Élide (regió històrica)

Erro al crear miniatura:

Élide (regió històrica)

Élide (en grec antic Ἠλεία, Ēllegia; en grec modern Ηλεία, Ilía) va ser un estat independent de l'Antiga Grècia, la capital de la qual va ser la ciutat d'Elis. Estava en la costa oest de la península del Peloponeso, entre les històriques regions d'Acaya i Mesenia. Tenia al nort el veta Araxos i el riu Lariso, i al sur el riu Neda; a l'est tenia les montanyes d'Arcàdia i a l'oest el mar Jónico. Estava formada per tres districtes: Élide Cava, al nort, des de la veta Araxos a la veta Ictis; Pisátide, en el centre, des del Ictis al riu Alfeo; i Trifilia, al sur, des del Alfeo al Neda.

El primer deu adorat pels eleos va ser Apolo Opsófago. Per posseir el temple de Zeus olímpic a la vora del riu Alfeo, el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys se celebrava el seu festival, els Jocs Olímpics, que duyen al país a numerosos atletes i visitants.

Història

Els antics habitants varen ser cridats caucones. Es troben alguns restants de l'influència fenicia en la ciutat de Elis (cult a Afrodita Urania). Els següents habitants varen ser els epeos (epeioi), que estaven emparentats en els etolios. Els grecs varen fer a dos fills de Endimión, Epeo i Etolo, els ancestros dels epeos i dels etolios. El nom de Élide deriva d'Eleo, fill de Poseidón i Eurícide, filla d'Endimión.

Eleo va tindre com a successor al seu fill Augías, que va fer la guerra en Heracles. Despuix el regne es va dividir en quatre estats. Els epeos varen ser a la guerra de Troya en 40 barcos dels quatre estats, dels quals un estava governat per Políxeno, el net de Augías. Homero menciona als epeos i als pilios com a pobles de la costa de l'oest del Peloponeso que varen anar a la guerra de Troya. Políxeno va ser l'únic dels quatre reis que va tornar de la guerra. En temps del seu net es va produir l'invasió dels dorios i Élide va ser donada al cap Óxilo i als seus etolios per a pagar la seua participació en la conquista.

Etolios i epeos es varen fusionar i varen originar el poble dels eleos. Un atre estat (Pisátide), poblat pels epeos, tenia per capital Chafa, antiga residència d'Enómao i Pélope, i era una confederació formada per huit estats, pero esta ciutat va desaparéixer més vesprada, provablement en la conquista dels eleos. Per la mateixa época, els minias, expulsats de Laconia, es varen apoderar de Trifilia i varen expulsar als habitants originals, els caucones i es varen establir allí i varen fundar sis ciutats estat. Allí vivien ademés dels minias, els epeos i els eleos (que ya havien dominat abans als caucones sense expulsar-los). Cap a el VIII, els eleos de Élide Cava varen conquistar els estats de Pisátide i de Trifilia, que es varen convertir en estats somesos, i en el temps varen assimilar als seus pobles.

El festival de Zeus d'Olimpia ho feyen els habitants de Pisátide, junt a la ciutat d'Olimpia. La conquista de Pisa pels eleos va supondre que el control del festival quedara encarregat als eleos. Els habitants de Pisa varen voler recuperar la direcció del festival i en l'octava olimpíada, en 747 a. C., varen obtindre la presidència en l'ajuda de Fidón, tirà d'Argos, que participava en el festival. Pero derrotat Fidón pels espartanos, els eleos varen recuperar la presidència del festival.

Durant la segona guerra mesenia els habitants de Pisa i de Trifilia es varen rebelar i varen ajudar als mesenios, mentres que els eleos ajudaven a Esparta. Els de Pisa estaven manats pel seu rei Pantaleón, que va ocupar Olimpia durant la XXXIV olimpíada en 644 a. C. i es varen celebrar els jocs olímpics con exclusión de els eleos. Pero la derrota dels mesenios va supondre també la de Pisa.

En 588 a. C. en la XLVIII olimpíada, els eleos varen sospitar de la fidelitat del rei de Pisa, Damofón, fill de Pantaleón, i varen invadir el seu país, pero es varen retirar. En 572 a. C. en la LII olimpíada, el rei de Pisátide, Pirro, germà i successor de Damofón, va invadir Élide ajudat per les ciutats de Dispontio (Pisátide), Macisto i Escilunte (en Trifilia abdós) i va ser derrotat i les ciutats rebelades destruïdes. Despuix d'això la pau va ser la norma en tota la regió de Élide.

En la guerra del Peloponeso, varen ser aliats de Esparta fins a la pau de Nicias en 421 a. C. A partir de llavors, Esparta va començar a recolzar als menuts estats per a evitar que cap puderia aplegar a ser massa fort i això va provocar el tumult de Lépreo en Trifilia, que va demanar ajuda als espartanos. Esparta va reconéixer la seua independència i va enviar un eixèrcit. Llavors Élide va renunciar a la seua aliança i va entrar en la lliga entre Argos, Corinto i Mantinea. En 420 a. C. es va celebrar el festival olímpic, i els espartanos varen ser exclosos. Varen lluitar en la batalla de Mantinea contra Esparta (418 a. C.) i despuix de la victòria de Esparta, esta va impondre la seua hegemonia i no es varen restablir les antigues bones relacions.

