Teatre romà de Càdis

Teatre romà de Càdis

El teatre romà de Càdis o Teatre de Balbo (Theatrum Balbi en llatí) es va descobrir en l'any 1980 en unes excavacions arqueològiques destinades a localisar el Castell de la Vila. Fins a llavors solament s'havien vist algunes de les seues galeries interiors sense identificar a que edifici pertanyien.

Des de 1980 fins ara s'han anat succeint les actuacions de recuperació del teatre romà de Gades. Actualment, conta en un centre d'interpretació al que s'accedix des de la calle Posada, 11-13 (barri del Pópulo), en el que es poden observar per mig de pous excavats en el sol distintes zones del teatre, com l'escenari, l'orchestra o les grades de la proedria. Ademés, el centre oferix al visitant la possibilitat de vore la cavea del teatre a través de grans finestrals, conéixer la seua història per mig de panels informatius, restants arqueològics i un audiovisual en el que es mostra cóm era este edifici. Es pot accedir a la galeria del teatre a través d'un dels seus vomitorios, excavat baix el sol de la Posada de la Posada, un edifici que està junt al centre d'interpretació. Aixina mateix, des de la galeria es pot accedir per una passarela a una zona acotada de la grada. El teatre va ser abandonat en el III. Sobre les seues ruïnes els musulmans varen edificar una alcazaba. En el XIII el rei Alfonso X El Sabio reconquistó la ciutat i va ampliar la fortalea musulmana, donant lloc al Castell medieval o Castell de la Vila. Hui en dia, hi ha edificis que se superponen al teatre com la guarderia municipal, la Posada de la Posada, la Casa de Estopiñán i la Casa de Contaduría, construccions que conformen part del barri del Pópulo, que conserva en els seus carrers el traçat de l'antic barri medieval, les muralles i tres de les seues antigues portes.

El Teatre de Càdis té certes característiques que ho diferencien del restant de teatres romans trobats fins a la data, com són:

• És el segon teatre més gran de la Hispania romana, superat solament pel de Còrdova per escassos metros. El diàmetro de la cavea del teatre romà de Càdis és de 118 metros i el seu aforament seria d'al voltant de dèu mil espectadors, prou si tenim en conte que la seua població rondaria els cinquanta mil habitants.
• És el teatre més antic entre els coneguts fins ara de la Península.
• És dels pocs edificis públics de l'Hispania Romana als quals personages tan rellevants com Cicerón o el historiador grec Estrabón mencionen en les seues obres. En una carta d'Asinio Polión (llavors governador de la Bètica) a Cicerón, es diu que Balbo el Menor, fundador de la neápolis (la ciutat nova), va representar en el teatre de Gades una obra escrita pel mateix, que recordava la seua colaboració en Juliol César i que en este mateix teatre va fer d'una volta les eleccions de dos anys, va reservar catorze grades d'assents als cavallers gaditans, va premiar a un actor en l'anell dels cavallers i a un atre actor ho va manar eixecutar per ser molt lleig.

Història

Teatre romà de Càdis, Espanya, 2013.

Conte Estrabón que els gaditans en un principi vivien en una ciutat molt menuda; "més Bálbos el Gaditanós, que va alcançar els honors del triumfo, levantóles una atra que criden Nova; d'abdós va sorgir Didyme, el perímetro del qual, encara que no passa de vint estadis, és lo suficientment gran per a no sentir-se agobiada d'espai". I aixina es va iniciar la construcció de la Neápolis i la d'un teatre que, actualment, està considerat com el més antic i el segon més gran d'Hispania. Tot un eixemple de l'esplendor que va viure Gades en l'Antiguetat clàssica.

L'edifici es va abandonar a finals de el III i va ser saquejat a partir de la centuria següent, encara que en época tardorromana, islàmica i cristià-medieval, els restants de la seua estructura varen ser utilisats com a almagasens, quadres, part de vivendes, etc.

