Djémila

Archiu:Roman Ruins of Djemila in Sétif, Algeria.jpg

Djémila

Djémila (en àrap: جميلة), també coneguda com Cuicul, és un jaciment arqueològic romà en Argèlia, inscrit com Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 1982.

Situació

Archiu:Karte Römische Städte in Nordafrika.svg

Localisació de Cuicul en l'Àfrica romana.

Archiu:Champs de pilier.jpg

Conjunt de pilarés en Djémila.

Estes ruïnes romanes s'ubiquen en un parage d'extraordinària bellea. Es tracta de la regió montanyosa de la costa algerina en la província de Setif.

Descripció

En els seus fòrums, temples, basíliques, arcs triumfals i edificis residencials, este jaciment arqueològic és un interessant eixemple de ciutat romana adaptada a terrenys montanyosos.

Història

Djémila és junt a Timgad i Tipasa una de les tres colónies romanes més importants de l'actual Argèlia

La ciutat de Cuicul va ser fundada en un terreny accidentat al nort d'Argèlia al final de el I (en l'any 96), provablement pels veterans de Nerva. El seu nom és el d'un poble o un lloc bereber que encara no s'ha latinizado. És abans de Timgad una de les últimes colónies en Àfrica.

Baixe els Antoninos, la ciutat va ser embellida en un fòrum, un capitolio, varis temples, una cúria, un mercat i un teatre. En la construcció de les grans termes el regnat de Cómodo marca l'extensió de la ciutat cap al sur.

Baixe els Severs, es varen desenrollar nous barris al sur entorn a un gran fòrum, es varen crear nous carrers, i la ciutat poc a poc es va convertir en una ciutat en la que es podia viure be, i en la que es varen desenrollar cases luxoses.

L'antiguetat tardana va vore a Cuicul seguir una vida urbana dinàmica: un barri cristià en basílica i batisteri i es va constituir en la partix sur de la ciutat i es va construir una basílica civil, les luxoses cases dels nobles no varen cessar d'engrandir-se, equipant-se en banys privats i en un espai considerable per a recepcions (basíliques privades). La casa d'Europa o de Castorius revelen este estil de vida dels rics i dels dirigents i han conservat una gran decoració en mosaics.

Cuicul va ser ocupada en 431 pels vàndals els qui varen perseguir als catòlics fins a la seua eixida provisional despuix dels acorts en Genserico en 442.

La ciutat va ser reconquistada pels bizantino, recuperant una apariència d'estabilitat i d'activitat, pero va caure en l'oblit a finals de VI.

Donat l'estat de conservació de les ruïnes, la ciutat va ser inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat en 1982.

Ciutat romana antiga de Cuicul

Penca maximus i decumanus maximus

El penca maximus, que s'unix en la carretera de Lambesi, se situa fòra del centre i seguix la vora occidental del espolón. A l'altura del fòrum, travessa el decumanus maximus. El paviment està notablement ben conservat, pero algunes lloses trencades permeten vore les canonades de desaiguador. Els pilars i columnes que voregen la penca estaven coberts en un atre temps per un teulada que donava covil als transeünts.

En la galeria inferior, vistes successives recorren la penca de nort a sur:

Fòrum

El fòrum era la plaça pública a on es reunien els ciutadans per a comerciar i tractar els assunts de la ciutat. Situat en el creuament de la penca i el decumanus, el fòrum té una superfície de 2000 m². Conserva el seu paviment regular. Antigament estava rodejat de pòrtics i estàtuas sobre pedestals, dels que hui només queden les columnatas que ho delimiten pel sur. En el centre del fòrum es troba un gran altar monumental de la segona mitat de el III decorat en bajorrelieves.

En Cuicul, el fòrum va ser concebut com un complex arquitectònic que agrupava un conjunt d'edificis públics, administratius i religiosos: al nort, el capitolio i el mercat; al sur, el temple de Venus Genetrix; a l'oest, la basílica judicial i la presó; a l'est, la cúria.

Cúria

La cúria es troba al norest del fòrum, prop del capitolio. De la mateixa manera que la basílica civil, en l'actualitat és un vast quadrilàter nuet, revestit de sellars. Antigament, la cúria estava revestida d'ónix i el seu sol estava pavimentado en marbre roig.

