tancament de la catedral fins al dia de hui.

No obstant, la catedral de Beauvais no sempre ha tingut el seu aspecte actual: una gran flecha va ser construïda sobre la travessia. Esta torre s'alçava fins als 153 metros, la mateixa altura que la Gran Piràmide, convertint-se en el moment de ser terminada (1567) en la segona estructura més alta del món. No obstant, es va desplomar el dia de l'Ascensió de 1573, pocs minuts en acabant de que els fidels i els clercs abandonaren el temple en processó. Havia segut dissenyada per l'arquitecte Jean Vast i la seua construcció es va iniciar en 1566. Cent cinc metros media des de la volta de la travessia fins a la creu que la coronava. Un primer tram, recolzat sobre els quatre arcs de la travessia i en finestres calades, inaugura els primers 15 metros de la flecha; el segon pis, de 20 metros d'altura, era de planta octogonal; un tercer tram de 16 metros, també octogonal, s'elevava sobre el segon pis; finalment, un arremate de fusta coberta de plom tancava la torre, que va ser terminada en 1569, quatre anys abans del seu desplome.

Interior de la catedral

En este estil radiant es dona una gran importància a l'allumenament interior de l'edifici, per lo que els murs es cobrixen en extenses vidrieres que deixen entrar la llum a raudales. La teoria diu que l'inclusió d'estes vidrieres entra en conflicte en l'altura de l'edifici, ya que eixos grans finestrals reduïxen la capacitat de càrrega dels murs i per tant l'altura que poden alcançar; no obstant, açò no es complix en Beauvais, que té, de fet, la volta més alta construïda fins a la data.

Volta del cor.

Els edificis gòtics es caracterisen per una gran esbeltez i la catedral de Beauvais és un dels màxims exponents d'esta característica donada la seua imponent altura. Les esveltes columnes i pilars de l'estructura sostenen els alts murs que es veuen arrematats per voltes de crucería. En el cor observem una atra de les característiques pròpies del Gòtic: la hipertrofia d'esta zona fins a la travessia, deguda a l'aument del número de canonges en les catedrals.

El cor.

La disposició dels elements en els murs seguix l'esquema clàssic del Gòtic: immediatament sobre l'arcada del cor se situa el triforio i sobre est el claristorio. El triforio consta de séries de finestres geminadas arrematades per una roseta, mentres que les finestres del claristorio es disponen en grups de tres vans de major altura (lo que els dona un aspecte més estilisat) i també coronades per una roseta.

Les imponents vidrieres que tapen els vans s'eleven des del sol de la catedral fins a la volta generant un allumenament que fa justícia al terme radiant que dona nom a l'estil. En estes vidrieres, que daten de el XVI, es representen diversos motius, des dels geomètrics fins a aquells relacionats en fites de la cristiandad. En el centre del rosetón sur es troba una image de Deu Pare. Una atra série de vidrieres representa a dèu profetes, dèu apòstols i dèu sibilas. Són numeroses les vidrieres que ilustren escenes de la vida de Jesucristo: Naiximent, Fugida a Egipte, Adoració dels Macs, Presentació en el Temple, la Matança dels Inocents, Jesús caminant sobre les aigües o la Crucifixió.

Les sèt capelles absidiales del deambulatorio estan dedicades a sengles figures importants del cristianisme. Començat per la capella sur i alvançant cap al nort, les capelles estan consagrades a sant Vicente, sant Antonio, sant José, la Verge (capella central), santa Ana, sant Luciano i santa Juana d'Arc. Existixen una atra série de capelles en la catedral: en la zona sur del transepto se situa la capella dels Morts i en la zona nort la capella del Sagrat Cor; en el mur sur del cor trobem la capella de les Fonts Bautismales i la de Santa Agadréme, mentres que en el mur nort hi ha una figura de santa Teresa.

A banda de les capelles, en l'interior trobem una série d'elements interessants. En el mur nort del cor se situa el rellonge astronòmic; este mecanisme està compost per 90.000 peces i 52 esferes i va ser instalat entre 1865 i 1868 per Louis-Auguste Vérité; el rellonge indica el pas de les estacions, la duració dels dies i les nits, etc. Existix prop del rellonge astronòmic un atre rellonge, esta volta d'época medieval, que posseïx una escala per a accedir al seu mecanisme.

Problemes estructurals de la catedral

La catedral està inacabada, com s'observa en esta fotografia.

