Pinus brutia
Pinus brutia, el pi de Chipre,[1] és una espècie d'arbre d'uns 20 m d'altura en acículas agrupades per parelles, molt afí a Pinus halepensis, del que a voltes es considera una varietat (Pinus halepensis Mill. var. brutia), diferenciant-se d'est per la presència de acículas més llargues i grosses, i perque la pinya està assentada.
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que alcança els 30-35 m d'altura i té un tronc d'un metro de diàmetro, encara que pot aplegar als 2 metros. La corfa és roja-taronja, prima i en fissures en la base del tronc. Les fulls en forma d'agulles, estan pareadas i tenen 10-16 cm de llongitut, són llargues i de color vert lluent a groc-verdoso. Les pinyes tenen 6-11 cm de llongitut i 4-5 cm d'ample, són verts i es tornen marró-rojós en madurar, tarden fins a dos anys en obrir per a llançar els seus llavors que tenen 7-8 mm d llongitut i en ales 15-20 mm per a ser dispersades pel vent.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua distribució geogràfica se circumscriu a països del Mediterràneu oriental: Grècia, Creta, Chipre, Turquia, Síria, Israel, Palestina, Crimea, Geòrgia, Iran i Líban a on creix fins als 600 m s. n. m., encara que en el sur pot aplegar als 1.200 metros.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus brutia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.