Anar al contingut

Tipasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tipasa

Tipasa (àrap: تيبازة Tibaza, antigament: Tefessedt, en idioma shenwa: ⴱⴰⵣⴰⵔ Bazar) és una ciutat en la costa d'Argèlia, capital de la província, i subdivisió administrativa wilaya del mateix nom, a 68 km de la capital nacional. En 2008 tenia una població de 25.225 habitants.[1]

Esta zona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1982.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Història antiga

[editar | editar còdic]

Fundada pels fenicios, l'emperador Claudio la va convertir en una colónia militar per a la conquista dels regnes de Mauritània.[2] Després es va convertir en un municipi cridat Colónia Aelia Augusta Tipasensium, que va alcançar una població de 20 000 habitants en el IV segons l'historiador Gsell.[3] Va ser una de les ciutats més importants del Imperi romà en l'actual Argèlia, junt en Timgad, Hippo Regius i Djémila.

La ciutat romana va ser construïda en tres menuts tossals que dominaven la mar, a casi 20 km a l'est de Cherchell (capital de Mauritània Cesariense). De les vivendes, la majoria de les quals estaven en el tossal central, no queden rastres; pero hi ha ruïnes de tres iglésies: la Gran Basílica, la Basílica d'Alejandro en el tossal occidental, i la Basílica de Santa Salsa en el tossal oriental, dos cementeris, els banys, el teatre, l'amfiteatre i el ninfeo. La llínea de les muralles pot rastrejar-se clarament i al peu del tossal oriental es troben els restants de l'antic port.

Les basíliques estan rodejades de cementeris, plens d'ataüts, tots de pedra i coberts en mosaics. La basílica de Sta. Salsa, que va ser excavada per Stéphane Gsell, consta d'una nau i dos passadiços, i encara conserva un mosaic. La Gran Basílica va servir durant sigles com pedrera, pero encara és possible distinguir el pla de l'edifici, que es va dividir en sèt naus. Baixe els fonaments de l'iglésia hi ha tombes excavades en la roca sòlida. Entre elles hi ha una circular, en un diàmetro de 18 m i espai per a 24 ataüts.

Baixe el domini romà, la ciutat va adquirir una major importància comercial i militar pel seu port i la seua posició central en el sistema de camins de la costa romana en el nort d'Àfrica. Es va construir un mur d'aproximadament 7500 peus (2300 metros) al voltant de la ciutat per a la defensa contra les tribus nómades, i es varen construir edificis públics i districtes de cases dins del recint. Tipasa es va convertir en un centre important del cristianisme en el sigle III. La primera inscripció cristiana en Tipasa data de 238, la ciutat va vore la construcció d'una gran cantitat d'edificis religiosos cristians en els sigles III i IV posteriors ... Aproximadament en el 372 Tipasa va aguantar un assalt de Firmus, el líder bereber d'una rebelió que havia invadit les ciutats propenques de Caesarea (Cherchell modern) i Icosium (Alger moderna). Tipasa va servir llavors com a base per a la contra-campanya romana. No obstant, les fortificacions de Tipasa no varen impedir que la ciutat fora conquistada pels vàndals prop de l'any 429, posant fi a la prosperitat que la ciutat havia gojat durant el periodo romà. En l'any 484, durant la persecució de l'iglésia catòlica per part del rei vàndal Huneric, el bisbe catòlic de Tipasa va ser expulsat i reemplaçat per un bisbe arriano, lo que va dur a molts habitants de la ciutat a fugir a Espanya.
Enciclopèdia Britànica.[4]


Comercialment Tipasa va ser de considerable importància, pero no es va distinguir en l'art. El cristianisme es va introduir per primera volta en el III i Tipasa va ser una sèu episcopal, ara està inscrita en la llista de sèus titulars de l'Iglésia catòlica.[5]

