Armoracia rusticana

Armoracia rusticana, coneguda comunament com a rave rusticano, rave de cavall o rave picante o raïl picante, és una planta perenne de la família Brassicaceae, en la que s'inclouen la mostaça i les cols.
Descripció
És una herba perenne, glabra, de raïl axonomorfa, grossa, més o menys carnosa. Tallos de 60-100 cm d'altura, foliosos, asurcados, fistulosos, empinats, ramificats en la mitat superior. Fulles basals en rosetes, largamente pecioladas en pecíol gros, asurcado, de fins a 60 cm de llongitut, prolongat pel envés foliar; llim (20)30-45 per 6-12(16) cm, oval o oblongo, rara volta oblongo en un estretament en el centre a la manera d'una guitarra, atenuat o cordado en la base, obtús, irregularment crenado, en nervadura secundària reticulada. Fulls caulinares de fins a 10(15) cm, que van sent menors cap a l'àpiç, de pecíol curt o nul. Flors en arracades de fins a 40 cm en la fructificació, sense bràctees, corimbiformes i densos en la antesis, molt allargats en la fructificació. Pedicels de fins a 15 mm en la fructificació, fins, erectos o erecto-palesos. Sépals erectos o erecto-paleses, en marge membranáceo, no gibosos en la base, de 2-3 mm, ovales, estovats, verts. Pétals blancs, obovados, de 5-7 mm, d'ungla indiferenciada. Estams en número de 6 en anteres grogues. 2 nectarios laterals , anular o semianulares. Estil de prop de 0,5 mm, en estigma capitado. Fruts en silícula latisepta, obovoidea o elipsoidea, de valvas més o menys planes, sense nervi mig visible. Llavors dispostes en dos files en cada lóculo, planes, ápteras, sense endosperma (caràcter important de la família Brassicaceae) i en els 2 cotiledones aplicats un contra un atre (acumbentes). Té un número de cromosomes de 2n = 32.[1]
Distribució geogràfica i hàbitat
Es troba a la vora d'horts o sols remoguts, subespontánea; a una altitut de 800-1400 metros en la regió eurosiberiana oriental; originària del sur de Rússia i suroest d'Àsia, naturalisada en Europa i regions humides de tot lo món. Apareix en els contraforts pirenaiques d'Aragó i Catalunya, cada volta més rara per haver-se abandonat el seu cultiu, ocasionalment en atres llocs.[1]
Farmacognosia
- Història i medicina tradicional
El rave picante es cultiva des de l'antiguetat. Dioscórides va incloure el rave picante igualment com Persicon sinapi (Diosc. 2.186) o Sinapi persicum (Diosc. 2.168),[2] que l'Història Natural de Plinio va informar com Persicon napy;[3] Catón analisa la planta en els seus tractats sobre agricultura i un mural en Pompeya mostra la planta. El rave picante és provablement la planta mencionada per Plini el Vell en el seu Història Natural en el nom de Amoracia, i recomanada per ell per les seues qualitats medicinals, i possiblement el rave selvat, o raphanos agres dels grecs. Els herboristas de la Renaixença primerenca Pietro Andrea Mattioli i John Gerard ho varen mostrar baix Raphanus.[4] El seu modern gènero linneano Armoracia li va ser aplicat per primera volta per Heinrich Bernhard Ruppius, en la seua Flora Jenensis, 1745, pero el propi Linneo ho va cridar Cochlearia Armoracia.
