Verdures crucífera
Les verdures crucífera són aquelles que pertanyen a la família botànica de les brasicáceas (Brassicaceae), entre les quals s'inclouen tots els tipos de coles o repollos (la col comuna, la chinenca, la de Brusseles, la coliflor, el romanesco, el brócoli, el brócoli chinenc, el colinabo, el kale o col rullada, el nap, etc.), tots els tipos de ràvens (el comú, el picante, el groc, el daikon, etc.), i també l'ajopuerro i la maca. És un dels tres grans grups de verdures de l'alimentació humana (junt en les verdures de full i les hortalices), els quals són la base d'una dieta sana i es deuen consumir en iguals proporcions.[1]
Denominació
[editar | editar còdic]El terme «crucífero» és una adaptació del llatí científic cruciferae que significa ‘portador de creu’, prové de les flors de mostaça que té quatre pétals oposts. La denominació s'usa principalment en l'àmbit de la nutrició i de la salut alimentària per a referir-se a este grup d'aliments vegetals emparentats entre sí que compartixen certes característiques i beneficis per a la salut humana.
Propietats
[editar | editar còdic]Les verdures crucífera aporten sulforafano (cardioprotector, antiinflamatorio i anticancerígeno gràcies a que elimina cèlules canceroses per apoptosis) i indol-3-carbinol, que segons una varietat d'estudis, prevenen el risc de càncer, especialment de còlon i de mama.[2][3][4] A nivell nutricional, un error comú és cuinar estes verdures fins a estar completament blanes, ya que açò destruïx els composts de sulforafano.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vázquez García, Marcos (2018). Fitness revolucionari: lliçons ancestrals per a una salut salvage, Edicions Oberon (G.A.), p. 61. OCLC 1100273456. ISBN 978-84-415-4019-4.
- ↑ 2,0 2,1 Lewis, Susana Bell; Lewis, {{{nom2}}} (2016-06-30). Delícies criollas: Receptes per a la salut i vitalitat (en és), Psy Press, p. 125. ISBN 978-1-5331-4601-4.
- ↑ Finlayson, Judith (2020-02-26). Eres lo que varen menjar els teus yayos: Tot lo que necessites saber sobre nutrició, epigenética i l'orige de les malalties cròniques, Editorial AMAT, p. 333. ISBN 978-84-18114-11-3.
- ↑ Mackey, John (2019-02-28). La font de la longevitat (en és), Penguin Random House Grup Editorial Mèxic, p. 159. ISBN 978-607-31-7097-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verduras crucíferas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.