Actuals ruïnes de la Tipasa romana

La majoria dels habitants varen continuar sent no cristians fins que, segons la llegenda, Salsa, una donzella cristiana, va tirar el cap del seu ídol de serp en la mar, en lo que l'enfurida població la va llapidar fins a la mort. El cos, miraculosament recuperat de la mar, va ser enterrat, en el tossal sobre el port, en una chicoteta capella que va donar lloc posteriorment a la majestuosa basílica. El martiri de Salsa va tindre lloc en el IV. En l'any 484 el rei vàndal Hunerico (477-484) va enviar un bisbe arriano a Tipasa; en lo que gran part dels habitants va fugir a Hispania, mentres que molts dels restants varen ser cruelment perseguits.[6]

Tipasa va reviure per un breu temps durant l'ocupació bizantina en el VI, pero va rebre el nom àrap de Tefassed quan varen aplegar àraps. El terme traduït significa «greument danyat».[7]

Tomba cristiana en una basílica romana de Tipasa.

En el III el cristianisme va ser adorat per tots els bereberes romanizados i colon romans de Tipasa. D'este periodo ve l'epitafi cristià més antic de l'Àfrica romana datat el 17 d'octubre de l'any 237.[8] En la ciutat es varen construir les majors basíliques de l'Argèlia real: la basílica d'Alejandro i la basílica de Santa Salsa. Tipasa va anar parcialment destruïda pels vàndals en el 430, pero va ser reconstruïda pels bizantino un sigle despuix. A fins de el VII, la ciutat va ser destruïda pels àraps i reduïda a ruïnes.[9]

Era moderna

[editar | editar còdic]

En 1857 es va instalar novament l'àrea, en la creació de la ciutat de Tipaza que ara té casi 30 000 habitants. Prop de Tipaza, en 36°33'58"N, 2°28'50"I, hi ha un transmissor d'ona llarga Tipaza, una instalació per a transmetre un programa de parla francesa en la freqüència d'ona llarga 252 kHz, que pot ser ben rebut en moltes parts d'Europa.

El noveliste, ensagiste, dramaturc i filòsof francés Albert Camus, naixcut en Argèlia, va escriure dos ensajos sobre esta ciutat; Bodes en Tipasa i Tornada a Tipasa.[10] En 1961, dins de les ruïnes romanes, front a la mar i al mont Chenoua, es va erigir una estela en honor a Albert Camus en esta frase en francés extreta de la seua obra Bodes en Tipasa (Noces à Tipasa): “Entenc ací lo que es diu glòria: el dret a amar sense mida " (« Je comprends ici ce qu'on appelle gloire : li droit d'aimer sans mesure. »).[11]

Amenaces

[editar | editar còdic]

No es descriuen.

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Population of Algerian cities
  2. ↑ 2,0 2,1 Unesco. «Tipasa». Consultat el 5 de setembre de 2009.
  3. ↑ Tipasa (en espanyol)
  4. ↑ Roman Tipasa
  5. ↑ Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), p. 991
  6. ↑ Stefano Antonio Morcelli, Africa christiana, Volume I, Brescia 1816, pp. 327–328
  7. ↑ Tipasa, Morocco, Algeria, & Tunisia: a travel survival kit, Geoff Crowther & Hugh Finlay, Lonely Planet, 2nd Edition, abril 1992, pp. 286-287
  8. ↑ Revue africaine, Société historique algérienne, éd. la Société, 1866, p.487
  9. ↑ Toutain Jules. Fouilles de M. Gsell à Tipasa : Basilique de Sainte Salsa. A: Mélanges d'archéologie et d'histoire T. 11, 1891. pp 179-185
  10. ↑ (1981) Albert Camus. Ensajos, Madrit: Aguilar. ISBN 84-03-56096-6.
  11. ↑ «Au sujet de la stèle de Camus dans els ruines de Tipaza» (en fr). Consultat el 24 d'abril de 2021.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tipasa&oldid=853521»