Tant les raïls com els fulls es varen utilisar com a medicina tradicional durant l'Edat Mija. La raïl s'utilisava com a condiment per a les carns en Alemània, Escandinavia i Gran Bretanya. Va ser introduït en Amèrica del Nort durant la colonisació europea; tant George Washington com Thomas Jefferson mencionen el rave picante en relats sobre el jardí.[5] Els natius americans ho utilisaven per a estimular les glàndules, evitar el escorbuto i com a tractament diaforético per al refredat comú.[6]
William Turner menciona el rave picante com a Ret Cole en el seu "Herbal" (1551-1568), pero no com a condiment. En The Herball, or Generall Historie of Plantes (1597), John Gerard ho descriu en el nom de raphanus rusticanus, afirmant que es troba selvat en vàries parts d'Anglaterra. Despuix de referir-se als seus usos medicinals, diu:
- Fitoquímica
El sabor picante distintiu del rave picante prové del compost alil isotiocianato. Al triturar la polpa del rave picante, es llibera l'enzima mirosinasa i actua sobre els glucosinolatos sinigrina i gluconasturtiina, que són precursors de l'alil isotiocianato. El alil isotiocianato servix a la planta com a defensa natural contra els herbívors. Ya que el alil isotiocianato és perjudicial per a la pròpia planta, s'almagasena en la forma inofensiva de glucosinolato, separat de l'enzima mirosinasa. Quan un animal mastega la planta, es llibera alil isotiocianato, lo que repelix a l'animal.[7] El alil isotiocianato és un compost inestable que es degrada en el transcurs de dies a 37 °C (99 °F).[8] Per esta inestabilitat, les salses de rave picante carixen del picante de les raïls recent trituradas.
- Aplicacions medicinals
Va ser molt amprada com a planta medicinal i aromàtica a partir del XIII, usant la raïl (de color crema i ramificada) que en tallar-la desprén essències volàtils i molt penetrants, l'efecte de les quals irritante és similar al de l'amoníac, i en fortes propietats llacrimògenes. Les fulles jóvens poden amprar-se com aromatisants.
La raïl s'usa per a elaborar un condiment en forma de ralladura o ben mòlt com a pasta, el fort sabor de la qual fa que en molts països substituïxca a sovint a les mostaces. En el Regne Unit és la base del horseradish i en França del raifort. En Argentina es diu pasta de rave picante encara que també es denomina en els noms que donaven els immigrents que ho varen introduir: Kren pel seu orige alemà-austríac o hren (Jren) pel seu nom eslau. En Itàlia meridional és coneguda com ràfano i s'utilisa en la cuina de Basilicata per a preparar la rafanata, en l'adició d'ous, formage pecorino i creïlles.[9]
En els països en a on s'oferixen comercialment poden trobar-se preparats en dos variants: la variant forta que solament conté la raïl i conservants, mentres que en la variant suau es combina en un ingredient dolç que pot ser puré de poma (apfel kren), remolacha o sucre. El famós wasabi de la cuina japonesa se substituïx a sovint per una pasta elaborada en este rave (i coloreada de vert) ya que el wasabi autèntic és similar pero el seu preu és molt alt, inclús en Japó.cita requerida
Les fulles són comestibles i paregudes a grelos.
És una planta diurética, antiescorbútica, digestiva, revulsiva, rubefaciente.
Principis actius: Les raïls i fulls contenen sinigrina (alil-glucosinato) i 2-fenil-etil-glucosinolato.[10]
Indicacions: antiescorbútico, digestiu, sudorífico, diurético, depurativo, carminativo, pectoral. Contra el raquitisme. És molt rar l'enverinament, donat el seu sabor extremadament picante, pero s'han donat casos; es caracterisa per fort irritament dels teixits en contacte, inflamació del tracto digestiu, bossades de sanc i diarrees.[10]
Atres usos: la raïl conté una enzima (peroxidasa) sumament utilisada com a agent oxidant en ensajos químics (inorgànics i biològics). El suc s'usa en cosmètica com estimulant i rubefaciente. Mesclat en vinagre s'usa per a taques i acné. La mostaça d'Alemània es fa en raspaduras de raïl, és molt forta pero digestiva.[10]
Usos culinaris
Els cuiners poden utilisar els térmens "rave picante" o "rave picante preparat" per a referir-se a la raïl triturada (o rallada) de la planta de rave picante mesclada en vinagre. El rave picante preparat és de color blanc a beige cremoso. Es pot almagasenar fins a per 3 mesos en refrigeració,[11] pero en el temps s'enfosquirà. Les fulles de la planta són comestibles, ya siga cuites o crues quan són jóvens,[12] en un sabor similar pero més dèbil que les raïls.
