Anar al contingut

Amfiteatre de Cartagena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amfiteatre de Cartagena

L'amfiteatre de Cartagena va ser un amfiteatre romà construït en la ciutat de Carthago Nova (Cartagena, Espanya) situat sobre el cerro de la Concepció. Sobre l'estructura de les ruïnes de l'amfiteatre es va construir en el XIX la plaça de bous de Cartagena.[1]

En l'actualitat s'està procedint a la seua excavació integral i s'ha constituït una fundació per a la restauració i musealizaació del jaciment.

Construcció

L'amfiteatre actual es va construir en temps de la dinastia flavia, pero sembla que es va fer sobre un anterior d'época republicana. En la seua construcció es va amprar andesita (una pedra volcànica procedent del Cabezo Beaza) i tabaires (una arenisca procedent de la diputació de Pedreres).

Part de l'amfiteatre es va construir sobre la roca aprofitant el desnivell del cerro de la Concepció. Una atra part de l'edifici es va alçar sobre voltes i contraforts. Tenia forma elíptica i es calcula que tindria una capacitat para entre 10 000 i 11 000 espectadors.

Història del jaciment

A diferència del teatre romà, l'existència del qual s'ignorava per complet fins al XX, les ruïnes de l'amfiteatre varen ser sempre visibles en la ciutat. Per este motiu, quan el poeta andalusí Hazim al-Qartayanni menciona en la seua obra la cridada Casa dels Lleons (Dar al-Usud), el historiador Alfonso Grandal assegura que provablement es referixca a l'amfiteatre.[2] En l'Edat Moderna, la zona en la que es trobava va passar a denominar-se Antigones, per la gran cantitat de restants antics que apareixien quan s'excavava.


En 1854 es va alçar sobre el graderío de l'amfiteatre l'actual plaça de bous, que va aprofitar l'estructura de l'edifici romà per a recolzar els seus fonaments sobre ell.

Referències

  1. ↑ «L'Amfiteatre Romà de Cartagena que mai vorem ...» (en és). Descobrint Múrcia. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  2. ↑ Grandal López (1996). «La Cartagena musulmana», Manual de història de Cartagena, Ajuntament de Cartagena, pp. 129. ISBN 84-875-2936-4.


Referències