Cilene (Élide)

Cilene (en grec modern, Κυλλήνη, és dir, Kyllini) és el nom d'una antiga ciutat grega d'Élide.

Història

Homero no la cita en el catàlec de les naus de la Ilíada pero en un passage en el que cita a un cap dels epeos al que crida «Oto cilenio» s'ha supost que es referix a que era de la ciutat de Cilene.

En el VII, despuix de la segona guerra mesenia, Cilene va ser el lloc a on es varen concentrar els mesenios que es varen exiliar i des d'a on després varen partir cap a Itàlia i Sicília en l'intenció de fundar colónies allí.

En l'any 435 a. C. la ciutat va ser incendiada pels corcireos com a represàlia per haver proporcionat naus i diners a Corinto. Posteriorment és citada en vàries fases de la guerra del Peloponeso com a base naval dels peloponesios.

Localisació i llocs de cult

Estrabón senyala que era el port dels eleos, a 120 estadis de la ciutat de Élide i situa entre la veta Quelonatas i Cilene la desembocadura dels rius Peneo i Seleente, prop d'una altura anomenada Hirmina a on devia localisar-se la població del mateix nom que en la seua época ya no existia. El geógrafo destaca que allí hi havia una estàtua d'Asclepio feta en marfil per l'escultor Colotes. Pausanias coincidix en Estrabón en la distància entre Cilene i Élide i afig que ademés del santuari de Asclepio hi havia un atre d'Afrodita i que l'estàtua que era més venerada era una d'Hermes que representava un falo sobre una basa.

La seua situació exacta no es coneix en seguritat pero se supon que devia estar a uns 20 km a l'oest de Élide, en l'actual població de Kilini. Una atra localisació que s'ha sugerit és junt a l'estany de Kotiki.