Província de Denizli
Denizli İli és una de les 81 províncies de Turquia. Ubicada en Anatolia occidental, lindo en les províncies (iller) d'Oşak pel nort, Burdur, Isparta i Afyon per l'est, Aydın i Manisa per l'oest, i Muğla pel sur.
Districtes
[editar | editar còdic]Els districtes (en turc ilçeler) i la seua població al 31 de decembre de 2021:
- Població: 1 051 056
- Acıpayam: 55 141
- Babadağ: 6040
- Baklan: 5387
- Bekilli: 6464
- Beyağaç: 6263
- Bozkurt: 12 192
- Buldan: 26 781
- Çal: 18 107
- Çameli: 17 749
- Çardak: 8578
- Çivril: 60 362
- Ciutat de Denizli: 677 072
- Merkezefendi: 329 451
- Pamukkale: 347 621
- Güney: 9506
- Honaz: 34 103
- Kale: 19 396
- Sarayköy: 30 696
- Serinhisar: 14 349
- Tavas: 42 506
Geografia
[editar | editar còdic]La província de Denizli pertany a la regió d'Egeo, entre els 28°30' i els 29°30' de llongitut I, i els 37°12′ i els 38°12′ de latitut N. Entre el 28 i el 30% de la superfície correspon a planicies, 25% és una replanell elevada, i 47% és terreny montanyós. El mont Honaz és la major elevació de la província, i de Anatolia occidental, en 2571 metros s.n.m. La montanya Babadağ (Montanya Pare) en la cordillera Ments alcança els 2308 m. El llac Acıgöl és la major superfície llacustre de la província, i d'ell s'extrauen sals d'us industrial (sulfat de sodi). A l'oest de Sarayköy hi ha una surgente termal que compartix les naixents del riu Büyük Menderes. L'aigua d'este manantial conté bicarbonatos i sulfats. Actualment existix una planta de producció d'energia elèctrica de font geotèrmica, que aprofita un 11% de l'energia de la font. Un atre manantial geotèrmic en Kızıldere alcança temperatures de 200 °C.
Clima
[editar | editar còdic]En general, predomina el clima templat típic de la regió del Egeo. No obstant, a mida que s'ascendix, el clima s'endurix. No són infreqüents en estiu temperatures de l'orde de 40 °C, i de -10 °C en hivern. Hi ha precipitacions durant uns 80 dies per any, majorment en hivern.
Història
[editar | editar còdic]És comú trobar en Denizli traces de cultures prehistòriques, aixina com evidències de cultures prehititas i del Imperi Hitita. També han quedat ruïnes de les civilisacions frigia, brega i persa. Abunden les traces d'assentaments de la Grècia antiga, a partir del temps d'Alejandro Magne; jaciments arqueològics particularment interessants són les antigues ciutats de Laodicea, a uns 6 km al nort de Denizli, prop de Eskihisar, i Hierápolis (Patrimoni de la Humanitat). En l'expansió del Imperi romà, abdós ciutats varen caure baix control de Roma, i en dividir-se l'Imperi en 395 varen quedar com a frontera del Imperi romà d'Orient. Encara hui, l'Iglésia de Laodicea (una de les sèt mencionades com a destinatàries del Llibre de la Revelació) és un important centre de pelegrinage, i ya ho era en temps precristianos.
Els turcs apareixen en la zona al voltant de 1070, época en que Afsyn bey, a les órdens del Sultà selyúcida Alp Arslan, invadix la regió. La segona i tercera Creuades varen intentar creuar a través de Denizli. Després de que els turcs establiren el seu domini, l'assentament existent en Laodicea es va moure en part cap al sur i es va desenrollar en el terreny de l'actual ciutat de Denizli, garnatizándose el suministrament d'aigua a través d'un aqüeducte construït en tubos de pedra. El nom de Laodicea mutó llaugerament a Ladik; en el trasllat al nou lloc, el nom va ser transformant-se gradualment en Tonguzlu, Tonuzlu, Tenguzlug, Donuzlu; fins a aplegar a l'actual Denizli (lliteralment, en mar, encara que la ciutat està situada terra adins).
