Sisapo
El jaciment de Sisapo es correspon en un municipium romà emplaçat en el llogaret de La Benvinguda, pertanyent al terme municipal d'Almodóvar del Camp i ubicat en la part centre-occidental del Valle de Alcudia en la província de Ciutat Real, comunitat autònoma de Castella-la Mancha, en Espanya.
S'enquadra dins de la zona denominada com l'Oretania prerromana.
En época romana va constituir el principal centre articulador de la zona, en el que se centralisaven les diferents tasques d'explotació minera aixina com activitats agropecuarias complementàries.
Identificació
[editar | editar còdic]Tradicionalment la ciutat es Sisapo s'havia identificat en la propenca Almadén, o en atres emplaçaments pròxims, lo que es deu a que Almadén és mundialment famosa per la seua producció de cinabre, conegut en época clàssica com minio, i que les fonts de l'época associaven en Sisapo. L'inici d'un proyecte d'investigació més exhaustiu dels restants emplaçats en la Benvinguda va posar en dubte esta tesis.[1]
Als descobriments que varen ser reforçant l'idea d'emplaçar la ciutat de Sisapo en la Benvinguda, es va unir el d'una inscripció a on es podia llegir (S) ISAPON (I), lo que va supondre un abans i un despuix per a fixar l'emplaçament d'esta mítica ciutat, mencionada per Plinio el Vell, i molt reconeguda en l'antiguetat per ser la sèu de gestió i/o excavació del cinabre més afamado de l'Imperi Romà.
Posteriorment, i gràcies a investigacions portades a terme per l'equip dirigit per la doctora Zarzalejos, es va localisar en 2001 nova epigrafia romana que fa referència a el "municipum municipii [Sisaponensium]" possiblement relacionat en uns augustales, sense que existixca ya dubta alguna de l'identificació del jaciment.[2]
Fases d'ocupació
[editar | editar còdic]
Fase Tartésica i Ibèrica
[editar | editar còdic]Es coneix poc d'esta fase, si be va aparéixer reutilisada en els murs de la Casa de les Columnes Rojas una estela de guerrer típica de l'edat de bronze.*«Troballa d'una estela de guerrer en el jaciment de Sisapo». En principi, el núcleu va ser fundat a finals de el VIII A.C. o principis de el VII A.C. Entre els sigles VII - III A.C., existix ceràmica de fabricació local típica de la cultura Tartésica i possible influència fenicia, en presència de ceràmica grega importada.[3][4]
Fase Romana
[editar | editar còdic]La fase d'ocupació romana comença en els sigles I-II A.C., i es dedicava a l'explotació de les mines a través de la societat Socii Sisaponensis, d'acort a diversa epigrafia trobada en les ciutats de Corduba, Capua i Roma.[5][4]
La ciutat és potenciada en temps de l'emperador Augusto, pertanyent els principals elements arquitectònics romans als dos primers sigles de la nostra era.
Fase Tardorromana i Visigoda.
[editar | editar còdic]S'han localisat abundants monedes de el IV, aixina com una necròpolis orige visigodo. Es reutilisen elements arquitectònics d'époques anteriors per a les construccions d'esta época. A partir d'este moment, la ciutat comença un decliu que durà fins al seu total abandó, en presència àrap i medieval d'escassa rellevància.
A partir d'este moment, la ciutat començarà a ser espoliada, i el pas del temps sepultarà els seus restants per més de 15 sigles, fins al seu descobriment en el XX.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «La busca de Sisapo: hipòtesis sobre la reducció geogràfica de la capital del cinabre hispà» (en espanyol). Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ «¿Sisapo en la Benvinguda (Ciutat Real)? De nou sobre la radicació geogràfica i l'estatut jurídic de la capital delcinabrio hispà» (en espanyol). Consell Superior d'Investigacions Científiques - Instituo de Història. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 8 de juny de 2012.
- ↑ «El periodo orientalizante: actes de el III Simpòsium Internacional d'Arqueologia de Mèrida, protohistòria del Mediterràneu Occidental» (en espanyol). CSIC, 2005. Consultat el 22 de febrer de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Nou document epigràfic per a la localisació de Sisapo» (en espanyol). Consultat el 30 d'agost de 2010.
- ↑ «Imperial Mines and Quarries in the Roman World» (en anglés). Oxford University Press. Consultat el 30 d'agost de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sisapo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.