Arena de Nimes
La Arena de Nimes (també Arenas de Nimes según su nombre en francés Arènes de Nîmes) és un amfiteatre romà situat en la ciutat francesa de Nimes, en el departament de Gard, en la Regió d'Occitània. Edificat en l'any 27 a. C.[1] El coser, que va ser remodelat en 1809, s'utilisa com coser taurí en el que se celebren corregudes de bous des de 1863. L'Arena de Nimes és la sèu de dos fires taurines a l'any. També s'usa per al programa Intervilles, un atre tipo d'espectàcul.[2][3]
El colós de Nimes és l'amfiteatre romà en millor estat de conservació dels existents. Té un rode elíptic de 133 m de llarc i 101 m d'ample. Està rodejat per 34 grades, sustentades per una construcció abovedada.[4] Té capacitat per a 16.300 espectadors i conte des de 1989 en una coberta mòvil i un sistema de calefacció.[2][5] És un dels colossos taurins més importants de França.[6]
Història
[editar | editar còdic]Construït en temps d'emperador Augusto, a l'inici de l'Imperi, l'amfiteatre va ser fortificado pels visigodos i rodejat en una muralla. Durant els turbulentos anys que varen seguir a l'afonament del poder visigodo en Hispania i Septimania, l'invasió musulmana i posterior pren pels reis francs (principis de el VIII), els vescomtes de Nimes varen construir el seu palau-fortalea dins de l'amfiteatre. Més tart un chicotet barri es va desenrollar en el seu interior, el qual contava en unes cent vivendes i dos capelles. Setcentes persones vivien dins en el seu moment de major esplendor.[6]
Les construccions varen permanéixer en l'amfiteatre fins a el XVIII, quan es va decidir eliminar-les per a tornar a l'amfiteatre el seu aspecte original. La primera correguda de bous celebrada en l'amfiteatre va tindre lloc en maig de 1863, en la que es acartelaron toreros espanyols.[6] No obstant, Sánchez Neira en la seua obra Arena de Nimes, indica que en 1853 es varen realisar una vintena de corregudes de bous en Nimes a càrrec de Pedro Fernández, banderillero naixcut en Valdemoro, i la seua colla, actuacions que es varen repetir a l'any següent en 1854.[7][8]
En Nimes se celebra varis festivals taurins d'índole internacional, el de Pentecostés que reunix als toreros i ganaderies més destacats a lo llarc d'una semana en corregudes de bous, tancades en bous camargueses i diferents festejos i el de la fira de la Verema en el més setembre en la que se celebren diferents corregudes de bous i novillas en el colós romà Arena de Nimes.[9][10][6]
Concerts
[editar | editar còdic]En l'Arena de Nimes també se celebren concerts musicals i deportius que, en algun cas, s'han gravat i comercialisat.
- En 1987, el boxejador mexicà Juliol César Chávez va expondre el seu campeonat mundial súper ploma front al brasiler Francisco Tomás Dona Cruz, a qui noqueo en el tercer assalt.[11][12]
- En setembre de 1992 el grup britànic Dire Straits va actuar i part del concert va ser editat en el seu àlbum en directe On the night, llançat en 1993.
- En juliol de 2005 el grup alemà Rammstein va actuar i, posteriorment, es va editar el seu concert en DVD
- En juliol de 2009 va actuar Metallica, el concert del qual també es va editar en DVD i Blu-Ray, titulat Français Pour Unix Nuit.
- En juliol de 2012 el duo de música electrònica Justice va actuar i va gravar el seu disc en directe Access All Arenes en este lloc.
- 22º Festival de Nîmes 2018, del 17 al 22 de juny, varen actuar Marilyn Manson, Lenny Kravitz, Jamiroquai, Sting, Indochine, Norah Jones, Massive Attack, Texas i Simple Minds entre uns atres.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCossío1996">Cossío (1996). «Places de bous de tot el planeta taurí», Els bous. Tractat tècnic i històric, Madrit: Espasa-Calp, p. 644. OCLC 36293808. ISBN 84-239-9611-5.
- ↑ 2,0 2,1 «Els arènes» (en fr). Nîmes. Consultat el 2 d'octubre de 2019.
- ↑ «Restauration dones Arènes» (en fr). Nîmes. Consultat el 2 d'octubre de 2019.
- ↑ «Els Arenes de Nimes, description generale parell Emile Esperandieu». Nemausensis. Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ «Amphithéatre ou Arènes». Ministère de la Culture. Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Places de bous de França».Revista Nacional d'Arquitectura.Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez de Neira1879">Sánchez de Neira (1879). El toreig: gran diccionari tauromáquico, Madrit: Imprenta i llibreria de Miguel Guijarro, p. 230.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez de Neira1879">Sánchez de Neira (1879). El toreig : gran diccionari tauromáquico, Madrit: Imprenta i llibreria de Miguel Guijarro, p. 613.
- ↑ «Nimes presenta la seua Fira de la Verema» (en és-es). La Raó (Espanya). Consultat el 1 d'octubre de 2019.
- ↑ «Fira de Pentecostés» (en és). France-Voyage. Consultat el 1 d'octubre de 2019.
- ↑ «Juliol César Chávez va escomençar barallant contra una chiqueta» (en és-mx). Processe. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2020. Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ Camarillo, José Luis. «El boxeig i el seu baix món; Chávez i Zamora, els més sonats». ESTO. Consultat el 15 de giner de 2020.
- ↑ «Festival de Nîmes 2018: Marilyn Manson, Lenny Kravitz, Calogero, Jamiroquai, Indochine...». Agenda Concerts. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2020. Consultat el 15 de giner de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arena de Nimes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.