Arena de Verona
La Arena de Verona és un amfiteatre romà ubicat en la ciutat italiana de Verona, coneguda per les produccions d'òpera que es realisen en ell (Festival de Verona). Es tracta d'una de les estructures del seu estil millor conservades.
Característiques
[editar | editar còdic]L'edifici va ser construït en l'any 30 d. C. en un lloc que llavors estava fora de les murallas de la ciutat. Els ludii (espectàculs i jocs) que s'escenificaven en ell eren tan famosos que els espectadors solien vindre des de molts atres llocs, a voltes molt distants. L'amfiteatre té una capacitat per a 30 000 espectadors.
La frontera era originalment de pedra calcàrea blanca i rosa de Valpolicella. Despuix d'un terremot ocorregut en 1117, que casi destruïx l'anell extern (en l'excepció de l'anomenada Ala), l'Arena va ser utilisada com a pedrera per a atres edificis. Les primeres intervencions que es varen fer per a restaurar la seua funcionalitat com a teatre es varen portar a terme en el Renaixença.
Us contemporàneu
[editar | editar còdic]
Gràcies al seu impressionant acústica, l'edifici es presta per a concerts, pràctica que es va iniciar el 10 d'agost de 1913[1] en la primera edició del Festival de Verona. Hui en dia al voltant de quatre òperes del repertori estàndar són produïdes cada any, entre agost i setembre. En els últims anys també s'han celebrat numerosos concerts de música llaugera d'artistes italians com Umberto Tozzi, Claudio Baglioni, Tiziano Ferro, Adriano Celentano, Gianni Morandi, Laura Pausini o Il Volo, pero també internacionals com Roger Waters, Paul McCartney, Elton John, Pearl Jam, Simple Minds, Duren Duren, Adele, Spandau Ballet, Deep Purple o Sting. Durant la Pandèmia de Covid-19 el cantant Diodato va gravar ací la cançó que devia haver representat a Itàlia en el Festival d'Eurovisió 2020, cancelat, i va ser emesa en el programa especial que va substituir al certamen Europe Shine a Light.
Va ser el lloc elegit pel Gir d'Itàlia per a finalisar la prova a lo manco en tres ocasions. Francesco Moser es va proclamar vencedor del Gir de l'any 1984 gràcies a la victòria en eixa etapa, que es va celebrar contra el crono, i el Gir d'Itàlia 2010 també va acabar en una contrarellonge en eixa última etapa. Esta volta el vencedor de l'etapa va ser Gustav Larsson, pero no va canviar el líder com 26 anys abans. El dia 2 de juny de 2019, Richard Carapaz es va proclamar campeó del Gir d'Itàlia 2019 en l'última contrarellonge celebrada en Verona, en final d'etapa en la mateixa Arena de Verona.
En 2026, l'arena va albergar la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Hivern i la cerimònia d'obertura dels Jocs Paralímpics de Hivern durant els Jocs Olímpics Milà-Cortina d'Ampezzo 2026.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giovanni Castiglioni i Marco Cofani, "L’Amfiteatre Arena: una questione dona architetti", Architetti Verona, vol. 2, n. 109, Ordine degli Architetti Pianificatori Paesaggisti i Conservatori della província vaig donar Verona, Verona, aprile/giugno 2017, pp. 20-25.
- Filippo Coarelli i Lanfranco Franzoni, Arena vaig donar Verona: venti secoli vaig donar storia, Ent autonomo Arena vaig donar Verona, Verona, 1972
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arena de Verona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.