Teatre romà de Cartagena
.jpg){kind=link}
El teatre romà de Cartagena és un teatre d'época romana, construït entre els anys 5 i 1 a. C. en la ciutat de Cartago Nova, actual Cartagena. El 21 de giner de 1999 va ser declarat be d'interés cultural en la categoria de monument.
Història
[editar | editar còdic]Construcció
[editar | editar còdic]El teatre romà va ser construït en temps de l'emperador Augusto. En 44 a. C. la ciutat havia segut elevada al ranc de colónia romana, baixe el títul de Colónia Vrbs Iulia Nova Carthago (C.V.I.N.C) i, poc despuix, l'emperador Augusto es va llançar a l'ambiciós pla de romanización i urbanisació de la ciutat, que ya contava en un gran amfiteatre, d'época republicana, i que l'emperador dotaria d'un gran fòrum i un teatre de grans dimensions.cita requerida El teatre va ser dedicat a Lucio César i Cayo César, príncips de la joventut i nets de Octavio Augusto, els noms dels quals apareixen en dos grans llindars de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. Per esta raó, se sap que va ser construït entre els anys 5 i 1 a. C.
Es va construir en diversos materials: calcàrees i marbres del Cabezo Gros (Torre-Pacheco), areniscas de les pedreres locals, i, destaquen les columnes realisades en travertino roig de Mula, i molt especialment tota l'ornamentació escultòrica del teatre que va ser realisada en marbre pentélico blanc procedent de Grècia i molt possiblement tallats en tallers imperials en la pròpia Roma i importats expressament a la ciutat per a la construcció del teatre.cita requerida
Tenia capacitat per a uns 7000 espectadors i va estar en us fins a el III, a partir del com es varen ser superponent diferents construccions. En 1988 va ser descobert per l'arqueòlec de l'Universitat de Múrcia Sebastián Ramallo Asensio, que va dirigir les excavacions que ho varen exhumar.
Barri comercial sobre el teatre
[editar | editar còdic]En la creació de la província romana de la Carthaginense en capital en la ciutat en el III, la ciutat va viure una certa recuperació poblacional i econòmica i, sobre el teatre, i aprofitant materials d'est, es va construir un mercat columnado la plaça principal del qual, en forma semicircular fosilizaba l'estructura de l'orchestra. Els capiteles, columnes, i inclús escultures formaven part dels murs i fonaments de les noves estructures. Per esta raó, fins a un 60% del material original en el que va ser construït el teatre es troba en el seu lloc original, encara que desplaçat.cita requerida
Despuix de la destrucció de la ciutat pels vàndals en 425, este mercat possiblement va quedar molt danyat i en desús. En la restauració de l'orde romà, a càrrec del emperador bizantí Justiniano I, la refundació de la ciutat com Carthago Spartaria i la seua reconstrucció i reamurallamiento, sobre les ruïnes del teatre romà es va instalar un barri comercial en el VI.cita requerida
Catedral sobre el teatre
[editar | editar còdic]Sobre el barri bizantí i el teatre, es va construir en el XIII la Catedral de Santa María la Vella. Molts dels murs de la catedral contenen restants de diferents époques, alguns atribuibles al teatre.cita requerida
Descobriment
[editar | editar còdic]Va ser descobert casualment quan es va començar la construcció del Centre Regional d'Artesania. En haver estat cobert per successives capes d'ocupació (bizantino, andalusí, baixmigeval...) el teatre estava amagat i no es tenia cap constància de la seua existència. Esta ocultació va permetre que una elevada cantitat del material original del teatre es conservara in situ i fins a un 60% dels materials originals estigueren enterrats.cita requerida
Restauració i construcció del Museu
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Museu del Teatre Romà de Cartagena.
Despuix d'alguns anys d'abandó, es va mamprendre el proyecte de reconstrucció i restauració del monument, realisada baix la direcció tècnica de l'arqueòlec Sebastián Ramallo Asensio, seguint el criteri de diferenciar clarament els materials originals dels nous.[1]
Paralelament, es va encarregar la construcció del Museu del Teatre Romà de Cartagena a l'arquitecte Rafael Moneo, que va ser inaugurat l'11 de juliol de 2008.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Estructura
[editar | editar còdic]El diàmetro de la cávea és de 87,6 metros, en una capacitat d'uns 7000 espectadors, encara que gran, superat pels teatres de Còrdova en una cávea de 124,3 metros, Càdis en 120 metros, Saragossa en 107 metros i Clunia Sulpicia en 91 metros. Estava excavat casi totalment en la roca, aprofitant l'ala nort del mont del castell de la Concepció, corresponent al tipo clàssic de teatre recolzat en ala, en la que queden retallades les parts inferior i central de la cávea, si ben els cossos laterals de l'edifici es recolzarien en galeries abovedadas.
Seguix el model arquitectònic propost per Vitruvio:
- Front escènic en doble columnata, en columnes de fuste en marbre rosa i capiteles en marbre blanc.
- Orchestra: semicírcul front a l'escena en la que s'assentaven les autoritats.
- Cávea: en la que segons el ranc social se situaven els espectadors.
- Prosceni: espai davant de l'escena.
- Pòrtic darrere de l'escena: pati porticado darrere de l'escena.
Elements ornamentals
[editar | editar còdic]El teatre va ser concebut en un ambiciós programa ornamental. Moltes de les obres varen deure ser esculpidas en marbre grec en tallers imperials de la pròpia Roma.cita requerida Destaquen, ben conservats gràcies a la seua reutilisació com a material de construcció en la fonamentació del mercat tardorromano de el V, els capiteles corintios del front escènic, una escultura d'Apolo tocant la cítola, un bajorrelieve esculpido de la Rea Silvia i, especialment, tres altars circulares dedicats a la tríade capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i al corteig d'Apolo (les Gràcies, les Musas i les Hores).
Referències
[editar | editar còdic]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2005).Verdolay.Museu Arqueològic de Múrcia.(9)
- 355-374.ISSN 1130-9776.
- (2003-2004).Anals de prehistòria i arqueologia.Edicions de l'Universitat de Múrcia.(19-20)
- 157-166.ISSN 0213-5663.
- (1996).Memòries d'Arqueologia.Múrcia:(5)
- 171-182.
- (2006) «Intervencions arqueològiques realisades en el teatre romà de Cartagena i el seu entorn durant l'any 2005», XVII Jornades de Patrimoni Històric: intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnogràfic de la Regió de Múrcia, Múrcia: Servici de Patrimoni Històric de la Regió de Múrcia, pp. 97-100. ISBN 84-7564-349-3.
- Ruiz Valderas (2005). «Intervencions arqueològiques realisades en el teatre romà de Cartagena durant l'any 2004», XVI Jornades de Patrimoni Històric: intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnogràfic de la Regió de Múrcia, Múrcia: Servici de Patrimoni Històric de la Regió de Múrcia, pp. 260-263. ISBN 84-7564-318-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro romano de Cartagena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.