La catedral de Beauvais va ser concebuda per a convertir-se en tota una fita arquitectònica de la seua época. L'intenció d'elevar les voltes fins a altures mai abans alcançades va originar una série de problemes en l'estructura que varen fer que parts de la catedral aplegaren a la solsida. Encara hui l'estructura de l'edifici perilla; esta ha segut reforçada per mig de solucions d'urgència provisionals fins que es decidixca una solució definitiva satisfactòria.

L'ambició per aplegar més alt va ser la raó principal per la que l'edifici va quedar inconcluso. La primera solsida en la catedral va tindre lloc en 1284, dotze anys en acabant de que concloguera la primera etapa de la seua construcció: dos contraforts de l'àbsit varen cedir, caent en ells partix de la volta del cor. Les raons del colapse es desconeixen, la catedral s'havia mantingut en bones condicions durant eixos dotze anys i no es té evidència de cap terremot ni tormenta que poguera haver-la afectat; és per açò per lo que la qüestió és encara objecte de debat. En esta reconstrucció es va elevar el cor fins a la mateixa altura en l'inclusió d'un major número de columnes en l'àbsit com a reforç.

Archiu:20121007 Beauvais CathedralStPierre props .jpg

Soports interiors del transepto.

La segona solsida va tindre lloc en 1573. Durant enguany es va derrocar la torre erigida sobre la travessia, sostinguda per les voltes del transepto. Esta torre devia alcançar una altura de 153 metros, pero va caure i mai va tornar a acometre's la seua construcció. Despuix d'esta solsida, ademés, es va abandonar el proyecte de la nau que devia completar l'obra. L'absència de la nau resta estabilitat a l'estructura.

En algun moment desconegut de la seua construcció, els problemes estructurals de la catedral varen motivar l'inclusió d'una série de abrazaderas de ferro que unien els contraforts. Estes abrazaderas varen ser eliminades en la década de 1960 en considerar-se superfluas. No obstant, en retirar les abrazaderas, els problemes ocasionats per les oscilacions originades pel vent es varen incrementar, aplegant a separar parcialment el cor del transepto. Les abrazaderas varen ser recolocadas, esta volta fabricades en acer, lo que ha ocasionat un nou problema: la major rigidea de l'acer sobre el ferro ha restat elasticitat a l'estructura, lo que ha motivat l'aparició de clavills en la mateixa.

Un atre problema estructural va sobrevindre en el transepto: per a previndre l'imminent colapse del mateix va caldre colocar en la década de 1990 una série de voltons de fusta i acer. Ademés d'estos voltons, una gran estructura ubicada també en el transepto servix de respal a les columnes que sostenen la volta. Com ya s'ha mencionat, estes solucions són provisionals fins que els estudis concloguen una solució definitiva.

Sifres

• Llongitut interior del transepto: 58,6 m.
• Llongitut del cor: 47 m.
• Altura exterior: 67 m (les torres de Notre-Dona'm de París alcancen els 69 metros).
• Altura de la frontera meridional: 64,4 m.
• Altura del cor: 48 m (récort mundial en una catedral gòtica; comparant-la en unes atres: Palma de Mallorca 44 m, Amiens 42,3 m; Metz 41,41 m; Reims 38 m; Bourges 37,5 m).
• Diàmetro dels rosetones nort i sur: 11 m.
• Altura dels tres nivells del cor:
  • Arcada: 21,2 m.
  • Triforio: 4 m.
  • Claristorio: 17 m.
• Altura de la flecha (desplomada en 1573): 151,6 m.

Vore també

• Anex:Iglésies més altes del món

Bibliografia

• PIJOAN, José; Summa Artis, Vol. XI; Ed. Espasa-Calp; Sèptima Edició 1982; Primera Edició 1948.
• COMO, Mario (2009); “The Collapse of the Beauvais Cathedral in 1284: The Conjecture of the Creep Buckling Piers”
• ^{[enllaç trencat]}
• ESPAÑOL BERTRÁN, Francesca; Història de l'Art, Vol. 19, Art Gòtic 1; Ed. Història 16.
• PIJOAN, José; Història de l'art, tom 4, Art gòtic en França; 1971.
• ADORNO, Piero; L’art italiana, Vol. 1; Catorzena Edició 2007; Primera Edició 1985.
• Athena Review, Vol. 4, No. 2

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Beauvais.
• Fotos de la catedral de Beauvais en sekulada.com