Capitolio

El capitolio estava consagrat als cults de Júpiter, Juno i Minerva. Situat al norest del fòrum, era el centre religiós i polític de Cuicul. Té forma quadrada i consta de sis llocs. L'altar dels sacrificis permaneix front a l'escala d'accés al santuari: les seues enormes columnes de 14 metros d'altura es varen derrocar sobre el fòrum.

Mercat de Cosinio

El macellum és un dels monuments més evocadors de la ciutat. Una placa commemorativa nos diu que el mercat va ser oferit a la ciutat per un ciutadà adinerat cridat Lucio Cosinio Primer.

És una sala rectangular de 28 × 23 metros de costat, contigu al capitolio. S'accedix per una porta que dona a un pati a l'aire lliure rodejat per un pòrtic del que només es conserven les columnes de marbre. En el centre, restants d'una font hexagonal esculpida en la que es poden llegir dos inscripcions dedicades a Mercurio, deu del comerç. Baixe el pòrtic hi ha 17 comerços l'accés dels quals està bloquejat per un mostrador de pedra. Entre les columnes, en el costat sur, es va utilisar per a la medició de grans i líquits una tablilla de pedra decorada en escultures, que té tres cavitats rectangulars de diferents tamanys.

Basílica judicial

La basílica judicial ocupa la part occidental del fòrum sobre un àrea de 532 m². Va ser erigida en el 169 durant el regnat de l'emperador Lucio Vero. Va servir com a palau de justícia i bossa de comerç.

Temple de Venus Genetrix

Este santuari està dedicat a Venus, deesa de l'amor i la bellea. César va introduir a Venus Genetrix, deesa de la maternitat i la llar. El temple ha conservat les seues columnes de granit.

Vivendes

Vestigis de mosaics, columnates, piscines i fonts atesten la riquea de certes residències que disponien de sales de recepció i latrinas privades. La casa d'Europa, la casa de l'asno vencedor o la casa de Castorio són els eixemples més notables.

Ciutat romana nova de Cuicul

La nova ciutat es va desenrollar més allà de les muralles destruïdes del sur, en les proximitats del teatre i de les grans termes que daten d'un periodo anterior. Té tots els atributs d'una ciutat romana.

Plaça dels Severs

En el centre geogràfic de Cuicul, el fòrum nou (o plaça dels Severs) separa els barris antics dels nous. Es tracta d'una vasta esplanada inclinada de 3200 m², disposta a finals de el I i principis de el II, dominada a l'oest pel arc de Caracalla i a l'est pel temple Septimiano.

La plaça dels Severs és el punt de partida de cinc carrers. Els dos carrers del nort travessen la ciutat antiga, la tercera pansa baix l'arc de Caracalla i s'unix a la carretera de Sétif, la quarta conduïx al teatre i la quinta prolonga la penca, travessa la plaça i conduïx a les termes i al barri cristià.

En esta plaça hi havia numerosos edificis públics i religiosos. A abdós costats de l'arc s'alcen el pòrtic d'un temple, que va poder servir de tribuna per a arengas, i els restants d'una torre d'aigua; una miqueta més arrere, una vasta sala en àbsit, el mercat de teles i una sala de latrines públiques. Junt al temple Septimiano, una basílica judicial que va substituir a finals de el IV a un temple de Saturn Frugífero.

Al nort queda una alliniació de columnates, únic vestigi dels pòrtics disposts a abdós costats de la plaça.

Arc de Caracalla

Artícul principal → Arc de Caracalla (Djémila).

l'arc de triumfo es va erigir en 216 en honor de l'emperador Caracalla, la seua mare Julia Domna i el seu difunt pare Septimio Sever. Sobre una inscripció dedicada en el frontón, els tres pedestals sostenien les seues estàtues. Atres estàtues ocupaven els casetes en columnes. Construït a l'entrada de la carretera de Sétif, este edifici de 12,5 metros d'altura dona accés a la plaça dels Severs.

En 1839, el duc d'Orleans, Fernando Felipe, de pas per Djémila en un cos expedicionario, ho va vore i va concebre el proyecte de fer-ho transportar a París per a erigir-ho en una plaça. Despuix de la seua mort en 1842, quan el trasllat estava casi llest, es va abandonar el proyecte.

Temple Septimiano

El temple Septimiano, que domina la major part de la ciutat, va ser dedicat en 229, durant el regnat de Sever Alejandro, a la gens Septimania, una família norteafricano originària de Leptis Magna, que va aplegar al poder en Sever en 193.

