Anar al contingut

Grec panfilio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El grec panfilio (Παμφυλιακή διάλεκτος en llengua grega) és un dialecte aïllat i poc atestat del grec antic que era parlat en Panfilia, en la costa sur Àsia Menor. Els seus orígens i la relació a atres dialectes grecs és incerta. Certs estudiosos distinguixen en el dialecte panfilio isoglosses importants en l'arcadochipriota que els permet estudiar junts. Panfilia significa "terra de totes les phyles (tribus)". La tradició dia que els aqueos s'havien assentat en la regió baix la jefatura d'Anfíloco, Calques, i Mopso.[1] Aixina i tot, atres ciutats en Panfilia varen ser establides per tribus gregues diferents: Aspendo era una colónia d'Argos, Side era colónia de l'eòlica Cime, Silio (prop de l'actual Antalya) era una colónia d'una metròpolis grega desconeguda i Perga era una colónia establida per una ona de grecs del nort de Anatolia. L'aïllament del dialecte va tindre lloc inclús abans de l'aparició de l'artícul en grec. El panfilio és l'únic dialecte que no utilisa artículs a banda del micénico i la llengua poètica.

Pronunciació i escritura

[editar | editar còdic]
Digamma panfilia

Panfilia va tindre una variant d'alfabet local que usava tant la particular  digamma panfilia" (Ͷ) com la digamma estàndar (Ϝ), la qual era provablement presa prestada d'atres alfabets grecs. S'ha conjeturado que el sò original /w/ en algunes posicions (despuix de vocals) era representat per Ͷ; quan el sò canvia al labiodental /v/ en el dialecte panfilio, estaria representat per Ϝ. A voltes Ͷ s'usava en el lloc de beta.

Sampi panfilia

Hi ha també una sampi similar a psi (Ͳ) usada provablement per a representar els sons /s/, /ss/, o /ps/.[2]

Una inscripció de Perge datada al voltant del 400 a. C. es llig: ͶανάͲαι Πρειίαι Κλεμύτας Λϝαράμυ Ͷασιρϝο̄τας ἀνέθε̄κε (="Vanassāi Preiiāi Klemutas Lwaramu Vasirwōtas anethēke", "Klemutas el vasirwotas, fill de Lwaramus, va dedicar açò a la Reina de Perge").[3]

