Estany de Berre
El estany de Berre, també cridada mar de Berre i a voltes estany [marí] de Berre (en francés: Étang de Berre; en occità provençal Mar de Bèrra o Estanh de Bèrra o estang de Berro o mar de Berro[1]) és una estany llitoral d'aigua salada conectada en el mar Mediterrànea. Es localisa en el sur de França, entre la desembocadura del riu Ródano i la ciutat de Marsella.[2] La paraula francesa «étang» definix perfectament este tipo d'estany coster, ya que es tracta, geomorfológicamente, d'un accident llitoral de tipo lagoon. A voltes es traduïx lliteralment del francés com a «estany», sent més correcta la seua traducció com a «estany».
Té una superfície de 155 km² i en ella es distinguixen tres subdivisions: l'estany principal, en l'est el cridat estany de Vaïn i, en el surest, l'estany de Bolmon.[3]
Els rius Arc, Touloubre, Cadiere i, des de 1966, el riu Durance, alimenten l'estany en aigua dolça. Dos canals la conecten en el Mediterràneu: el canal de Caronte, el major, en el suroest de l'estany i desembocant en la localitat de Port-de-Bouc; i el canal del Rove, en la partix surest, conectant Marignane en L’Estaque, en la part occidental de Marsella.
Història
[editar | editar còdic]L'estany es va formar per la pujada del nivell de les aigües al final de l'última glaciació. La zona de Caronte es va convertir en una vall fluvial, que comunicava en la mar quan tenia un nivell cent metros inferior a l'actual. Des de fa uns 7000 anys el pas va ser reblint-se en torrentades, convertint-se una zona humida.
Ya en el sigle I a. C. els romans varen desenrollar proyectes per a excavar un canal que conectara l'estany interior en la Mar Mediterrànea. La part més propícia per a això era una obertura cap al Golf de Fos, localisat al surest de l'estany. Aixina era possible passar menudes barques peixqueres a través de l'antiga vall de Caronte. Atres canals més menuts facilitaven l'entrada de peixos, que desovaban en l'estany i eren arreplegats pels peixcadors al regrés.
La peixca i les explotacions de sal han segut les principals activitats comercials en la zona de l'estany des de temps remots. Si ben l'aigua no alcançava el nivell de salinitat de la mar, i en estacions d'alt règim fluvial l'aigua era lo suficientment dolça com per a gelar-se durant els hiverns més frets.
El proyecte conclós en el canal de Caronte va començar en 1863, a fi de crear un canal de comunicació fluvial entre Marsella i el riu Ródano. Esta empresa es deu englobar en el context de la Revolució industrial en l'àrea de Marsella de mitan de el XIX. El canal es va excavar entre les localitats de Martigues, en la vora de l'estany, i de Port-de-Bouc, en el golf de Fos. Des de llavors, el canal va ser eixamplat gradualment, fins a alcançar entre sis i nou metros, lo que permet la navegabilitat de barcos a l'interior de l'estany de Berre.
L'aigua estancada va començar llavors a incrementar el seu nivell de salinitat, contrarrestant l'aigua salada de la mar oberta les desembocadures d'aigua dolça de menuts rius.
L'obertura del canal va significar un important auge en el sector industrial de la zona. Grans refineria de petròleu de les majors companyies mundials es varen instalar en la zona a lo llarc dels sigles XIX i XX, passant a ser el major centre de refinación de tota França. Dos de les majors refineria, les de Berre i les de Mède varen obrir inclús els seus propis ports comercials en l'estany.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coupier,, p. 536.
- ↑ Paula Mellado, 1851, p. 483.
- ↑ «L'étang en quelques chiffres» (en francés). Infos.etangdeberre. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 4 d'abril de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de Berre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.