El temple, situat en el cantó surest de la plaça dels Severs, s'assenta sobre una plataforma flanquejada per columnates i a la que s'accedix per una escalinata de setze escalons. Esta esplanada soporta un segon podi o base de l'edifici, que inclou una nova escalinata i una frontera de columnes corintias de més de 10 metros d'altura. La porta per la que s'accedix a l'interior del temple té un marc rectangular en molduras, inscrit en un arc obert que estava decorat en les efigies de Septimio Sever i Julia Domna.

Teatre

El teatre va ser construït en 161, durant el regnat de Marco Aurelio i Lucio Vero, per Cayo Juliol Crescente i Cayo Juliol Didio Crescentiano, dos notables cuiculitanos. Construït en l'extrem oriental de la ciutat, està adossat a la tossal sobre la que més vesprada es va desenrollar el barri cristià. S'accedix per un camí que rodeja el tossal per la seua base i s'obri a la plaça dels Severs a través d'un arc de doble va.

Les seues grades estan dispostes en semicírcul al voltant de la orchestra i davant de l'escenari. Podia acollir a 3.000 espectadors que accedien a les grades a través d'una ret de galeries cobertes (vomitorium). L'escenari és ample i baix. El decorat consta d'un mur adornat en columnates, hornacinas i estàtues.

Font cònica

Archiu:La fontaine conique a Djemila.jpg

Font cònica i el seu recalat vertical per a albergar la columna montant.

La font cònica està situada en el carrer principal dels nous barris, prolongació de la penca maximus, en els voltants de les termes. Es tracta d'un notable monolit cònic que ocupa el centre d'una pila circular; l'aigua aplegava fins a la part superior per un caño estajat en un recalat vertical que es distinguix donant el regrés a l'estructura. Esta font és del mateix tipo que la Meta Sudans que es trobava prop del Coliseu de Roma.

Les grans termes

Construïdes en 183 baix el regnat de l'emperador Cómodo, les grans termes ocupen una superfície de 2600 m². Les diferents sales -vestuaris (apodyterium), gimnasi, bany de vapor sec (laconicum), bany de vapor humit (sudatorium), bany calent (caldarium), bany templat (tepidarium), bany fret (frigidarium)- es distribuïxen segons un pla simètric.

Les parets revestides de marbre i el sol de mosaic es calfaven per mig d'un sistema d'hipocausto. El vapor d'una sala contigua a on es calfava el combustible (praefurnium) s'evacuava a través de les parets. Una de les sales calfades conserva part de les parets dobles necessàries per a la distribució de l'aire calent. L'edifici continua cap al nort en un gran terrat pavimentada que oferix un vast panorama de la ciutat. Font cònica Les termes, vistes des del batisteri. Termes (vista parcial) Termes (vista parcial)

Casa de Baco

La casa de Baco ocupa una superfície aproximada de 7000 m². Consta de dos sales en àbsits i varis peristilos i jardins a on podien reunir-se diverses societats, entre elles els adoradores de Baco.

Barri cristià

El periodo cristià (IV) va deixar monuments de gran interés: dos iglésies en criptas totes pavimentadas en mosaics, en un ric bestiario i inscripcions, una chicoteta capella, un batisteri en forma de rotonda en banys, un vast complex d'oci i locals, part dels quals varen deure servir per a estajar al clero. Una inscripció indica que la ciutat va permanéixer baix domini romà fins a 476.

Museu de Djémila

El Museu de Djémila es troba a l'entrada del parc arqueològic. Alberga els restants arqueològics descoberts en el jaciment. Conté una colecció única, pel seu número i varietat, de mosaics d'una rara frescura de color, que representen temes mitològics, com el del santuari de Baco ((28 m²)), inspirat en la llegenda de Dioniso.

El museu té un jardí, un pati i tres sales cobertes. El jardí conté capitells, columnes, esteles votivas o funeràries i diverses inscripcions. En el pati s'exponen mosaics i escultures, incloses els busts de Septimio Sever i Julia Domna.

Les parets i els sols de les sales estan decorats en enormes mosaics que adornaven les cases i edificis de Cuicul: el bany de Venus, procedent del frigidarium de la casa de l'Asno victoriós, datat a finals de el IV, el rapte d'Europa per Júpiter metamorfoseado en bou, escenes del cult a Dioniso, un bestario, el rapte d'Hilas per les nimfas, l'escena de la gran cacera.