El teatre romà de Càdis va sorgir "dins dels plans urbanístics d'una família gaditana, els Balbo, en la seua intenció de dotar a la seua ciutat d'importants edificis públics, a imitació de la seua capital, Roma", conta l'arqueòlec Ángel Muñoz Vicente. Els Balbo varen proyectar ampliar l'antic assentament fenicio construint un atre nou junt a ell. Este núcleu urbanístic és conegut com Neápolis, i d'ell es coneixen, ademés del teatre, numerosos restants urbans excavats en els últims anys. "Igualment tenim notícies de l'existència d'un atre important edifici públic, l'amfiteatre, en el barri adjacent al Pópulo, el de Santa María, en les rodalies de les actuals Portes de Terra", apunta Muñoz, per a qui el teatre romà és "un dels pocs edificis antics de la nostra Península que conta en referències directes dels autors importants de l'época. Aixina, Cicerón, referint-se al mandat polític de Balbo en Càdis, aludix a certs usos de l'edifici per este personage en benefici propi".

Si els restants del amfiteatre varen ser visibles a lo manco fins a el XVI –el seu perímetro apareix representat en un gravat d'eixa época de Antón de les Vinyes– el teatre, pel contrari, estava ya cobert, o les seues estructures reutilisades i integrades en la vila medieval erigida per Alfonso X el Sabio en el XIII.

Obres en el teatre

Del teatre no se sabia res fòra dels texts clàssics, entre els quals alguns indicis senyalen que ya en l'any 44 a. C. s'havien representat en Gades obres de teatre com Iter, una autobiografia de Lucio Cornelio Balbo el Menor, per a commemorar la seua elecció com a magistrat local i en la que narrava la seua intervenció en les guerres civils; cròniques posteriors relaten que el propi autor va plorar en contemplar la representació i recordar a Juliol César, que havia segut assessinat solament uns mesos abans. També es parla del teatre en les Cartes a familiars de Cicerón en 43 a. C.: Asinio Polión, en carta a Cicerón afirma que, en els jocs organisats per Balbo en Gades, hi havia en el teatre catorze files d'assents reservades als cavallers.

I encara que des de el XVIII existixen referències a subterràneus en la zona –sense dubte relacionades en algunes de les galeries del monument, i que parlen de pous que permeten accedir a una rotonda en assents de marbre– va caldre esperar fins a octubre de 1980 per a que, d'una manera inesperada i casual, afloraren els restants del teatre.

En 1980 els sondejos arqueològics encarregats pel Ministeri de Cultura al llavors director del museu de Càdis, Ramón Cabirol Sánchez, per a delimitar la zona d'expropiació per a descobrir l'alcazaba medieval deparara la troballa del monument romà. Posteriors tasts varen permetre localisar les grades superiors, i, poc a poc, es va excavar un tram de la galeria i del graderío.

Hui, del teatre romà perduren un bon número de files de grades de la mija cavea i s'han documentat les grades inferiors de la ima cavea i la proedria, ademés de part de la orchestra. Pedra ostionera, marbre i Formigó romà, morter de calç en pedres i un revestiment de calç són els materials en els que es va construir el monument.

Teatre Romà de Càdis, Espanya, 2013.

Ángel Muñoz indica que el sector superior de la summa cavea ha desaparegut tant per l'utilisació dels seus materials per a construir immobles en l'época medieval com per la pròpia acció del mar. Pero junt a este sector socavat s'ha conservat "excepcionalment", dins d'atres construccions, un tram de mur curve que correspon a la frontera atrassera del teatre, "aixina com partix de l'entramat que sostindria el graderío i l'inici d'un passadiç o deambulatorio despuix de la frontera".

Entre esta zona i la primera llínea de grades conservades s'observa també una hilada de sellars de pedra ostionera "que potser corresponga a la paret lateral de major ràdio d'una galeria superior, perduda en la seua major part en arrancar la mateixa des de la cota de sol que hui chafem". Per l'oest, el graderío s'adinsa baix l'àbsit de la Catedral Vella, la Casa de Contaduría eclesiàstica, la Posada de la Posada i la Casa de Estopiñán, que conserva restants en la planta baixa. I per l'extrem oriental el graderío entra baix la guarderia municipal i, per tant, baix els fonaments del castell medieval.

Un atre sondeig va permetre en 1999 comprovar l'existència d'una atra volta simètrica a la documentada en la Casa de Estopiñán i permetia establir l'orientació del monument i el seu diàmetro: 120 metros.

