Brassica rapa subsp. rapa
El nap (Brassica rapa rapa), també cridat berza, naba, raba, rave blanc, és una planta comestible de la família de les brasicáceas (verdures crucífera) cultivada principalment en climes templats de tot el planeta com a aliment de ganado, planta d'intersiembra i consum humà, principalment pel seu talle bulboso.
La varietat més comuna de nap comercialisada com a hortaliça en Europa i Norteamérica és de pell i carn blanca, a excepció dels 1—3 cm superiors que en descollar de la terra i rebre la llum del sol adquirix un color púrpura, roig o verdoso.[1] Esta part superior es desenrolla a partir del teixit del talle, pero permaneix soldada a la raïl, que és pràcticament esfèrica, d'al voltant de 5—15 cm de diàmetro i carix de raicillas laterals.[2] La raïl principal (que es troba per baix de la raïl engrossada) és prima i de 10 cm o més de llongitut; es talla despuix de la recolecció.[1]
Les varietats chicotetes i blanes són cultivades per al seu consum humà, Els fulls de nap es cosumen a voltes com "verdures de nap" i el seu sabor s'assembla al dels fulls de mostaça (en les que estan estretament relacionades). Els fulls de nap són un acompanyament comú en la cuina del surest dels Estats Units, principalment a finals d'autumne i en hivern. Es preferixen els fulls més menuts. Les varietats de nap cultivades específicament pels seus fulls s'assemblen als fulls de mostaça i tenen raïls menudes. Entre elles es troben el rapini , brócoli rabe, o el grelo, el bok choy (Brassica rapa chinensis) i la col chinenca (Brassica rapa pekinensis). De la mateixa manera que la col crua o el rave, els fulls i raïls de nap tenen un sabor picante que se suavisa despuix de la cocció.
Els fulls i raïls de les varietats més grans són utilisades com a aliment per al ganado.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
És una planta bienal de talle alt pertanyent a la família de les mostaça (Brassicaceae).[1] La planta es desenrolla únicament com un rosetón al nivell del sol en grans fulls obtusos ondulades fins a arribada la seua madurea als 2 anys d'edat aproximadament, en la qual creixen brots llarcs i prims els quals estan coberts en una fina capa blanca. El gros talle principal de la planta ha segut resultat d'un llarc procés de selecció artificial.[3] [4]
Els brots medixen 30-100 cm d'altura, posseïxen vàries ramificacions en escasses fulls allargades lanceoladas. En la punta de les ramificacions s'agrupen les florés d'un color groc lluent. Les flors posseïxen solament quatre pétals que poden medir entre 6,3mm i 1,37cm.[1]
El frut de les flors és una baïna allargada que medix 2—7 cm de llarc la qual guarda les llavors fins a la madurea. La baïna està dividida simétricamente a lo llarc d'esta i termina en una llarga i prima punta. Esta baïna posseïx solament una vena (xilema) prominent que aporta irrigación, a diferència d'atres espècies dins de la família Brasicaceae, les quals posseïxen entre 3 a 7 venes. Arribada la madurea, la baïna s'obri per la mitat per a deixar caure les llavors.[1]
Les llavors medixen poc més d'1 mm, posseïxen una forma redonejada i són d'un color que varia entre un roig obscur i negre.[1]
Les raïls del nap pesen fins a 1 quilogram (2 lliures), encara que normalment es cullen quan són més menudes. El tamany depén en part de la varietat i en part del temps que du creixent el nap.
Us alimentici
[editar | editar còdic]La Brassica rapa subsp. rapa ha segut cultivada en Europa com a vegetal des de el Plantilla:SIGLO fins a l'arribada de la creïlla. Els fulls i raïls de la planta són comestibles i el seu sabor és descrit com "llaugerament picante".
De la mateixa manera que la rutabaga, el nap conté cianoglucósidos que lliberen chicotetes cantitats de cianur. La sensibilitat a l'amargura d'estos cianoglucósidos està controlada per un gen pareado. Les persones que posseïxen dos còpies del gen "sensitivo" troben el sabor del nap el doble d'amarc en comparació a les persones que no. Ademés poden trobar atres plantes dins de la família brassicaceae intolerablemente amargues segons la proporció de cianoglucósidos que estes continguen.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 https://plants.usda.gov/plantguide/pdf/pg_brrar.pdf
- ↑ «Multilingual taxonomic information from the University of Melbourne.». Consultat el 2 de decembre de 2016.
- ↑ James A. Duke (1983). Handbook of energy crops, Purdue University, Center for New Crops & Plants Products. OCLC 45954667.
- ↑ (2007) Weeds of Califòrnia and other western states, UC ANR Publ. 3488. Univ. of Califòrnia, Division of Agric. and Nat. Resources. ISBN 9781879906693.
- ↑ Wolfgang Meyerhof, Maik Behrens, Anne Brockhoff, Bernd Bufe i Christina Kuhn. «Human Bitter Taste Perception» (en anglés). Consultat el 29 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brassica rapa subsp. rapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.