En la Pesaj, molts judeus asquenazíes utilisen rave picante rallado com a opció per al Maror (herbes amargues) en el Seder de Pesaj.[13]
Taxonomia
Armoracia rusticana va ser descrita i publicada, primer per Carles Linneu com Cochlearia rusticana en Species Plantarum, vol. 2, p. 648 en 1753[3] i atribuïda despuix al gènero Armoracia per G.Gaertn., B.Mey. i Scherb. en Oekonomisch-Technische Flora der Wetterau, vol. 2, p.426 en l'any 1800.[14] i és l'espècie tipo del nou gènero de creació concomitant.
- Etimologia
Armoracia: nom genèric pres del llatí armǒrǎcēa, armorǎcǐa, - ae en el que era coneguda una espècie de rave salvage (per eixemple en Plini el Vell, Història Naturalis, (19, xxvi, 82 [nota 1])).[15]
rusticana: epítet, del Llatí rustǐcānus, a, um que significa "rústic, del camp".[15]
- Sinonímia
- Armoracia armoracia Cockerell ex Daniels
- Armoracia lapathifolia Gilib. nom. inval.
- Armoracia rustica Schur
- Armoracia sativa Bernh.
- Cardamine armoracia (L.) Kuntze
- Cochlearia armoracia L. - basiónimo
- Cochlearia lancifolia Stokes
- Cochlearia lapathifolia Gilib. nom. inval.
- Cochlearia rusticana Lam. nom. illeg.
- Cochlearia variifolia Salisb.
- Crucifera armoracia I.H.L.Krause
- Nasturtium armoracia (L.) Fr.
- Raphanis magna Moench
- Raphanus rusticanus Garsault nom. inval.
- Rorippa armoracia (L.) Hitchc.
- Rorippa rusticana (P. Gaertn., B. Mey. & Scherb.) Godr. [16]
Noms comuns
Jaramago, jaramago oficinal, mostaça romana, rave magisco, rave magistro, rave picante, rave rusticano, rave rústic, rave salvage, rave selvat, rave vagisco, xaramago.[17][18]
Producció
En els Estats Units, el rave picante es cultiva en vàries zones, com Eau Claire, Wisconsin, i Tule Lake, Califòrnia. El creiximent més concentrat es produïx en la regió de Collinsville, Illinois.[19]
En Europa es produïxen anualment 30.000 tonellades mètriques de rave picante, de les quals Hongria produïx 12.000, lo que la convertix en el major productor individual.[20]
Cultiu
El rave picante és perenne en certes zones i pot cultivar-se anualment en atres zones, encara que no en tant èxit com en zones en una temporada de creiximent llarga i temperatures hivernals lo suficientment fredes com per a assegurar la latencia de la planta. En acabant de que la primera gelada d'autumne mata els fulls, s'extrau la raïl i es dividix. Es cull la raïl principal i es replantan un o més refillols grans de la raïl principal per a produir la collita del pròxim any. El rave picante que es deixa intacte en el jardí es propaga per mig de brots subterràneus i pot tornar-se invasivo. Les raïls més velles que queden en el sol es tornen llenyoses, despuix de lo que ya no són útils culinariament, encara que les plantes més velles es poden desenterrar i tornar a dividir per a escomençar plantes noves. Les fulles de principis de temporada poden ser distintivamente diferents, asimètriques i puntagudes, ans que comencen a desenrollar-se els típics fulls madurs, planes i amples.
