Temple romà de Còrdova

El temple romà de Còrdova està ubicat en la ciutat de Còrdova, en Espanya, i va ser descobert en 1951 durant l'ampliació de l'ajuntament. Es troba situat en l'àngul format pels carrers Claudio Marcelo i Capitulares. No és l'únic temple que va tindre la ciutat, pero sí va anar possiblement el més important de tots, aixina com l'únic conegut per excavació arqueològica. És un temple pseudoperíptero, hexástilo i d'orde corintio de 32 metros de llarc per 16 d'ample.

Erro al crear miniatura:

Temple romà de Còrdova

Erro al crear miniatura:

Maquetar de la reconstrucció del temple romà en el Museu Arqueològic de Còrdova

El 29 de maig de 2007 el Consell de Govern de la Junta d'Andalusia va declarar el conjunt be d'interés cultural. Despuix de varis anys d'obres de restauració i accessibilitat, el temple va ser obert al públic el 19 de juny de 2025.

Història

La seua construcció es va començar durant el govern de l'emperador Claudio (r. 41-54) i es va terminar uns quaranta anys despuix, durant el regnat de l'emperador Domiciano (r. 81-96), moment en el que se li dota d'aigua a través del aqüeducte Aqua Nova Domitiana Augusta. Va sofrir algunes modificacions en el II, reformes que semblen coincidir en el canvi d'ubicació del fòrum colonial que es trasllada a l'entorn de l'actual convent de Santa Ana. En primer lloc, es va abandonar el circ romà i va ser utilisat com a pedrera i arrasat fins als seus fonaments, aixina com es va desmantellar tot el paviment de la plaça intermija; mentres que el temple i la seua plaça varen sobreviure fins als primers anys de el IV.

Plaça porticada

Esta zona de Còrdova va poder constituir-se entre el I i el II, com el fòrum provincial de la Colónia Patricia, títul que va rebre la ciutat durant la dominació romana. El temple es va situar en el llímit de la Colónia Patricia, en la zona a on s'ubicava part del llenç oest de la muralla. Les construccions de l'interior, de la mateixa manera que el llenç de muralla, varen ser destruïts per a alçar el temple. El terreny va ser aplanat, creant-se un terrat artificial a on es va dispondre una plaça, d'un esgambi de 77 metros, en mig de la qual es va dispondre el temple. La plaça estava tancada en tres dels seus costats: el nort, est i sur, i aixina ho indiquen els restants trobats baix l'edifici situat en el cantó de Claudio Marcelo en Diari Còrdova, mentres que l'oest quedava oberta per a conectar visualment en el circ. Alguns estudis sugerixen que entre abdós zones existia un terrat intermig que interconectaría abdós espais. Encara que no es tenen senyes documentals, la situació del temple en la plaça porticada oberta al circ, ha dut als investigadors a identificar el temple com a part del conjunt dedicat al cult imperial, açò és, als emperadors romans divinizados.

Erro al crear miniatura:

Interior del temple.

Excavacions

Les primeres evidències es remonten a l'any 1576, quan l'alcalde Francisco Zapata i Cisneros va adquirir cases adossades a la muralla per a la construcció del nou ajuntament i la denominació del qual de «Els Marmolejos» ya sugeria l'existència d'algun complex marmóreo. Els variats testimonis parlen de peces trobades des de l'inici de les obres de l'edifici en 1594. Encara que alguns autors com Francisco Pérez Bayer varen posar de manifest estos descobriments ya en el XVIII, no es va procedir a una investigació arqueològica fins a el XX.

Descobriment en 1951

En estiu de 1951 en unes obres que pretenien ampliar l'edifici de les cases consistorials, varen trobar restants de fustes, columnes i capitells romans, per lo que es va detindre l'obra. El llavors alcalde Antonio Cruz Comte, incapaç de proseguir les excavacions en el presupost municipal, va demanar subvencions a l'Estat. Aixina que, el director general de Belles arts, Antonio Gallego Burín, va concedir una chicoteta ajuda de 82.000 pessetes. Les excavacions varen ser encarregades a Samuel dels Sants, director del Museu Arqueològic de Còrdova, i l'arqueòlec Félix Hernández. L'interpretació dels restants que anaven sent descoberts, que varen ser identificats per la Comissió de Monuments com a «temple romà» en 1953, va ser realisada per l'arqueòlec Antonio García Bellido, qui va recolzar la reconstrucció del mateix en 1959. Per les senyes obtingudes i a la seua similitut en la Maison Carrée de Nimes, Félix Hernández va reconstruir algunes estructures descobertes en anastilosis com les dèu columnes de la pronaos, aixina com la primera columna del costat nort de la cella. La conservació de l'altar i el paviment original front al temple va permetre calcular l'altura aproximada de les columnes.

Excavacions dels anys 1980 i 1990

En 1985 varen tornar a recomençar-se les investigacions gràcies a l'arqueòlec José Luis Jiménez Salvador, en la campanya del qual es va descobrir el mur de separació entre el pronaos i la cella i es va excavar l'espai interior del temple, que es trobava buit degut a que l'esgambi dels murs va permetre als ingeniers aforrar-se l'utilisació de pedra en esta zona. Entre 1986-87 es va descobrir la llongitut total del mur de la cella, aixina com una part del mur oriental corresponent al posticum (segon accés) de l'edifici.

Entre 1994 i 1995 Jiménez Salvador va tornar a excavar en el complex en la colaboració de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Còrdova. Es varen realisar uns sondejos en un solar del carrer María Cristina que varen permetre identificar els restants de l'antiga muralla d'época de la República romana. Aixina mateix, es va descobrir que partix d'este amurallamiento oriental havia segut destruït parcialment per a la construcció del complex religiós i la seua plaça porticada. En esta década també es varen trobar restants d'un circ romà front al temple, encara que en una cota inferior, que estaria unit al temple per mig d'una plaça intermija. Este esquema de temple-plaça-circ també ha segut documentat en atres ciutats com Roma o Tarragona, per lo que s'ha especulat en la possibilitat que este fòra el fòrum provincial de la Bètica.

Últimes intervencions

Erro al crear miniatura:

Capiteles, fustes i atres fragments del temple.

Erro al crear miniatura:

Estàtua de Claudio Marcelo, instalada en 2015.

Entre 2001 i 2003 es varen realisar excavacions en la zona de les antérides, el sistema de contraforts promogut per Vitruvio, en el que es varen descobrir alguns elements escultòrics. En 2011 varen començar les primeres obres de neteja i restauració, aixina com l'eliminació de la tanca perimetral, que va ser substituïda per a millorar la visibilitat exterior, i es va allumenar el monument. Estes intervencions varen quedar inaugurades el 3 de decembre de 2013.

Obertura a l'interior del visitant

El 27 de març de 2017 es va posar en marcha la primera fase del Pla Turístic, els treballs del qual de restauració varen incloure l'eliminació de la capa negra que cobria el monument i adecentar la zona, quedant els treballs finalisats el 31 de juliol de 2017. La segona fase va ser adjudicada en abril de 2018, que incloïa la creació d'una plataforma que permeta l'accés a la zona per a visites turístiques i la creació d'un centre d'interpretació. A pesar de que les obres varen començar, als pocs mesos l'empresa constructora va entrar en concurs d'acreedors i el treball va quedar en suspens. Les obres no varen retornar fins a decembre de 2023, produint-se la seua obertura al públic el 19 de juny de 2025.