Maison Carrée

Maison Carrée

La Maison Carrée  és un temple romà consagrat al cult imperial en la ciutat francesa de Nimes. El 18 de setembre de 2023 va ser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco.

Descripció

L'estructura de l'edifici és rectangular i medix 32 m de llarc, 16 m d'ample en una altura de 20 m. Té una coberta a dos aigües i l'única escala d'accés està en la frontera porticada, que donava al fòrum. El temple és considerat paradigmàtic de l'arquitectura romana degut a que s'alça sobre un gran podi de parets verticals i que és un temple pseudoperíptero, que les seues semicolumnas laterals i atrasseres s'adossen al mur de la cella —el santuari pròpiament dit, reservat a l'image de la divinitat en els temples romans, etruscs i grecs— simulant aixina galeries obertes. És un edifici hexástilo —és dir, en sis columnes en el pòrtic—, i la seua decoració és d'Orde corintio. Està construït en pedra calcàrea extreta de les antigues pedreres del Bois dones Lens, situades a 25 km a l'oest de Nîmes.

Història

Archiu:Acta Eruditorum - I iscrizioni, 1760 – caps block 6 13444805.jpg

Ilustració des de la resenya de Dissertation sur l'ancienne inscription de la Maison-Carrée de Nismes publicada en Acta eruditorum, 1760

La datació del temple ha donat lloc a diverses controvèrsia. Si alguns autors, basant-se en estudis realisats en el sigle XIX i en els de Emile Espérandieu en 1919, daten la construcció en l'any 16 a. C., uns estudis portats a terme entre 1964 i 1970 per encàrrec del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS) situen la seua construcció a l'inici del sigle I de nostra era, entre l'any 1 i el 4. Confirmen aixina les dates alvançades per un primer estudi de l'arqueòlec nimiense J.F. Séguier en 1758. Una inscripció hui desapareguda, pero reconstituida sobre la base dels punts de anclaje de les antigues lletres de bronze, indica que l'edifici estava dedicat a Cayo i Lucio César, fills de Marco Vipsanio Agripa i nets de l'emperador Augusto, als que este últim va adoptar i va nomenar per a succeir-li.

El bon estat de conservació de la Maison Carrée es deu a la seua ocupació continuada des de l'Edat Mija. Entre els sigles XIII i XV, va ser utilisada com a ajuntament. En 1670, va ser venuda als Agustinos que la varen convertir en iglésia. Despuix de la Revolució francesa, va albergar els archius del departament de Gard abans de ser museu de Nimes en 1823. Des de 1840, és monument històric de França. En 1993, en l'atre extrem de la plaça que rodeja la Maison Carrée, es va inaugurar el museu d'art contemporàneu de Nimes al que es va cridar Carré d'Art, per la seua proximitat a l'antic temple. L'edifici i el nou disseny de la plaça varen ser obra de l'arquitecte Norman Foster.

La Maison Carrée ha inspirat el disseny de varis edificis d'estil neoclàssic, com l'iglésia de la Madeleine en París, l'iglésia de Sant Marcelino en Rogalin, Polònia, i el Capitolio Estatal de Virginia, obra de l'arquitecte i president d'Estats Units Thomas Jefferson.

Restauracions

El bon estat de conservació del temple es deu en part a que ha segut restaurat en numeroses ocasions a lo llarc de l'història. Fins al sigle XIX formava part d'un conjunt d'edificis anexos, els quals varen ser demolits quan l'obra romana va passar a albergar el Museu de Belles arts de Nimes (de 1821 a 1907), quedant aixina el temple exent que sense dubte va ser en orige. El pronaos va ser restaurat al començament de el XIX i també llavors es va cobrir en una nova teulada d'estil romà. El portón actual va ser colocat en 1824.

Entre 1988 i 1992 es va sometre a noves restauracions que varen incloure un nou techado i l'adequació de la plaça que ho rodeja, en lo que es va poder desvelar el traçat del fòrum romà. Va ser també llavors quan es va encarregar a l'arquitecte Norman Foster que dissenyara l'edifici d'una moderna galeria d'art i biblioteca pública, el Carré d'Art, en l'extrem de la plaça que havia ocupat el teatre de Nimes, destruït per un incendi en 1952. El proyecte de Foster ampra materials moderns com a acer i vidre pero pren prestats elements de disseny de l'obra romana com el pòrtic i les columnes.

Entre els anys 2006 i 2011 el temple romà va sofrir una intensa restauració i neteja que li ha tornat l'esplendor d'antany. L'intervenció va començar en la seua frontera sur, que va recuperar la seua blancor original, i en successives campanyes es va passar a intervindre en les fronteres oest, la de l'est i finalment la part més complexa, el pòrtic principal d'accés. Les obres varen netejar la pedra, varen restituir elements decoratius en relleu, varen retirar restants de restauracions inadequades i varen consolidar parts que amenaçaven en desplomar-se. El 12 de febrer de 2011 la vila de Nimes va celebrar el final de l'espectacular restauració i va inaugurar una exposició que relatava els quatre anys, les quarantaquatre mil hores de treball i els tres millons i mig d'euros amprats en recuperar este icònic monument.

Vore també

• Anex:Llista de temples romans
• Arquitectura de Roma Antiga

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la Maison Carrée.
• Pàgina web oficial de la Maison Carrée