Idioma sidético

El sidético és una llengua morta de la família indoeuropea, de la branca de les llengües anatolias, del III, molt mal coneguda (únicament per sis inscripcions). Es parlava en l'antiga Panfilia, regió de l'actual Turquia.

Idioma sidético

El nom actual d'este idioma prové de la ciutat de Side, el nom de la qual en sidético s'ignora.

Escritura sidética

Artícul principal → Alfabet sidético.

L'alfabet sidético és un dels més divergents d'entre els alfabets d'Àsia Menor i es troba en la seua major part sense dessifrar.

Bibliografia

• Wilhelm Brandenstein, « Sprache und Schrift von Side », Minoica. Festschrift J. Sundwall, 1958, pp.80-91.
• Heiner Eichner, «vos-, eine sidetisch-lydische Wortgleichung?» en Kadmos n° 27, 1988. ISSN 0022-7498, pp. 44-56.
• Karl Graf Lanckoronski, Städte Pamphyliens und Pisidiens. 2 Bände. Tempsky o. a., Wien o. a. 1890-1892.
• {Günter Neumann, «Zur Entzifferung der sidetischen Inschriften», en Kadmos n.º 7, 1968. ISSN 0022-7498, pp. 75-93.
• Günter Neumann, «Die sidetische Schrift» en Annali della Scuola Normale vaig donar Chafa, Classe vaig donar Lettere i Filosofia, Série 3, Bd. 8, 1978. ISSN 0392-095X, pp. 869-886.
• Johannes Nollé, Side im Altertum. Geschichte und Zeugnisse, Habelt, Bonn 1993-2001, 2 volums, vol. 1: ISBN 3-7749-1932-1, vol. 2 : ISBN 3-7749-2964-5, (Inschriften griechischer Städte aus Kleinasien pp. 43-44).