Festivals internacionals

Cada any s'organisa un festival internacional de la cançó àrap en Djémila, en la Plaça dels Severs, que en 2011 va aplegar a la seua sèptima edició. Pels danys causats al recint, el festival es va realisar, a partir de 2012, en un recint a l'aire lliure contigu al museu. En agost de 2019, el festival va celebrar el seu 15.ª edició, pero no es va poder celebrar la seua 16 edició en agost de 2022 pels tràgics incendis en la zona.

Amenaces

No es descriuen

Personalitats originàries de Cuicul

• Lucio Alfeno Seneción: governador de Britannia de 205 a 207.
• Gaius Valerius Pudens: governador de Pannonia Inferior, Germania Inferior, Britannia i de Africa Proconsularis.
• Claudius Subatianus Aquila: governador de Mesopotamia despuix d'Egipte.
• Claudius Subatianus Proculus: governador de Numidia.

Vore també

• Arc de Caracalla (Djémila)

Referències

• E. Albertini, Els villes mortes, Timgad et Djemila, 1924.
• E. Albertini, Unix nouvelle basilique civile à Cuicul (Djemila), CRAI, 1943, volum 87, nº 3, p. 376-386.
• E. Albertini, Unix inscription de Djemila, CRAI, 1924, volume 68, nº 4, p. 253-258.]
• Yvonne Allais, Li quartier occidental de Djemila (Cuicul), Antiquités africaines, 1971, n° 5, p. 95-120.
• Yvonne Allais, Els greniers publics de Djemila (Cuicul), Société historique algérienne, 1933.
• Yvonne Allais, L'alimentation en eau d'unix ville romaine d'Afrique, Cuicul (Djemila), Société historique algérienne, 1933.
• Yvonne Allais, La maison d'Europe à Djemila, Revue africaine, LXXXIII, 1939.
• Yvonne Allais, Els fouilles de 1950-52 dans li quartier est de Djemila, Libyca, 1954.
• Yvonne Allais, Mosaïque du musée de Djemila (Cuicul), la toilette de Vénus, 1957.
• A. Ballu, Ruines de Djemila (antique Cuicul), 1921.

• A. Ballu, Guide illustré de Djemila (antique Cuicul), 1926.
• M Blanchard-Lemée, Maisons à mosaïques du quartier central de Djemila (Cuicul): études d'antiquités africaines, 1975.
• M Blanchard-Lemée, Dans els jardins de Djemila, Antiquités africaines, 1998.
• M Blanchard-Lemée, Dionysos et la Victoire. - Variations sur un thème iconographique à Sétif et à Djemila, CRAI, 2001, volum 145, n° 1, p. 529-543.
• R. Cagnat, La colonie romaine de Djemila (Algérie), 1923
• R. Cagnat, Li vaig marchar dones Cosinius à Djemila, , 1915, volum 59, nº 5, p. 316-323.
• R. Cagnat, Djemila, colonie militaire de Nerva, CRAI, 1916, volum 60, nº 7, p. 593-599.
• P. Corbier, «Cuicul, unix ville moyenne prospère sous els Antonins et els Sévères», en Ségolène Demougin, Xavier Loriot, Pierre Cosme i Sabine Lefebvre ed., H.-G. Pflaum, un historien du xxe siècle. Actes du colloque international de Paris (octubre de 2004), Ginebra, 2006, p. 49-73.
• M. Douel, L'Algérie romaine. Forums et Basiliques. Timgad. Djemila. Khemissa. Madaure. Cherchell. Tipasa, 1930.
• Xavier Dupuis, Els origines de la colonie de Cuicul, BSAF, 2001, p. 151-161.
• Ennabli, Abdelmajid. "North Africa's Roman art. Its future" en North Africa's Roman art. Its future., World Heritage n°16, setembre de 2000, p. 18-29.
• P. A. Février, Notes sur li développement urbain en Afrique du Nord els exemples comparés de Djemila et de Sétif, Cahiers archéologiques, 1964.
• P. A. Février, Inscriptions chrétiennes de Djemila, Cuicul, 1965
• P. A. Février, Remarques sur els mosaïques de basse époque à Djemila, 1965
• P. A. Février, Cuicul, 1968.
• Louis Leschi, Mosaïque à scènes Dionysiaques de Djemila-Cuicul (Algérie), 1936.
• Paul Monceaux(1913).Comptes-rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.57(4)Consultat el 12 de març de 2023..

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Djémila.
• Djemila lloc en perill
• Algerian Tourism (francés)
• Adventures of Algeria (anglés) [2] archivat en Wayback Machine.