Teatre romà de Còrdova
El teatre romà de Còrdova està situat en Còrdova, Espanya. Ubicat dins del recint amurallado, podem trobar els restants del mateix baix l'actual Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova. En temps de l'emperador Augusto es va convertir en el segon teatre més gran del Imperi romà, ya que este emperador va nomenar a Corduba com a capital de la Bètica, en considerar-la la ciutat més romanizada.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els romans varen elegir una de les zones més altes de la ciutat, fòra de les muralles, per a aprofitar la pendent i construir els graderíos. Numerosos estudis estimen que l'edifici podria pertànyer a l'época augustea, abans de l'any 5 a. C., i l'ornamentació del qual i decoració va poder estendre's fins a l'época juliol-claudia, entre l'any 14 i el 69. El seu aforament era d'uns 15 000 espectadors, solament superat pels de Roma. El teatre estaria en us fins al sigle III, quan un terremot ho va destruir greument. Durant el sigle IV s'intentaria restaurar, pero els espolis i l'us de les pedres per a atres construccions varen acabar finalment frustrant l'oportunitat.[2]
Finalment, la zona va passar a un us residencial durant l'Edat Mija i es va construir damunt, especialment, el palau dels Páez de Castillejo, passant a estar cobert fins a l'actualitat. En dit palau es va traslladar el Museu Arqueològic en 1959.
Descobriment
[editar | editar còdic]El teatre romà de Còrdova va ser descobert en l'any 1994, encara que ya se sabia de la seua existència per fonts epigràfiques del sigle XIX, en una campanya d'excavació en la que es va trobar aproximadament el 30 % del mateix, lo que va fer possible que es conegueren les seues dimensions totals.
En l'actualitat és possible visitar els restants del teatre gràcies a l'última restauració realisada en el Museu Arqueològic de Còrdova. L'intervenció ha consistit en crear un edifici anexe al museu, en la finalitat de poder observar els vestigis en un major tamany i claritat, que als ya trobats en l'interior del museu.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]
El seu cávea de 124,23 metros de diàmetro, ho varen convertir en el major teatre de tota Hispania i el segon més gran de tot l'Imperi romà, únicament superat per sis metros pel Teatre de Marcelo en Roma.
El teatre va aprofitar el desnivell de terreny per a construir el graderío. En l'exterior, una série de 3 terrats donava accés als distints nivells de grades. Restants d'estos terrats es troben actualment baixe un pati del Museu Arqueològic, mentres que partix dels escalons que conectaven el terrat baix en la mija, es poden contemplar hui en una de les sala d'exposició del Museu.
Encara que no ha pogut ser confirmat per una excavació arqueològica, els estudis actuals apunten a que la plaça de Jerónimo Paéz és una fossilisació de l'orchestra, la zona a on se situaven els músics, aixina com la calle Marqués del Villar lo seria de la scena, la zona a on tenia lloc la representació.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Borrego, J. (2006): “La ___protected_title_2___ del Teatre Romà de Còrdova”, en Vaquerizo, V. i Murillo, J. F.(Eds): El Concepte de lo provincial en el món antic. Homenage a Pilar León Alonso, II, pp. 65-83. https://www.academia.edu/852041/la_porticus_in_summa_gradatione_del_teatro_romano_de_Còrdova
- Borrego.J. (2011): "El teatre romà de Còrdova" Còrdova Reflectixc de Roma Catàlec de l'exposició. https://www.academia.edu/1260365/el_teatro_romano_de_Còrdova
- Monterroso, A . (2005): Ex theatro cordubensi. La vida del monument i la producció de ceràmiques africanes en la Vall del Baetis. Còrdova.
- Ventura, A., Márquez, C., Monterroso, A. i Carmona, M. A., (2002) (Eds.): El Teatre Romà de Còrdova, Còrdova. Catàlec de l'exposició.
- Ventura, A. (2006): “La cavea del teatre romà de Còrdova. Disseny, modulació i arquitectura” en Márquez, C. i Ventura, A. (Coord.) Jornades sobre teatres romans en Hispania. Còrdova 2002.Còrdova. pp. 99-148.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro romano de Córdoba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.