Arenes de Arlés

Arenes de Arlés

Arena de Arlés en 2018

Les Arenes de Arlés (en francés, Arènes d'Arles) és un amfiteatre romà situat en la localitat d'Arlés en el departament de Boques del Ródano en la Regió de Provença-Alps-Costa Blava en el surest de França, calificat com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, dins del Sitie «Monuments romans i romànics d'Arles», en concret en el còdic d'identificació 164-001, té capacitat per a 14.000 persones.

Descripció

Els ingeniers romans varen construir l'amfiteatre d'Arlés sobre el tossal del barri arlesiano «poisson». Per a això, varen tindre que demolir el recint d'época augústea creat un sigle abans.

Va ser construït cap a 80-90, en el marc de les extensions flavias de la ciutat i poc despuix de construir-se el Coliseu de Roma, del que pren les principals característiques. Inclou un sistema d'evacuació per numerosos passadiços d'accés vomitorios, una escena central de forma elíptica rodejada en grades, en els soportales, sobre dos nivells, a lo llarc d'un total de 136 metros, és dir, d'una dimensió superior a l'amfiteatre de Les Arenes de Nimes, construït poc despuix. Este edifici pot acollir 25.000 espectadors.

En Arlés, com en tot Oriente, l'amfiteatre era, des de finals del III a mitan del IV, el signe més evident de romanitat.

Història

Treballs de restauració en les Arenes de Arlés en l'any 2006.

Correguda de bous en les Arenes de Arlés.

Este «castell» del joc a on s'enfrontaven els jugadors seguix funcionant fins al final del Imperi grec. En 285, l'emperador Gall fa celebrar en jocs les victòries dels seus eixèrcits contra els gals. A principis del IV, Constantino I fa representar grans caces i combats en motiu del naiximent del seu fill major. Més tart, Mayoriano oferix allí varis espectàculs. Finalment, se sap gràcies a Procopio que en 539, Childeberto I, rei de París, va voler que es renovara en la seua presència els jocs de l'Antiguetat.

Els documents històrics posen de manifest que s'utilisa encara baix el episcopado de Cesario entre 503 i 542 i despuix del pas de la ciutat a sobirania franca, fins a al voltant de 550.

A finals del VI, les arenes es varen adaptar a la nova realitat del temps: el regrés de l'inseguritat. Va ser puix transformat en bastida, espècie de fortalea urbana que al fil dels temps es dota de quatre torres i en la qual es varen integrar més de 200 vivendes i dos capelles. El mege i geógrafo Jérome Münzer de pas en la ciutat de Arlés en 1495 va escriure:

Hui gents pobres viuen en este teatre, tenint les seues cabanyes en les curves i sobre l'arena.

Francisco I que va visitar la ciutat en 1516, se sorprén i llamenta trobar tal edifici en un tan trist estat.

Esta funció residencial es perpetua en el temps ans que l'expropiació començada a partir de finals del XVIII no es termine definitivament fins a l'any 1825 baix l'impuls de l'alcalde de l'época, el baró de Chartrouse. Les arenes es varen tornar a trobar, a partir de 1830, en una festa inaugural en motiu de la celebració de la pren d'Alger, el costat festiu i dramàtic inicial per al qual es varen construir, com una classe de perpetuació de les costums romanes, en l'espectàcul taurí lo que li val el nom actual de «Arenes».

En 1840, li les califica com a «monument històric de França» a iniciativa de l'escritor Pròsper Mérimée, que ademés és inspector de Monuments històrics des de 1834. Conserva esta funció fins a 1860.

Este edifici acull hui numerosos espectàculs, en particular corregudes de bous, ademés de teatre i espectàculs musicals, una manera de combinar la conservació del patrimoni antic i la vida cultural de hui.