Anar al contingut

Boques del Ródano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boques del Ródano

Boques del Ródano (13; en francés: Bouches-du-Rhône, en provençal "lei Bouco de Rose" en occità Boques de Ròse) és un departament de la regió de Provença-Alps-Costa Blava (França). El seu gentilici en idioma francés és Bucco-Rhodaniens.[1] En 2.007.684 habitants, és el tercer departament més poblat de França. Boques del Ródano és una colectivitat territorial administrada per un consell departamental compost per 58 curules. El departament té 119 municipis agrupats en quatre intercomunalidades, inclosa la metròpoli d'Aix-Marsella-Provença, que inclou 93 municipis, o el 93% de la població del departament.

Geografia

  • Llimita al nort en el departament de Vaucluse, a l'est en el departament de Var, al sur en la mar Mediterrànea (190 km de costa) i a l'oest en el departament de Gard.
  • Ací desemboca el riu Ródano. Atres rius important són el Durance, afluent del Ródano que marca ellímit en el departament de Vaucluse, i l'Arc.
  • Cim més alt: Pic de Bertagne (1043 m), en el massif de la Sainte-Baume). L'altitut mínima és el nivell de la mar en la costa.
  • Carretera més elevada: Col de l'Espigoulier 728 m.
  • Atres cims: Roque Forcade (1033 m), Pic dones Mouches (1011 m)
  • Es tracta del departament en la major superfície llacustre: 387 km².
    • Llac més extens: estany de Berre (156 km²).
    • Atres llac d'aigua dolça: Lac de Bimont, Réservoir du Réaltor, Étangs d'Entressen, de l'Olivier, dones Aulnes, de Lavalduc, d'Engrenier, du Pourra, de Citis, du Landre, du Retour
    • Estanys d'aigua salada: de Vaccarès, du Vaisseau, de Faraman, de Gran Palun, de Beauduc, du Grand Rascaillan, du Fangassier, de Galabert, du Tampam, de la Dona'm, du Lion, du Fournelet, de Monro, de Malagroy, de l'Impérial, de Consecanière, de Gines, dones Launes, d'Icard, du Fourneau, du Cabri, de l'Arameau, de Rollan, de Malégal, dones Salants
    • Marismas salades : Salin-de-Giraud, Salin-du-Relai
  • La comuna (municipi) d'Arlés, en 75.893 hectàreas, és la més extensa de França.
  • Cap Canaille és el penya-segat coster més alt d'Europa, en 362m.
  • Illas:
    • Archipèlec de Frioul, format per quatre chicotetes illes —If, Pomègues, Ratonneau i Tiboulain— front a Marsella.
    • illes de Maire (alt. max. 133 m), Jarre (junt en un illot), Calseraigne, Riou (alt. max. 191 m) i Congloué, totes al sur de Marsella.
    • *Île Vore't, front a La Ciotat.
    • La Camarga : l'illa principal entre el Grand-Rhône i el Petit-Rhône, que té 750 km²; la Petite Camargue a l'oest del Petit-Rhône, i una cinquantena d'illes menors.

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
285.012 359.473 375.003 428.989 473.365 507.112 547.903
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
554.911 556.379 589.028 604.857 630.622 673.820 734.347
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
765.918 805.755 841.996 929.549 1.101.672 1.224.802 971.935
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
1.048.762 1.248.355 1.470.271 1.632.974 1.724.199 1.759.371 1.835.719

Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):

  • Marsella (798.430 habitants) i Aix-en-Provence (134.222 habitants), 1.349.772 en l'aglomeració, que desborda els llímits del departament. Entre atres municipis, i ademés dels dos que li donen nom, esta aglomeració inclou Martigues (43.493 hab.), Aubagne (42.638 hab.), Vitrolles (36.784 hab.) i Marignane (34.006 hab.).
  • Arlés: 50.513 habitants, 53.057 en l'aglomeració, que supera els llímits del departament.
  • Salon-de-Provence: 37.129 habitants, 50.017 en l'aglomeració.
  • Istres: 38.993 habitants; l'aglomeració solament inclou este municipi.

Referències

Enllaços externs