Plagues i malalties
Àmpliament introduïts per accident, els "cucs de la col", les larves de Pieris rapae, la chicoteta palometa blanca, són una plaga de orugues comuna en el rave picante. Els adults són palometes blanques en taques negres en les ales anteriors que es veuen comunament volant al voltant de les plantes durant el dia. Les orugues són de color vert aterciopelado en ralles grogues tènues que recorren l'esquena i els costats a lo llarc. Les orugues completament desenrollades medixen aproximadament 25 milímetres (1 polzada) de llarc. Es mouen llentament quan se'ls espenta. Passen l'hivern en caixes de bues verdes. Els adults comencen a aparéixer en els jardins despuix de l'última gelada i són un problema durant el restant de la temporada de creiximent. Hi ha de tres a cinc generacions superpostes a l'any. Les orugues madures masteguen forats grans i irregulars en els fulls, deixant les venes grans intactes. La recolecció manual és una estratègia de control eficaç en els horts familiars.[21]
Vore també
Referències
- ↑ «etiamnum unum selvat Graeci cerain vocant, Pontici armon, alii leucen, nostri armoraciam, fronde copiosius quam corpore.» = «Hi ha un atre rave selvat que els Grecs criden agrion, els habitants del Ponto Euxino armon, d'autres leucen i els Llatins armoracia. Té més fulls que raices.»)
- ↑ 1,0 1,1 Armoracia en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ Els primers traducters moderns de Dioscórides varen oferir varis noms.
- ↑ «Pliny on Thlaspi or Persicon napy H.N. i. 37.113».
- ↑ Courter, J. W.; Rhodes, A. M.(April–June 1969).«Historical notes on horseradish».Economic Botany.23(2): 156–164.doi:10.1007/BF02860621.
- ↑ Ann Leighton, American Gardens in the Eighteenth Century: 'For Use or Delight' , 1976, p.431.
- ↑ Lyle, Katie Letcher (2010, 2004). The Complete Guide to Edible Wild Plants, Mushrooms, Fruits, and Nuts: How to Find, Identify, and Cook Them, 2nd edició, Guilford, CN: FalconGuides, pp. 153–154. OCLC 560560606. ISBN 978-1-59921-887-8.
- ↑ Cole, Rosemary A.(1976).«Isothiocyanates, nitriles and thiocyanates as products of autolysis of glucosinolates in Cruciferae».Phytochemistry.15(5): 759–762.doi:10.1016/S0031-9422(00)94437-6.
- ↑ Ohta, Yoshio; Takatani, Kenichi; Kawakishi, Shunro(1995).«Decomposition Rate of Allyl Isothiocyanate in Aqueous Solution».Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry.59: 102–103.doi:10.1271/bbb.59.102.
- ↑ «Ricetta Rafanata» (en italià). Consultat el 24 de juny de 2014.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Armoracia rusticana». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 28 d'octubre de 2009.
- ↑ Nathan, Joan. «Prepared Horseradish Recipe». NYT Cooking. Consultat el 2022-06-16.
- ↑ Angier, Bradford (1974). Field Guide to Edible Wild Plants, Harrisburg, PA: Stackpole Books, pp. 104. OCLC 799792. ISBN 0-8117-0616-8.
- ↑ Kordova, Shoshana. «What Goes on a Seder Plate?», Haaretz, 2022-04-12. Consultat el 2022-04-20.
- ↑ «Armoracia rusticana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ 15,0 15,1 [1] Gaffiot F. Dictionnaire Latin-Français, p. 164, Hachette, Paris, 1934
- ↑ Sinònims en The Plant List-[2]
- ↑ «Armoracia rusticana». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Walters, S. Alan; Wahle, Elizabeth A.(2010-04-01).«Horseradish Production in Illinois».HortTechnology.20(2): 267–276.ISSN 1943-7714.doi:10.21273/HORTTECH.20.2.267.(en en-us)
- ↑ Albert, Dénes. «Hungary is Europe's horseradish production king», Remix News, 2021-03-29. Consultat el 2021-04-30.
- ↑ Suzanne Wold-Burkness and Jeff Hahn. «Caterpillar Pests of Cole Crops in Home Gardens». University of Minnesota. Archivat des de l'original, el 2007-10-02. Consultat el 2007-09-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armoracia rusticana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.