El viager turc Evliya Çelebi, que va visitar la ciutat fa uns 300 anys, ha deixat un precís relat:
- La ciutat es diu aixina perque hi ha varis rius i llac al voltant d'ella. De fet, està a quatre dies de camí de l'mar. La seua fortalea és de forma quadrada, construïda en un lloc pla. No té fossos. La seua perifèria té una llongitut de 470 passos. Té quatre portes. Estes són: la porta dels pintors al Nort, la dels fabricants d'ensellaments a l'Est, la de la Mesquita nova al Sur, i la de les vinyes a l'Oest. Hi ha uns cinquanta guàrdies armats en la fortalea. La ciutat principal rodeja la fortalea, i té 44 districtes i 3600 cases. Hi ha 57 mesquitas grans i menudes, i masjids de districte, sèt madrasas, sèt escoles per a chiquets, sis banys i dèsset estages per a derviches...
Despuix de la Primera Guerra Mundial, quan l'eixèrcit grec va aplegar a Esmirna el 15 de maig de 1919, Denizli es va convertir en un dels primers centres de la resistència turca. Forces de milícianos nutrides d'un gran número de llauradors de la zona i comandadas per Yörük Ali i Demirci Efes es varen desplegar en el front del Menderes. Reforçades per tropes regulars de l'eixèrcit turc, varen repelir a les forces gregues i Denizli va permanéixer baix control turc fins al fi de la Guerra d'Independència Turca en 1922.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Ademés de les ciutats helenísticas de Laodicea, Hierápolis (abdós ya mencionades) i Tripolis, atres llocs destacats inclouen:
- Colosas
- No existix informació precisa sobre l'antiga ciutat de Colosas, en les ales baixes de la montanya Honaz, a uns 3 km al nort del poble de Honaz. Colosas va ser destruïda per un terremot, com atres ciutats antigues de la regió, i solament uns pocs restants han aplegat fins al nostre temps. Es coneix que una ciutat anomenada Khonae havia segut establida en l'actual ubicació de Honaz durant l'época bizantina. Hi ha ademés en Honaz una fortalea selyúcida, i la mesquita de Murat que es remonta al regnat del Sultà otomà Murad II (1404-1451).
- Entre 1953 i 1959, excavacions portades a terme pels arqueòlecs britànics Seton Lloyd i James Mellaart en Beycehöyük, 6 km al sur de la ciutat de Çivril, varen descobrir artefactes de l'Edat de Coure que es remonten al 3000 a. C. Se supon que Beycehöyük va ser el centre del regne Arzawa del Imperi Hitita. Posteriorment, frigios, carios, lidios, perses i macedonios varen passar per la regió, encara que poques traces queden del seu pas. Se supon que els artefactes trobats en túmulos i roques trobats en la granja Yavuzca, a 20km de Çivril, són de la civilisació frigia. La tomba de Beyce Höyük és d'época selyúcida.
- Caravanserai de Akhan
- El caravanserai selyúcida de Akhan, a uns 6 km de la ciutat de Denizli sobre la ruta a Ankara, que es conserva en gran part, va ser construït per Karasungur ibn Abdullah entre 1253 i 1254.
- Caravanserai de Hanabat
- El caravanserai de Çardak Hanabat va ser construït per Esedüddin Ayaz durant el regnat del sultà selyúcida Alaattin Keykubat.
- Pont Ahmetli
- El pont Ahmetli sobre el riu Büyük Menderes, a 15 km del llogaret de Sarayköy, es remonta a temps romans. La secció mija del pont va ser volada durant la Guerra Greco-Turca de 1919-22, i reconstruïda en formigó posteriorment.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Denizli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.