Quan Esparta va impondre el hegemonia sobre Atenes, aquella es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats depenents i pagar unes quotes tributàries adeutades a Esparta. Com no varen atendre la petició, el rei Agis II va invadir el país en 402 a. C. i la guerra va durar tres anys al final dels quals, Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Trifilia i a Lasión (reclamada pels arcadios) i algunes ciutats del districte montanyós d'Acroreya. El port de Cilene va ser entregat a Esparta. El festival olímpic va ser reclamat per Pisa, pero la seua petició va ser rebujada i Elis va conservar la presidència (400 a. C.).

Despuix de la batalla de Leuctra i la destrucció del poder espartano (371 a. C.), Elis va voler recuperar els seus antics dominis incloent Trifilia, pero esta regió va ser admesa en la Lliga Arcàdia (368 a. C.), que havia creat Epaminondas i estava tutelada per Tebas. També varen ser admeses les ciutats de Acroreya. Élide es va aliar llavors en Esparta contra Arcàdia i en 366 a. C. va començar la guerra contra Arcàdia. Els eleos varen ocupar Lasión i les atres ciutats de Acroreya, pero els arcadios contraatacaron i les varen recuperar i varen establir una fortalea en guarnició en el mont de Cronion en Olimpia, marchant todo seguido cap a Elis, que no estava fortificada, i estava al seu alcanç. El partit democràtic es va rebelar i va derrocar a l'oligarquia, pero varen ser derrotades finalment i varen fugir de la ciutat i es varen unir als arcadios, gràcies als quals varen ocupar Pilos, una ciutat a la vora del Peneo a uns 15 km de Elis. Els arcadios es varen retirar i varen abandonar el combat en mans dels demócrates; varen tornar a l'any següent (365 a. C.) i varen derrotar als eleos un lloc entre Elis i Cilene. Elis va demanar ajuda a Esparta que va invadir el suroest d'Arcàdia per a distraure a l'eixèrcit de la lliga de la seua guerra en Élide. Aixina els eleos varen recuperar Pilos i varen exterminar als demócrates.

En 364 a. C. es va celebrar la CIV Olimpíada. Els arcadios mentres havien rebujat als espartanos i conservaven una guarnició prop d'Olimpia i varen decidir tornar la presidència a Pisa en unió de la qual varen celebrar els jocs. Els eleos es varen indignar i varen atacar als arcadios prop d'Olimpia i els varen véncer. Els eleos despuix varen llevar esta olimpíada (aixina com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadios es varen dur els tesors del temple d'Olimpia, pero això va ser mal vist pels propis ciutadans arcadios que ho varen considerar un sacrilegi, i especialment va ser contraria la ciutat de Mantinea. L'assamblea de la Lliga Arcàdia va decidir compensar a Élide firmant la pau i tornant Olimpia i la presidència dels jocs (362 a. C.).

Uns anys despuix, Élide es va sometre voluntàriament a l'aliança macedonia, pero en la condició de no lluitar contra Atenes i Tebas. No estuverion presents en Queronea. Varen permanéixer en l'aliança fins a la mort d'Alejandro Magne en 323 a. C.

Despuix varen lluitar contra el regente Antípatro en la Guerra lamiaca. En 312 a. C., la ciutat de Elis va ser ocupada per Telesforo, general d'Antígono I Monóftalmos, que fortificó la ciutadella en la finalitat d'establir un principat independent en el Peloponeso, pero un atre general, Ptolomeo, va expulsar a Telesforo i va construir noves fortificacions.

Despuix d'això, els eleos es varen aliar a Macedònia i varen ingressar en la Lliga Etolia. Com no volien unir-se a la Lliga Aquea i varen permanéixer dins de la Lliga Etolia, varen ser atacats pels aqueos. Trifilia en canvi es va unir a la Lliga Aquea.

Despuix de l'ocupació romana

Despuix de l'ocupació romana de Corinto, el país va ser posat baix domini romà. Es va permetre seguir celebrant els jocs olímpics.

En temps de l'emperador Juliano el Apóstata, Elis va ser exonerada de tributs per a acollir els jocs olímpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival va ser abolit en 394 per Teodosio I el Gran. En 396 el país va ser devastat pel visigodo Alarico I.

Va permanéixer en poder de Bizancio fins a 1205.

Cap a 1208, els cavallers francs de Patras varen eixir cap a la vall del Peneo. Guillermo de Champlitte va establir la seua residència en Andrabida, un districte fèrtil a la vora dreta del Peneo. Godofredo de Villehardouin va construir Clarenza que es va convertir en el principal port de la costa oest de Grècia. Més vesprada va ser construït Castro Tornese en Clarenza, i Castuni i Santameri.

Va passar com el restant del Peloponeso als veneciano i va formar el districte de Belvedere (Morea Occidental), nom que va correspondre a la ciutadella de Elis.

En els otomans el país es despobló.

Reis

Artícul principal → Anex:Reis de Élide.