Glossari

[editar | editar còdic]
  • ἀβελιακόν/abeliakon – solar (àtic: ἡλιακόν, heliakon)
  • Ἀβώβας/Abôbas – Adonis (àtic: ὁ Ἄδωνις)
  • ἄγεθλα/agethla – víctimes sacrificiales (àtic: "les conduïdes")
  • ἀγός/agos – Sacerdot (àtic: hiereus, Cf. agô)
  • ἀδρί/adri (àtic: ἀδρί, andri, dativo de aner, significat "a (para) el home")
  • Ἀηδών/Aêdôn o Ἀβηδών/Abêdôn – Atenea
  • αἰβετός/aibetos – Àguila (àtic: ἀετός, aetos)
  • ἀμείνασις/ameinasis – mentha (àtic: ἡδύοσμον, hêdyosmon)
  • Ἀπέλο̄ν/Apelon (àtic: Ἀπόλλων)
  • ἄρκυμα/arkuma – langosta (àtic: ἀκρίς, akris)
  • ἀτρώποισι/atrôpoisi o ἀτρο̄́ποισι dativo, plural (àtic: τοῖς ἀνθρώποις, tois anthropois, "a/para les persones")[4]
  • βαβέλιος/babelios – sol (Cretense i dòric: ἀβέλιος, abelios; Laconio: βέλα, bela; Eòlic: ἀέλιος, aelios; Jónico: ἠέλιος, ēelios; àtic: heli)
  • βόϝα/bowa – oxen, ganado?[5] (àtic: bota boes)
  • βο̄λε̄μενυς/bolemenus – sispuesto (àtic: boulomenos) (ἐβο̄λᾱσετυ/ebolasetu – varen voler (àtic: eboulêthêsan)[6]
  • βουρικυπάρισσος/bourikuparissos – Vinya (àtic: ampelos)
  • Εστϝεδιιυς/Estwediius – Aspendios o Aspendio
  • ϝέτιια/wetiia – anys (àtic: etê; Homérico: etea; Locrio, Elide, i Arcadochipriota: Wetos; en latín: vetus)
  • ϝίλσις/wilsis – Afligiment (genitiu de wilsiios).[7]
  • ἰκτίς/iktis – comadreja, gat o un atre felino (àtic: αἴλουρος, aílouros; àtic: iktis)
  • ἴοδυ/iodu – imp. tindrien que anar-se (àtic: iontôn)[8]
  • κασσύας/kassuas – thunnus (àtic: ὄρκυνος, orkunos, orcynus)
  • κατεϝέρξοδυ/katewerxodu (katarxontôn?)[9]
  • κόρκορας/korkoras – Pardal o gall (grec Modern: kókoras)
  • κόρταφος/kortaphos – pols (àtic κόρταφος, krotaphos)
  • λάφνη/laphnê – Dafne (àtic: δάφνη)
  • λάψα/lapsa – nap (àtic: γογγυλίς, gongulis)
  • νι/ni – en o un (àtic: en o hen)[10]
  • ὀρούβω/oroubô – arremetre (Homérico: orouô,[11] ornumi)
  • πέδε/pede – cinc (àtic: πέντε, pente; grec modern: pender, informal pede)[12]
  • περτέδο̄κε/pertedoke – ell va donar (àtic: prosedôke; Aeolico: pres per a àtic pros)[13]
  • πηρία/pêria – Camp o granja
  • σαράπιοι/sarapiοi – Peix menut, chucla o sparidae (àtic: μαινίδες, mainides)
  • σισίλαρος/sisilaros – Perdices (àtic: πέρδιξ, perdix)
  • σκυδρὺ/skudru
  • τριμίσκον/trimiskon – Roba (àtic: himation, tribon; Koiné: trimitos o trimiton)
  • ὕλογος/hulogos – Eixèrcit (àtic: stratos; àtic: σύλλογος, syllogos significat "reunió")
  • Ͷανάϡα Πρειία/Vanassa Preiia – dama-deesa (Homérico: ϝάνασσα vore wanax; Κλεμύτας Λϝαραμυ Ͷασιρϝο̄τας ho va dedicar a ella)[14]
  • ͷοῖκυ/voiku – Casa (àtic: oikos; Cretense i Locrio: ϝοικία, Woikia)[15]
  • ͷρυμάλια/ͷrumalia[16]
  • φάβος/phabos – llum (Homérico: phaos; àtic: phôs)
  • φεννίον/phennion (àtic: μηδικὴ ὁδός, "carretera de Medas")
  • φίκατι/phikati – vint (àtic: eikosi; Laconio: beikati; Eòlic, dòric: weikati).[17]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Estrabón XIV,4,3.
  2. ↑ Nick Nicholas: Proposal to add Greek epigraphical letters to the UCS. Technical report, Unicode Consortium, 2005. Citing C. Brixhe, Li dialecte grec de Pamphylie. Documents et grammaire. Paris: Maisonneuve, 1976; and L.H. Jeffery, The Local Scripts of Archaic Greece. Oxford: Clarendon Press, 1990.
  3. ↑ «PHI Greek Inscriptions – IK Perge 1».
  4. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.7
  5. ↑ Pamph. — Sillyon 400-350 BC Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.24.
  6. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.14, 3.8.
  7. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.2.
  8. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.19.
  9. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.12.
  10. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.
  11. ↑ Eustacio Od.1654; Richard Valpy and Charles Anthon. The Elements of Greek Grammar (12th Edition). New York: W.E. Dean, Printer and Publisher, 1831, p. 297.
  12. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.5.
  13. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 17.
  14. ↑ Pamph. — Perge 400 BC Epigr.Anat. 11:97,1
  15. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.14,17.
  16. ↑ Brixhe, Dial.gr.Pamph. 3.15, Cf. rhum-.
  17. ↑ Pamph. — Aspendos 250-200 BC Brixhe, Dial.gr.Pamph. 17


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Grec_panfilio&oldid=892384»