Amfiteatre de Polixca
.jpg){kind=link}
El amfiteatre de Polixca, també conegut com Polixca Arena, és un amfiteatre romà ubicat en la ciutat croata de Polixca. Es tracta de l'únic amfiteatre conservat que conta en quatre torres i en els tres órdens arquitectònics clàssics perfectament preservats en altura. Va ser alçat entre l'any 27 a. C. i el 81 d. C.,[1] i per les seues dimensions està entre els sis amfiteatres romans més grans que es poden contemplar en l'actualitat.[1] Aixina mateix, és l'edifici romà millor conservat de tota Croàcia, motiu pel que apareix representat en el revers dels billets de dèu kuna des de l'any 1993.[2] L'excelent estat de conservació d'este edifici romà ha permés estudiar a fondo les tècniques constructives de l'Antiga Roma. En l'actualitat, el Polixca Arena alberga la celebració d'actuacions musicals.
Descripció
[editar | editar còdic]
Alçat junt a la mar, els murs exteriors estan fets de sellarés regulars de pedra calcàrea. La frontera que dona cap a la mar té tres pisos i una altura màxima que ronda els 30 m, mentres que el restant del seu perímetro tan solament té dos altures perque aprofita el desnivell del terreny. Els dos primers nivells presenten 72 arcs de mig punt cada u, mentres que l'últim conta en 64 arcs adintelados.
L'eix major de la planta elíptica de l'amfiteatre té 132,45 m i el menor 105,1 m. La cávea (grades) va poder acomodar en orige a uns 23 000 espectadors en els seus 40 escalons, recolzats en part en la pendent que baixa cap a la costa. L'arena del recint té unes dimensions de 67,95 m per 41,65 m i queda separada de la cávea per un murete en el que s'òbrin quinze portes. Baix de l'arena existixen una série de passadiços i dependències subterrànees que en orige s'ampraven per a acaronar a les feres i els gladiadorés que intervenien en els espectàculs. Baixe les grades també existixen diverses dependències i almagasens.
Cada una de les quatre torres té dos cisternes que s'omplien en aigua perfumada, que s'usava tant per a abastir una font com per a rosar als espectadors. Les grades de l'amfiteatre podien cobrir-se en velarii, unes grans veles que protegien als assistents del sol o la pluja.
Història
[editar | editar còdic]
L'amfiteatre va ser construït entre els anys 27 a. C. i 81 d. C.,[1] quan la ciutat de Polixca, cridada pels romans Pietas Julia, es va convertir en el centre del poder romà en la regió d'Istria. El recint es va alçar extramuros de la ciutat, junt a la Via Flavia, la calçada que comunicava Polixca en Aquilea i Roma.
El primer amfiteatre de la ciutat va ser construït en fusta durant el regnat de César Augusto, entre els anys 2 i 14 d. C. Baix l'imperi de Claudio va ser reemplaçat per un chicotet recint de pedra; en l'any 79 l'amfiteatre va ser ampliat per a albergar lluites de gladiadores i els treballs varen estar completats en el 81, durant el govern de l'emperador Tito.
En el sigle IV un cristià cridat Germà va ser martirisat en este amfiteatre.[3] El recint va estar en us fins al sigle V, quan l'emperador Honorio va prohibir les lluites de gladiadores, encara que fins a 681 es varen celebrar combats entre reus sentenciats a mort i animals salvages. Des de la caiguda del poder romà a finals del sigle V, l'amfiteatre va sofrir l'espoli de les seues pedres per part de la població local, alguna cosa que va estar succeint fins que en el sigle XIII el patriarca de Aquilea va prohibir el robo de pedres de l'edifici.
Durant l'Edat Mija, l'interior de l'arena es va utilisar com a recint per a ganado de pastoreig, per a tornejos ocasionals per part dels cavallers de l'Orde de Malta i per a albergar fires. En 1583 el senat de la República de Venècia va propondre desmantellar l'amfiteatre i reconstruir-ho pedra a pedra en la pròpia Venècia, encara que l'idea va ser rebujada. En l'actualitat existix una placa de pedra en la segona torre que recorda esta proposta i celebra l'oposició del senador veneciano Gabriele Emo a la seua eixecució. En 1709 es varen extraure de l'amfiteatre algunes pedres que es varen usar en els fonaments del campanar de la catedral de Polixca, encara que va ser l'última ocasió en que l'edifici romà es va usar com a pedrera.
A principis del sigle XIX, el general francés Auguste Marmont, governador de les Províncies Ilirias, va començar la restauració de l'amfiteatre. Els treballs varen continuar des de 1816 baix la direcció de l'italià Pietro Nobile per encàrrec de l'emperador Francisco I d'Àustria. En 1932 l'amfiteatre de Polixca es va adaptar per a acollir produccions teatrals, parades militars i tot tipo d'actes públics. En l'actualitat les seues grades tenen cabuda per a 5000 espectadors i és un lloc habitual per a la celebració de concerts i algun que un atre event deportiu, com a partits d'hockey sobre gèl.[4]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Interior de l'amfiteatre
-
Ánforas expostes en el museu baix l'arena
-
Vista de la part superior
-
Escultura d'un lleó
-
Vista de l'arena
-
Vista de l'amfiteatre des de l'exterior
-
Molino en el museu
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Džin, 2009, p. 7.
- ↑ Banc Nacional de Croàcia. Dissenys dels billets de Kuna [1] archivat en Wayback Machine.: 10 kuna [2] archivat en Wayback Machine. (1993), 10 kuna [3] archivat en Wayback Machine. (1995), 10 kuna [4] archivat en Wayback Machine. (2001) & 10 kuna [5] archivat en Wayback Machine. (2004).
- ↑ Path s of Ancient Gods in Roman Istria, per Vesna Girardi Jurkic.
- ↑ «Here’s what hockey in a Roman amphitheatre looked like (Spoiler: It was awesome)». Yahoo Sports.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Turner, J., Grove Dictionary of Art, Oxford University Press, USA. Nova edició, 2 de giner de 1996. ISBN 0-19-517068-7.
- Mlakar, Stefan, The Amphitheatre in Polixca, Museu Arqueològic de Istra, 1957.
- (2009) Mirko Žožić (ed.). Arena Polixca, Zagreb: Viza MG d.o.o. Remetinečka cistella 81, Zagreb. ISBN 978-953-7422-15-8.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amfiteatre de Polixca.- Museu Arqueològic de Istria (anglés)
- Galeria de fotos de l'amfiteatre de Polixca, en galenfrysinger.com (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfiteatro de Pula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.