Nimes
Nimes (pronunciat [ˈni. més]; en francés: Nîmes, pronunciat /nim/; ) és una ciutat del sur de França, capital del departament de Gard, en la regió d'Occitània. En 2016, tenia una població de 154 196 habitants. És famosa per la multitut de restants de l'época romana que es conserven en prou bon estat, destacant entre ells un amfiteatre (l'Arena de Nimes), a on encara se celebren espectàculs i teatres, fonamentalment taurins, i la Maison Carrée, antic temple romà i sèu actualment d'un espectàcul 3D sobre personages històrics de Nimes. Abdós construccions daten d'el I i es troben en el caixco urbà. En les seues afores es troben la torre Magna (aproximadament d'el I a. C.) i el Pont del Gard (19 a. C.), un dels més famosos aqüeductes romans, construït per Agripa. Són també reseñables la catedral de Saint Castor (la construcció del qual va escomençar en el XI) aixina com varis museus d'arqueologia, i els Jardins de la Fontaine (Jardins de la Font) d'el XVIII.
Economia
Nimes és un centre agrícola i industrial especialisat en productes textils, químics, alimenticis, elaboració de coñac, de calcer i de maquinària.
Història
En els seus orígens va ser un assentament gal, pero entre 120 i 117 a. C. va ser ocupada pels romans. Va ser el procònsul Cneo Domicio Enobarbo el que la va incorporar per a assegurar el camí cap a Hispania i va construir la via Domitia fundant Narbona, capital de la Galia Transalpina i més vesprada de la Narbonense (27 a. C.). Cap a 50 a. C. es convertix en colónia romana, conservant, adaptat baix la forma Nemausus, el seu primitiu nom gal, acreditat en monedes com Namaus o Namausatis.[1] Molts dels veterans de Juliol César varen ser assentats allí i varen rebre lots de terra per a cultivar en la planura de Nîmes, encara que la colónia com tal no es va terminar d'organisar fins a c. 27 a. C., a través d'Agripa, possiblement despuix d'una segona deducció augustea. En el II va substituir a Narbona com a capital de la Narbonense. En 462 va caure en poder dels visigodos, els quals la varen conservar despuix de la derrota de Vouillé i la destrucció del regne de Tolosa, formant part de la Septimania visigoda. Un bisbat apareix el V. Conquistada pels musulmans als visigodos en 719, en 754 va passar als carolingis i va ser sèu d'un comtat, que va estar vinculat a Septimania. En 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen en el IX i entroncaron ràpidament en la casa vizcondal d'Albi, la qual era feudataria de Tolosa pero purament nominal. Fins a 1185 els vescomtes no varen reconéixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels creuats de Simón de Monfort en 1215 pero va tornar baix sobirania dels vescomtes de la dinastia Trencavel en 1224, fins que en 1226 les tropes reals la varen recuperar i Luis IX de França va ser coronat. En 1271 va ser incorporada a la corona. Durant la Reforma es va convertir en un bastió hugonote, produint-se en 1567 una matança de catòlics denominada Miguelada. Despuix d'una etapa de decadència que es va iniciar en la revocació en 1685 del Edicte de Nantes, en el XIX va iniciar un periodo de prosperitat econòmica.
Patrimoni
- l'Arena de Nimes, un amfiteatre romà construït a finals d'el I d. C. A lo llarc de l'història l'amfiteatre va sofrir numeroses reformes interiors ya que els vescomtes de Nîmes varen construir el seu palau-fortalea dins de l'amfiteatre. Posteriorment un chicotet barri va ser erigit en el seu interior, el qual contava en unes cent vivendes i dos capelles. Estes edificacions varen permanéixer fins a el XVIII en que es va decidir eliminar-les per a tornar-li l'aspecte original. Està considerat l'amfiteatre millor conservat del món. En l'actualitat es troba remodelat i s'utilisa com coser taurí per a la celebració de corregudes de bous des de 1863
- la Maison Carrée és un temple construït en l'any 16 a. C. per Augusto. El temple s'alça sobre un gran podi i una escala central que dona accés a la frontera des del fòrum. És un edifici en sis columnes en la part frontal, en els laterals huit de les dèu columnes estan integrades en els murs. Va ser construït en orde corintio en marbre. És l'únic temple antic conservat íntegrament.
- Els Jardins de la Fontaine construïts en 1745 en la zona romana de la Source. I estan considerats els jardins públics més antics d'Europa. Els jardins estan plens de construccions romanes i d'el XVII, que inclouen la Tour Magne i el Temple de Diana entre molts uns atres. En ell podem trobar fonts, estàtues, escalinates, avingudes i balaustrades d'estil neoclàssic.
- La Tour Magne o Torre Magna va ser construïda en l'any 15 a. C., era la torre més alta i prestigiosa de tota la muralla i és visible des de casi qualsevol punt de Nîmes, en estar enclavado en el cim del mont Cavalier. Hui en dia està situada en plens Jardins de la Fontaine. Era una espècie de far i punt de referència per a la ciutat, senyalant la presència del santuari de la Source, segurament elloc de cult prerromano. La torre en els seus dos nivells s'alça 32 metros, encara que anteriorment tenia tres.
- La muralla romana va ser erigida entre els anys 16 i 15 a. C. Tenia una llongitut de 7 km, una altura de 9 m i un esgambi de 2 m. Hui en dia només seguixen en peu dos portes i alguns fragments de muralla. Davant de la muralla passava la Via Domitia.
- Catedral basílica de La nostra Senyora i Sant Castor
- Pont del Gard, un aqüeducte romà.
- Museu de Belles arts de Nimes.
Clima
Demografia
Deports
La ciutat acull al club de fútbol Nimes Olympique FC, que competix en la tercera categoria del fútbol de França, el Championnat National. En el Stade dones Costières disputa els seus partits de local.
Persones notables
- Artícul principal → .
Referències lliteràries
La ciutat és citada pel seu nom romà, Nemausus, per Juliol César en l'àlbum d'Astérix «El regal del César» (1974, guion de René Goscinny i dibuixos d'Albert Uderzo).
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nimes.- de Llibre
- Arènes de Nîmes, Maison Carrée & Tour Magne (en francés i en anglés)
- Guia de Nimes Informació turística de la ciutat de Provença
- [2]
- Nimes
- Eleccions municipals de 2008 [3] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nimes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.