Per a Muñoz, el futur del teatre "passaria per un replanteig de l'ordenació urbanística actual d'un grup d'immobles d'escàs o nul valor arquitectònic i històric" de el XIX, "que el seu derribe permetria traure a la llum el restant de l'edifici, podent-se visualisar totalment la orchestra, el restant del graderío i la scaena del teatre més antic de Hispania".

Un nou proyecte de rehabilitació preveu recuperar l'accés primigeni i el perfil del seu graderío. Des de l'any 2017 fins a 2020, el proyecte de rehabilitació i restauració, dotat en 4.908.618 €, es propondrà millorar els accessos i reforçar la relació i integració de l'enclavament en el seu entorn urbà. L'objectiu és donar valor al jaciment “des del punt de vista cultural, patrimonial i turístic”.

Descripció

Com era habitual en l'arquitectura romana, es va utilisar un desnivell del propi terreny per a construir-ho en el tossal que encara hui és la zona del Camp del Sur. Les tècniques constructives són les característiques de l'etapa republicana, sobretot usaven el formigó (opus caementicium), morter de calç, pedra ostionera i arena en tècnica de sellars sobre ell en l'exterior.

Tots els teatres romans eren en realitat una representació de la societat romana i les seues classes socials ben diferenciades s'assentaven separades en les distintes zones del teatre:

• El porticus en la Summa Cavea era la zona més alluntada de l'escenari, ahí se situaven les dònes i els chiquets.
• Summa cavea, a on estaven els libertos, esclaus, menics, transeünts...
• Mija cavea, a on es colocaria el públic en general, treballadors lliures, ciutadans, funcionaris públics...
• La ima cavea estava destinada per als equites, sector de la població en alta capacitat econòmica. Existia una llei que obligava a reservar les primeres 14 files dels edificis d'espectàculs públics per als equites. En el cas de Gades es menciona que hi havia 500 équites, lo que dona idea de l'importància econòmica que tenia la ciutat.
• Proedria. Tres files d'assents, els més propencs a l'escenari, situats sobre la orchestra i destinats per a les classes socials més altes, com a senadors, magistrats, sacerdots...
• Orchestra. És la zona semicircular entre el graderío i l'escenari. Mentres que en el teatre grec esta zona era tenia utilitat escènica, en el teatre romà es reservava per a assents de les classes socials més altes.
• Scaena. L'escenari, a on els actors representaven les obres, mim, pantomima, tragèdies, comèdies...

• Scaenae frons. Portada de tres pisos, adornada en columnes i estàtues de l'emperador i de deus que tancava el front del teatre. Solien tindre pantalles giratòries per a canviar de decorat i plataformes mòvils, aixina com atres recursos escènics, com cabestrantes que traslladaven als actors de dalt avall de l'escena per a representar als deus.

Bibliografia

• Lorenzo Alonso de la Serra. Juan Alonso de la Serra. Pablo Pomar Rodil. Miguel Ángel Mariscal: Guia artística de Càdis i la seua província (I). Càdis i Jerez. Fundació José Manuel Lara.
• Aída R. Agrasso: Entrevista a Ángel Muñoz Vicente. Europa Sur. 2005.
• Antonio González Brizuela: El Teatre Romà de Gades. Bolletí del Colege de Pèrits i Ingeniers Tècnics Industrials de Càdis. Càdis. 2006.
• José María Esteban González, Ángel Muñoz Vicente, Francisco J. Blanco Jiménez: "Breu història i criteris d'intervenció en el teatre romà de Càdis". Teatres romans de Hispania, Múrcia, 1992, p. 141-156.
• Ramón Cabirol Sánchez: "El teatre romà de Càdis", Homenage al professor Antonio Blanco Freijeiro, Madrit, 1989, p. 187 213.
• Ramón Cabirol Sánchez: "El teatre romà de Càdis", Teatres romans de Hispania, Múrcia, 1992, p. 133-140.
• Juan de Deu Borrego: "el_Teatre_Romà_de_C%C3%A1diz._Noves_Perspectives La configuració arquitectònica del teatre romà de Càdis. Noves perspectives", en Bernal, D. i Arévalo, A. (eds.): El Theatrum Balbi de Gades, Càdis, 2011, p. 171-226.